Origen dels escacs a cegues

Escacs a Cegues: Història del seu origen

Els escacs a cegues són una de les formes més espectaculars de jugar a escacs i una de les que més sorpresa causa entre els neòfits. Com el seu nom indica, es tracta de fer partides d’escacs sense veure el tauler, de manera que cada jugador ha de retenir la posició en la seva ment.

foto-escacs-a-cegues

Les jugades es comuniquen de paraula, mitjaníçant notació algebraica o bé mitjaníçant sistemes més sofisticats com un ordinador.

El primer cas registrat d’una partida d’escacs «a cegues», segons un manuscrit del Museu Brití nic, va tenir lloc l’any 970, quan un viatger grec anomenat Joseph Techelebi, sorprenia als escaquistes amb una increí¯ble habilitat per jugar, i triomfar, sense veure el tauler d’escacs. Techelebi, segons expliquen, va estar a Ití lia, Pèrsia i en diverses regions de l’Est, estenent la seva reputació per diversos paí¯sos. Segons els tractadistes í rabs, un altre jugador d’aquesta modalitat va ser Said Ben Yugair En Kufi (segle IX), mort el 204 després de Mahoma (820 dc).

Actualment, el torneig Melody Amber de Mònaco reuneix cada any als millors jugadors del món que s’enfronten en duels singulars que consisteixen en una partida rí pida i una partida a la cega. En aquest torneig, els jugadors tenen una pantalla d’ordinador davant on es mostra un tauler buit, sense peces, i realitzen la seva jugada mitjaníçant el ratolí­ de l’ordinador indicant la casella d’origen i la de destinació de la peíça que volen moure.

TOPALOV, jugant una partida a cegues
TOPALOV, jugant una partida a cegues

Els Escacs a cegues es van desenvolupar originalment com una manera d’ajudar a la gent a moure les mans amb precisió sense l’ús de la vista. A l’índia premedieval on va ser més desenvolupat, al jugador a cegues se li permetia notar totes les peces al tauler per a establir una imatge visual en la seva ment de la situació abans de fer un moviment.

Pels anys 700, Bin Jubair (665-714), un jutge Africí  que residia a l’Orient Mitjí , es va fer famós pel seu joc a cegues. Ell es va convertir en el primer jugador d’Escacs a cegues que li dóna l’esquena al tauler i que juga sense cap coneixement directe del contingut del tauler, deixant que un assistent faci els seus moviments. El joc de Jubair va tenir un gran renom a nivell mundial i molts jugadors van intentar imitar-lo, reconeixent que era una cosa molt difí­cil. A través del temps, els Escacs a cegues es van tornar una variant dels Escacs i actualment encara ho són.

També s’han tornat una prí ctica molt popular entre la gent que entrena per esdevenir millors jugadors d’escacs perquè obliguen a visualitzar el tauler a la ment fomentant un racionament més ampli en relació a una partida.

En els escacs moderns, el jugador llegendari George Koltanowski (1903-2000) va mantenir als Escacs a cegues en el centre d’atenció per mitjí  de moltes exhibicions de partides a cegues. La seva forta personalitat oberta i talent extraordinari per jugar a Escacs a cegues, ha ajudat a reviure el joc en l’era moderna.

Deja un comentario