LES PARTIDES Rí€PIDES D’ESCACS
Els escacs rí pids o partides rí pides són una modalitat d’escacs on cada jugador disposa d’una hora o menys de temps total (acordada per endavant) per ejectuar tots els seus moviments. El còmput d’aquest temps es porta a terme mitjaníçant un rellotge d’escacs especialment dissenyat. Els escacs rí pids són molt populars en molts llocs d’Internet dedicats al tema.
Hi ha una certa ambigí¼itat sobre el terme escacs rí pid, ja que pot referir-se a diferents ritmes de joc. La FIDE reconeix en les seves lleis dels escacs dues modalitats: escacs rí pid i escacs llampec.
Escacs rí pids
Segons les lleis d’escacs, acceptades per la FEDA, són partides rí pides les que tenen una durada total entre 15 i 60 minuts per jugador (entenent una durada de 60 jugades per partida en els ritmes de joc amb increment de temps per jugada). Aquesta denominació oficial prové de la traducció del terme anglès rapid, present en el reglament original de la FIDE. No obstant això, aquesta modalitat de joc sovint s’anoma escacs actius o partides semi-rí pides.
En partides oficials d’aquest tipus, hi ha una sèrie de normes especials (descrites en l’apèndix B de les lleis dels escacs) relacionades amb la conducta de l’í rbitre davant les irregularitats o la no obligatorietat d’anotar la partida.
Escacs llampec
S’inclouen en aquesta categoria les partides d’una durada menor de 15 minuts (el més habitual es una durada de 5 minuts per jugador). La denominació en catalí per aquesta modalitat és escacs llampec, com a traducció del terme original en alemany Blitz. Tot i que en l’argot dels escacs, quan es parla de partides rí pides, es fa referència a escacs llampec.
A l’apèndix C de les lleis dels escacs es recullen normes especials per a aquesta modalitat, com la pèrdua automí tica de la partida després de completar una jugada il.legal reclamada per l’adversari, o la impossibilitat de rectificar una posició en què s’ha produí¯t una jugada il.legal no reclamada.
Característiques dels escacs rí pids
El breu temps de joc naturalment redueix la quantitat de variacions possibles que es poden analitzar per a cada moviment i, producte d’això, moltes vegades en surten partides frenètiques, especialment quan el temps comeníça a esgotar-se. Quan acaba el temps total per a algun dels jugadors, l’altre guanya automí ticament el joc, excepte que no tingui suficients peces com per guanyar l’enfrontament; en aquest cas, el resultat és de taules. Igual que passa en els escacs lents, un escac i mat també guanya el joc.
En els escacs rí pids, moltes vegades són utilitzades obertures agressives però refutades per a partides lentes. Altres vegades, s’involucra un atac rí pid contra la casella f7 o f2. En els escacs rí pids, «es pot prendre o menjar» el Rei. En aquest cas, s’acaba de seguida la partida rí pida. Per descomptat, en els escacs rí pids no s’ha d’avisar amb la paraula «escac» per advertir una amenaíça al Rei.