Empat o taules en una partida d’escacs

Situacions de Taules en els escacs

Taules és el nom que rep un final en empat en el joc dels escacs, segons el seu reglament. En els tornejos, aquest resultat atorga mig punt a cada jugador, expressat-se generalment com «0,5-0,5» o «Â½-½».

3-fotos-taules

Quan acaba una partida d’escacs en taules?

Segons el reglament dels escacs, es donen les segí¼ents situacions en les quals una partida es declara acabada en taules:

Insuficiència de material

S’arriba a aquesta situació quan cap dels jugadors té material suficient per fer mat al rei contrari. Per exemple, es presenta quan en el tauler només queden:

  • Rei contra rei .
  • Rei i cavall contra rei sol.
  • Rei i alfil contra rei sol.
  • Rei i alfil contra rei i alfil, amb dos alfils en caselles del mateix color. Els alfils addicionals del mateix color creats per promoció no modifiquen les taules.
  • Rei i cavall o rei i alfil contra rei i cavall.

També es poden presentar casos en què no hi ha la insuficiència de material però sí­ la impossibilitat d’aconseguir fer mat, com ara els segí¼ents finals:

  • Finals d’alfils oposats en caselles de diferent color, en els quals és impossible guanyar encara que hi hagi un o dos peons d’avantatge.
  • Rei, alfil i peó lateral contra rei, si el peó corona en la casella de diferent color a les que controla l’alfil.

Per ofegat

Es presenta quan un jugador en el seu torn, sense estar en escac, no pot realitzar cap moviment legal. Aquesta situació es diu «ofegat» i la partida conclou automí ticament en taules.

Repetició de jugades

Situació en què una mateixa posició es repeteix per tercera vegada sent el torn del mateix jugador. El final en taules per escac continu ja no és una regla oficial dels escacs, però aquesta situació acaba incorrent en aquesta regla de la repetició de la posició del tauler, o en la regla dels cinquanta moviments. L’escac continu (o escac perpetu) és útil per a un jugador amb una mala posició que vol aconseguir taules evitant la pèrdua de la partida.

Regla dels cinquanta moviments

Si al cap de 50 jugades consecutives no es decideix la partida, i no es produeix una captura o s’avaníça un peó, la partida acaba en taules si un dels jugadors ho demana. Hi ha determinats finals (per exemple, rei, alfil i cavall contra rei) en els quals no hi ha taules per insuficiència de material, però el mat presenta certa dificultat d’execució, per la qual cosa cal aconseguir fer-lo dins d’aquestes 50 jugades. Aquesta és una norma introduí¯da per evitar que les partides s’allarguin indefinidament en situacions on un bí ndol pot guanyar però no sap com, o simplement creu que pot guanyar i no és cert.

Hi ha posicions reconegudes i documentades que constitueixen excepcions a la regla de les 50 jugades. No obstant això, la FIDE no ha modificat la regla dels 50 moviments per partides oficials entre humans o ordinadors, encara que permet ignorar aquesta llei en les composicions de problemes d’escacs.

Taules per acord

Es produeixen quan tots dos jugadors estan d’acord en declarar l’empat. Un jugador pot oferir taules al seu oponent després de realitzar la seva jugada i si aquest accepta l’oferta, la partida es declara taules.

imagesca3z80r1

Les ofertes de taules es presenten quan els dos jugadors acorden que no és possible guanyar la partida, però també solen acordar al cap de poques jugades en plena obertura, el que és vist moltes vegades com a falta d’esperit competitiu. Per aquesta raó, els organitzadors de tornejos tenen l’autonomia de prohibir les taules per acord, com en el cas del Torneig M-Tel de Sofia (Bulgí ria), en el qual estí  prohibit oferir o acordar taules. Aquesta norma ha passat a anomenar-se «regla de Sofia».

Taules per lí­mit de temps en competicions

En tornejos oficials es pot declarar una partida taules per situacions degudes al control de temps o la implementació del rellotge d’escacs . Per exemple, d’acord amb l’article 6.9 de les Lleis dels Escacs, quan un jugador excedeix el lí­mit de temps establert per a la partida, però el seu oponent no pot fer mat ni encara davant les pitjors respostes, la partida és declarada taules.

Igualment, si s’empren rellotges mecí nics i totes dues banderes cauen, sense que es pugui determinar quina bandera ha caigut primer, la partida és declarada taules, d’acord amb l’article 6.11.

Deja un comentario