ELS SET PECATS CAPITALS DE L’ESCAQUISTA
1- Superficialitat: Una aní lisi frívola és molt perillosa, no concorda amb l’essència mateixa dels Escacs i es pot pagar molt car.
2- Voracitat: ésser massa llaminer en els escacs porta el perill de morir enverinat. Recordeu el peó de b2; la voracitat és molt arriscada, sobretot quan és superior a l’aní lisi profunda.
3- Pusil·lanimitat: El ser vacil·lant davant de l’aní lisi de determinada posició és perillós tenint en compte que l’esmentada posició no tornarí a repetir-se i, per tant, s’ha d’aprofitar el moment precís per jugar sense vacil·lació.
4- Inconseqí¼ència: Un dels Pecats més perillosos. Cal ser conseqí¼ent amb el pla estratègic concebut; ser inconseqí¼ent amb l’execució d’una idea pot portar la derrota.
5- Dilapidar el temps: Pecat realment greu que no només es compleix en els Escacs. El factor temps en les tres fases de la partida és tan important com el temps de pensar. Desaprofitar-lo constitueix un acte suí¯cida tant en els Escacs com en la vida.
6- Bloqueig: Cal ser molt acurat amb el Bloqueig. La seva execució provoca de vegades una passivitat extrema on l’harmonia de les nostres peces cedeix terreny a una fatal inactivitat.
7- Excés d’amor a la pau: Aquest Pecat són els Anti-escacs. Els Escacs són Lluita (Lasker). Temor a arriscar-se i preferir l’extrema tranquil·litat és un senyal de la derrota.