Escacs, matemàtiques i música
Cap altra activitat, a excepció de les matemàtiques i la música, exerceix una fascinació tan gran en l’esperit humà ni té la mateixa capacitat de produir nens prodigis com ho fan els escacs.
En el llibre “Mort de reis”, George Steiner enuncia analogies entre les tres disciplines (escacs, matemàtiques i música) alhora que es confessa víctima de l’addicció: » L’acte de moure trenta-dues peces en un espai de seixanta-quatre caselles és un fi en si mateix, un món molt complet al costat del qual la vida biològica, política o social fa l’efecte de ser desordenada, avorrida i contingent. Fins al més maldestre dels aficionats sent aquesta fascinació diabòlica. Hi ha moments màgics en què criatures completament normals dedicades a altres coses, homes com Lenin o com jo mateix, senten la temptació de renunciar a tot -al seu matrimoni, a la seva hipoteca, a la seva carrera o la Revolució Russa- per passar dies i nits movent petits objectes tallats sobre un tauler quadrat. En presència d’un joc, inclús amb el més barat dels jocs de butxaca, els nostres dits s’encongeixen i sentim fred a la columna vertebral. I no per tal de guanyar diners, ni d’obtenir coneixements o anomenada, sinó moguts per un encant autista, tan pur com els cànons invertits de Bach o la fórmula dels políedres d’Euler «.
L’encanteri no respecta fronteres. Els escacs van encisar tan a Lenin com a Trotski, Ivan el Terrible, Napoleó, el Che Guevara, Robespierre, Goebbels, Ho Chi Min, Fidel Castro, Roosevelt, Hussein de Jordània o Spiro Agnew. I van captivar tan a artistes com Doré, Rembrandt, Dalí, Braque, Max Ernst, Paul Klee, Chagall, o Magritte, que van deixar mostres de la seva passió en tots els museus del món.
[/fusion_builder_column][/fusion_builder_row][/fusion_builder_container]