Una aproximació a Capablanca
Va ostentar el campionat del món des de 1921 a 1927. L’any 1914, a Sant Petersburg, el Tsar Nicolau II va proclamar a Capablanca, Lasker, Alekhine, Tarrasch i Marshall, «Grans Mestres d’escacs». Aquests van ser els primers títols oficials de la història atorgats a jugadors d’escacs.
Com van ser els inicis de Capablanca? On va aprendre a jugar a escacs?
Per a descobrir-ho, haurem de remuntar-nos als orígens de Cuba i als esdeveniments històrics que va viure el jugador cubà. La història de Cuba es centra en l’arribada de les colònies espanyoles a l’illa de Cuba, on els indígenes cubans d’origen asteca van ser dominats i majoritàriament exterminats. D’aquesta manera, les illes de Cuba van passar a formar part d’Espanya en el segle XVI. Durant els segles XVII i XVIII l’ideal de la nacionalitat cubana es va anar propagant ràpidament, gràcies sobretot a la influència de les guerres independentistes americanes.
En aquest marc ideològic i social va néixer José Raúl Capablanca, al Castell del Príncep, instal·lació militar de l’Havana colonial (província de Cuba, Espanya), el 19 de Novembre de l’any 1888. El pare de Capablanca, José María Capablanca, oficial de l’exèrcit espanyol, s’asseia habitualment amb uns amics a jugar als escacs. Observant al costat d’ells, José Raúl Capablanca va aprendre les regles dels escacs. Una de les anècdotes de la seva infantesa, és la que explica que en una partida, el seu pare va fer un moviment il·legal amb el cavall. Capablanca fill, li va corregir el moviment i, a partir d’aquest fet, va començar a demostrar el que valia.
Hem de centrar-nos en diversos fets de la personalitat d’aquest jugador. Tots els grans mestres que van precedir Capablanca diuen que el cubà no treballava en excés, com fan els GM en l’actualitat. No era un escaquista teòric i tampoc dominava els finals. Molts escaquistes asseguren que Capablanca jugava amb gran senzillesa l’obertura, i sense que el jugador contrari ho sabés, Capablanca l’assetjava en el mig joc, fins a derrotar-lo, sense arribar a un final ajustat. Un altre tret a destacar és que Capablanca, des de la seva joventut, solia seure al costat d’altres jugadors d’escacs mentre disputaven una partida, i es dedicava a observar la partida. En cap moment rebutjava un repte per part d’algun jugador, però si és cert que no li agradava perdre. A més, alguns mestres assenyalen que Capablanca era vanitós, en les seves partides i fora d’elles, i presumia de que «la seva jugada sempre era la bona», per això no necessitava calcular més.
A continuació, podreu veure una mítica partida que Capablanca va jugar a Moscou contra Bernstein en un matx famós per la brillantor de la jugada guanyadora … DB2!!, I per la nova estratègia de peons penjants.
Moscou 1914
Bernstein-Capablanca
1. d4 d5 2.Cf3 Cf6 3.c4 e6 4.Cc3 Ae7 5.Ag5 0-0 6.e3 Cbd7 7.Tc1 c6 8.cxd5 exd5 9.Da4 Ab7 10.Aa6 Axa6 11.Dxa6 c5 12.Axf6 Cxf6 13. dxc5 bxc5 14.0-0 DB6 15.De2 c4 16.Tfd1 Tfd8 17.Cd4 Ab4 18.b3 Tac8 19.bxc4 dxc4 20.Tc2 Axc3 21.Txc3 Cd5 22. Tc2 c3 23.Td8 c1 TC5 24.Cb3 Tc6 25.Cd4 Tc7 26.Cb5 TC5 27.Cxc3 Cxc3 28.Txc3 Txc3 29. Txc3 DB2!! (Avantatge negra decisiva).
[/fusion_builder_column][/fusion_builder_row][/fusion_builder_container]