El tauler escacat, per 1ª vegada en un llibre d’Alfons X
El tauler escacat clí ssic apareix per primera vegada en el llibre d’escacs realitzat pel rei Alfons X de Castella i Lleó.
Després torna a veure’s amb el monjo dominic italií Jacobus de Cessolis. En una versió abreujada d’aquesta obra, traduí¯da per un moralista saxó del segle XIII i que porta per títol » Tractatus de Ludo Sccacorum «, que destaca per les seves bellíssimes miniatures il.luminades i del qual s’ha fet una reimpressió facsimilar relativament moderna, també es pot rastrejar l’aparició de l’escacat en les obres i llibres d’escacs més antics. Souterus dedica diversos capítols del seu llibre a un estudi molt detallat i detallista de l’etimologia del terme » escacs » i utilitza les paraules calculi, latrunculi i scachia, indistintament, per a referir-se, tant a les peces com al joc. Més endavant assenyala, en un apartat : » Scaccha ludus hodiernus non est veterum ludum latrunculorum » ( El joc dels escacs actual no és el joc dels latrunculi dels antics ). Això demostra els seus dubtes pel que fa als antecessors grecollatins del joc dels escacs.
En el capítol X, Souterus analitza el joc dels latrunculi, que es jugava a l’antiga Roma sobre un tauler semblant al dels escacs, però amb daus i fitxes. Es dedica més endavant a establir tots els probables vincles d’aquest joc amb el dels escacs, realitzant una tasca molt laboriosa en registrar totes les referències clí ssiques on apareix el terme latrunculi. Dóna per inventor dels escacs al mític Palamedes, que l’hauria creat perquè s’entretingués la soldadesca mentre durava el llarg setge de Troia.
Souterus es dedica a analitzar després un poema titulat «De ludus scaccorum «, realitzat per Marco Jerònim Vida, un poeta nascut a Cremona cap a l’any 1480, i mort a la ciutat d’Alba el 27 de setembre de 1566. La primera edició del seu » De scaccorum» va veure la llum a Lió, l’any 1527. Posteriorment, se’n va fer una segona edició a Dublín el 1750 sota el títol de » Scachix Ludus, a poem on the game of chess » (un poema sobre el joc d’escacs). Comentant un dels versos, diu Souterus: » S’equivoquen els que pretenen anomenar a aquest joc com al que en els nostres temps anomenem escacs i que pels antics és considerat una imitació dels latrunculi».
En el llibre III del «De art poètica «, d’Ovidi , troba Souterus una referència a un joc que sembla ser imatge de la guerra, però : «Del rei i la reina que existeixen en els nostres temps cap escriptor antic en fa cap esment «. I més endavant es pregunta : «Quin és llavors aquest joc al que es refereix Ovidi?; tota una altra i diversa, segurament del joc que en els nostres temps diuen escacs » .