El courier chess a través de Lucas de Leyden
Lucas Hugensz o Jacobsz és l’autor del quadre que podeu veure a continuació. En aquests moments, els especialistes encara no s’han posat d’acord en quin era el veritable nom de l’artista, tot i que ell va adoptar, igual que molts d’altres artistes de l’època, el de la seva ciutat natal com a cognom; per això, és més conegut com a Lucas de Leiden.
[fusion_builder_container hundred_percent=»yes» overflow=»visible»][fusion_builder_row][fusion_builder_column type=»1_1″ background_position=»left top» background_color=»» border_size=»» border_color=»» border_style=»solid» spacing=»yes» background_image=»» background_repeat=»no-repeat» padding=»» margin_top=»0px» margin_bottom=»0px» class=»» id=»» animation_type=»» animation_speed=»0.3″ animation_direction=»left» hide_on_mobile=»no» center_content=»no» min_height=»none»]
En tots els llocs dedicats a la relació entre l’art i els escacs, aquest quadre ocupa un lloc destacat per la importí ncia del pintor dins de la Història de l’Art i la qualitat mateixa del quadre. Sobretot, si tenim en compte que l’autor era joveníssim quan va realitzar l’obra. Al quadre s’hi representa una variant dels escacs coneguda com a “Courier Game†que va estar molt estesa en certes zones d’Alemanya durant l’època medieval. Murray, en el seu monumental «A History of Chess», ens explica com s’hi jugava. Murray cita com la principal font de coneixement d’aquesta modalitat de joc, l’obra de Gustavus Selenus «Escacs o el joc dels reis «, publicada a Leipzig el 1616.
Anem per parts:
Es jugava en un tauler de 12 í— 8 caselles:
El joc seguia les normes medievals: només les torres, els cavalls i els reis es movien com avui en dia, encara que aquests últims no podien enrocar. L’alferza, la primitiva dama, només podia jugar una casella en diagonal en qualsevol direcció i capturava de la mateixa manera. Els alfils també movien en diagonal i en qualsevol direcció però saltant una casella. Igual que els cavalls actuals, podien saltar per sobre de les peces de qualsevol dels dos bí ndols. Finalment, els peons es movien com en l’actualitat, tot i que no se sap del cert si es podia prendre el pas i de quina manera es realitzava la promoció.
Les noves peces eren:
El Mann, que podríem traduir per “consellerâ€, i que es movia exactament igual que el rei però amb la particularitat que podia ser capturat.
El Schleich (Bufó) es movia un pas en vertical o horitzontal en qualsevol direcció.
El Courier (Missatger) es movia com l’alfil modern.
La partida comeníçava obligatòriament movent dos escacs els peons de torre dama, de torre rei i de dama i donant un graciós salt amb la Dama a la tercera casella de la seva columna. Cal recordar que la dama només podia moure en diagonal una casella i que,a partir d’aquí, comeníçava el joc.
Selenus va il.lustrar el seu llibre amb unes xilografies dels estris:
El Courier Game va ser potser el més reeixit de tots els intents que hi va haver d’ampliar els escacs introduint noves peces. Estí documentada la seva existència des de principis del segle XIII i encara es jugava a la ciutat saxona de Strí¶beck a principis del segle XIX. Recentment, Chess Collectors ha comercialitzat una reproducció moderna del joc basant-se en la pintura de Lucas de Leiden.
Al butlletí de la mateixa associació, Rick Knowlton va explicar el procés de creació dels estris i va donar unes breus notes sobre la història del Courier Chess, a més d’establir la posició que es mostra a la pintura. Si l’observem amb deteniment, podrem observar com la disposició de les peces ens mostra una gran superioritat material del bí ndol de les negres, el que defensa la dona. La conclusió és que el rei blanc estí a punt de rebre mat. í‰s doncs, una posició versemblant i correctament representada.
[/fusion_builder_column][/fusion_builder_row][/fusion_builder_container]