Trampes per manipular la puntuació Elo

CLAUDE BLOODGOOD, un hí bil trampós

Al llarg de la història, els escacs, com la resta de coses en aquesta vida, també han tingut la seva quota d’inadaptats, entre els quals podem destacar Claude Bloodgood, un ex membre de la Joventut de Hitler. Aquest jugador va assolir el segon lloc més alt en la classificació dels Estats Units, però no ho va aconseguir d’una forma gens honesta, sinó que va enginyar una fórmula per enganyar al sistema. Us ho expliquem a continuació.

foto-claude-bloodgood

Primer de tot, fem cinc cèntims del personatge. Com dèiem al principi, Claude Frizzel Bloodgood va ser un controvertit jugador nord-americí  d’ escacs, que va néixer el 14 de juliol de 1937 com a Klaus Frizzel Bluttgutt III, i va morir el 4 d’agost de 2001. Fill d’emigrants alemanys, no és segur si va néixer a Mèxic o directament a Alemanya.

El que se’n coneix comeníça amb la seva participació a la Federació de Virgí­nia d’escacs, a finals dels anys 50. En aquella època va poder conèixer de primera mí  el funcionament del sistema Elo de puntuació dels escacs, el qual acabava de ser instaurat.

ARPAD ELO, l'inventor del sistema
ARPAD ELO, l'inventor del sistema

Actualment, més de cinquanta anys després, el sistema funciona exactament de la mateixa manera que aleshores. El primer Elo que es va adjudicar a aquest jugador va ser el de 1656, propi d’un aficionat.

elo031

I mentre s’entretenia amb els escacs, Bloodgood va comeníçar a tenir problemes amb la justí­cia. Un problema darrere l’altre, fet que l’any 1960 el va portar a la presó. Quan en va sortir, l’any 1969, va assassinar la seva mare i va ser condemnat a pena de mort.

bloodgoodyoung1

Els seus primers matx d’escacs dins de la presó van ser legals. Intentant d’evitar ser executat, va buscar tot tipus d’artificis per lliurar-se de la mort. Al final, una bona feina dels seus advocats li va permetre commutar la pena a canvi d’una de més lleu: la de cadena perpètua.

Errades en el sistema de puntuació Elo

Una de les dificultats del sistema de puntuació Elo és la seva inclusió a la llista per primera vegada. No és tasca senzilla, ja que un jugador pot ser molt bo i no haver participat mai en una competició puntuable per Elo. Així­, assignar uns punts inicials i esperar que vagin pujant pot considerar-se una mica injust. El sistema d’ Elo, a diferència del d’altres esports com el tennis, no premia els bons resultats. El seu objectiu és més aviat descriptiu: només intenta determinar la foríça d’un jugador.

elo071

La forma d’entrar a la llista Elo és molt important. Alguns jugadors ho han fet per la porta gran, com Kasparov, que en el seu primer torneig ví lid per rí nquing va aconseguir un resultat extraordinari i, immediatament, va passar a formar part dels 20 millors jugadors del món, segons el sistema de puntuació Elo.

GARRY KASPí€ROV
GARRY KASPí€ROV

D’altres jugadors ho han tingut més complicat i han anat escalant posicions de manera més o menys gradual.

A diferència del que podria pensar, no cal jugar amb jugadors molt forts per sumar molts punts. í‰s millor un resultat extraordinari contra gent més o menys fluixa, que un de bo contra gent bastant bona. Al cap i a la fi el sistema es basa en les taules de probabilitat de la distribució normal. Així­, entén que el que algú faci un resultat extraordinari – com guanyar vuit partides de nou jugades – és molt més improbable que guanyar sis partides de nou, tot i que en el primer cas els jugadors fossin més febles.

Per exemple, si Kasparov guanya una partida a Kí rpov, aconsegueix uns 5 punts d’Elo. I guanyar a Karpov és realment difí­cil. No obstant això, guanyant a vint campions de poble, Kasparov podria guanyar alguns punts d’Elo més. I el risc podria ser molt menor.

Totes aquestes argúcies les coneix molta gent. I els que passen els seus dies a la presó, tenen molt de temps per pensar. D’aquesta manera, Bloodgood, amb el seu enginyós sistema, l’any 1996 va aconseguir situar-se com a segon millor jugador d’escacs d’Estats Units ¿?.

scandalo11

Manipulant el sistema de puntuació Elo

També es poden aconseguir punts Elo a la presó. Dins de les presons s’organitzen tornejos que acaben permetent als reclusos entrar a la llista Elo. Evidentment, les seves puntuacions són foríça ridí­cules. Si Kasparov va entrar a la llista amb més de 2.500 punts, els reclusos potser aconsegueixin un Elo nord-americí  de 1.600 o 1.700 punts.

Bloodgood, amb la paciència que només un pres de cadena perpètua es pot permetre, va organitzar un sistema piramidal d’Elo. A instí ncies seves, una gran quantitat de presos van anar formant part de la llista d’Elo, amb puntuacions ridí­cules, ocupant els darrers llocs de la llista. Quan ja va assolir una immensa quantitat de jugadors, va comeníçar la manipulació. Quan dos jugadors amb puntuació Elo s’enfronten entre si, en certa manera és com si es juguessin una sèrie de punts Elo entre ells. El guanyador, es queda amb els punts que l’altre perd. Bloodgood va potenciar un sistema de grans guanyadors i perdedors. Determinats jugadors perdien sempre, mentre que d’altres guanyaven sempre. Així­, com si es tractés d’una pirí mide, els jugadors derrotats s’enfonsaven en la classificació i els vencedors anaven ascendint. El nombre de vencedors era cada vegada menor, però permetia pujar a un altre grup. Imaginem un grup de 100 jugadors amb 1.600 punts. Si 50 d’ells es dediquen a perdre sempre i els altres 50 a guanyar sempre, pot passar que els 50 vencedors passin a tenir 1.800 punts. D’aquests 50 vencedors, se’n poden escollir uns altres 25 per guanyar, que guanyaran als 25 restants, que perdran part dels seus 1.800 punts en benefici dels altres jugadors, els quals arribaran fins als 2.000 punts.

bloodgoodold1

O sigui, un sistema piramidal clarí­ssim. A poc a poc, tergiversant tots els resultats possibles de diverses desenes de reclusos i, en un treball d’anys, emparat per la inactivitat de la Federació Nord-americana d’Escacs, Bloodgood va aconseguir pujar a un lloc de luxe. A la llista de la Federació de l’any 1996, amb 2702 punts d’ Elo, apareixia un jugador que ningú coneixia. Bloodgood s’havia convertit en el segon jugador amb més Elo de tots els Estats Units, només uns pocs punts per darrere de Gata Kamsky, un dels candidats al tí­tol mundial d’escacs.

GATA KAMSKY
GATA KAMSKY

El final de l’engany

Això va causar una gran sorpresa entre els jugadors dels Estats Units. Molts van somriure davant l’enginy d’aquest parricida jugador d’escacs. No obstant això, els membres de la Federació s’enfrontaven a un dilema: segons la normativa, pel seu elevat Elo, Bloodgood havia de ser convidat al Campionat Nacional dels Estats Units. Un torneig molt selecte, per al qual s’ha de passar diverses rondes classificatòries, en què prenien part els 16 millors jugadors del paí­s.

Bloodgood no era més que un hí bil trampós de 59 anys que, a més, estava empresonat. La federació se les va enginyar per no convidar-lo sense que es produí­s massa soroll que pogués despertar a la premsa. En qualsevol cas, Bloodgood no podria sortir de la presó per jugar aquest torneig. A partir d’aleshores, es van prendre mesures perquè aquest tipus de fraus no es tornessin a produir.

Evidentment que enganys tan clars com aquest no han tornat a succeir una altra vegada, però trampes com la que hem comentat, passen gairebé dií riament, des de tornejos de barri fins a grans competicions internacionals. Lamentablement, la manipulació per aconseguir més punts d’ Elo estí  a l’ordre del dia.

Deja un comentario