La fascinació pels escacs

Escacs, matemàtiques i música

Cap altra activitat, a excepció de les matemàtiques i la música, exerceix una fascinació tan gran en l’esperit humà ni té la mateixa capacitat de produir nens prodigis com ho fan els escacs.

2-fotos-fascinacio-pels-escacs

En el llibre “Mort de reis”, George Steiner enuncia analogies entre les tres disciplines (escacs, matemàtiques i música) alhora que es confessa víctima de l’addicció: » L’acte de moure trenta-dues peces en un espai de seixanta-quatre caselles és un fi en si mateix, un món molt complet al costat del qual la vida biològica, política o social fa l’efecte de ser desordenada, avorrida i contingent. Fins al més maldestre dels aficionats sent aquesta fascinació diabòlica. Hi ha moments màgics en què criatures completament normals dedicades a altres coses, homes com Lenin o com jo mateix, senten la temptació de renunciar a tot -al seu matrimoni, a la seva hipoteca, a la seva carrera o la Revolució Russa- per passar dies i nits movent petits objectes tallats sobre un tauler quadrat. En presència d’un joc, inclús amb el més barat dels jocs de butxaca, els nostres dits s’encongeixen i sentim fred a la columna vertebral. I no per tal de guanyar diners, ni d’obtenir coneixements o anomenada, sinó moguts per un encant autista, tan pur com els cànons invertits de Bach o la fórmula dels políedres d’Euler «.

portada-aficio-escacs

L’encanteri no respecta fronteres. Els escacs van encisar tan a Lenin com a Trotski, Ivan el Terrible, Napoleó, el Che Guevara, Robespierre, Goebbels, Ho Chi Min, Fidel Castro, Roosevelt, Hussein de Jordània o Spiro Agnew. I van captivar tan a artistes com Doré, Rembrandt, Dalí, Braque, Max Ernst, Paul Klee, Chagall, o Magritte, que van deixar mostres de la seva passió en tots els museus del món.

fascinacio-2
[/fusion_builder_column][/fusion_builder_row][/fusion_builder_container]

Deja un comentario