Harry Nelson Pillsbury
Va néixer el 5 de desembre de 1872 a Somerville (Massachusetts) i va morir a Frankford (Pennsilví nia) el 17 de juny de 1906 als trenta-quatre anys d’edat víctima d’una cruel malaltia que va patir durant molt de temps. Va ser un dels més destacats escaquistes de finals del segle XIX i principis del XX.
Pillsbury va aprendre a jugar als escacs a l’edat de 16 anys i, a partir d’aquí, va fer rí pids progressos. Com a jugador d’escacs a la cega va ser, per molta gent, el més extraordinari de tots els temps. En moltes de les exhibicions a la cega que realitzava era capaíç d’alternar els escacs amb el joc de les dames i d’altres tipus de passatemps i exercicis de memòria, i era capaíç de recordar i repetir, en el mateix ordre o a l’invers, 30 o 40 paraules que li eren dictades. En el seu joc demostrava una enorme combativitat i un gran desig d’obtenir sempre la victòria, destacant el seu domini del mig joc i del final i, a més, tenia una increí¯ble habilitat per efectuar ruptures en la posició adversí ria mitjaníçant l’entrega de peons.
Als vint anys va conquistar el seu primer torneig, que va suposar la seva victòria més important: el torneig d’escacs de Hastings de 1895, en el qual va quedar per davant dels campions del món Steinitz i Lasker i dels grans mestres Schlechter, Tchigorin i Tarrasch. En aquest moment era un perfecte desconegut i ningú podia suposar que es convertiria en una de les revelacions. A la primera ronda va perdre davant Tchigorin, però a la segona va guanyar brillantment a Tarrasch, el jugador que en aquell moment era considerat el més fort del món, fins i tot superior al campió del món Lasker. La seva actuació va ser realment excel·lent, aconseguint 16,5 punts dels 21 possibles. Aquest triomf , sens dubte el més important de la seva carrera, va causar sensació i als Estats units li van fer una rebuda similar a la que va tenir Morphy el 1859 després de la seva triomfal gira per Europa.
Un altre important triomf va ser el seu primer lloc, empatat amb Tarrasch, en el torneig d’escacs de Viena de 1898. En acabar empatats van haver de jugar-se quatre partides d’escacs de desempat de les que va sortir victoriós Tarrasch per un total de 2,5 a 1,5. El seu últim torneig d’escacs important va ser el de Cambridge Springs de 1904, torneig en el qual ja estava molt malalt i esgotat i no va ser més que una ombra del gran escaquista que havia estat. No obstant això, en el mateix torneig va poder derrotar al campió del món Lasker en una més que notable partida.
Les seves aparicions en el món dels escacs després d’aquest torneig van ser escasses i finalment moria el 17 de juny de 1906 i desapareixia un dels més notables genis dels escacs, un escaquista que mai va poder rendir al mí xim per causa de la seva precí ria salut.
A continuació podreu veure una partida d’escacs que va disputar a la cega contra C. S. Howel, un fort escaquista nord-americí que l’any 1922 va disputar a Madrid un partit contra el campió d’escacs d’Espanya Manuel Golmayo, perdent aquest enfrontament per 3,5 a 2,5.
Partida d’escacs: Pillsbury – C. S. Howel
Torneig: Vuit simultí nies a la cega disputades a Nova York.
Data: 30 d’abril de 1900.
ECO: C25 ( Gambit de rei )
1. e4 e5 2. Cc3 CC6 3. F4 exf4 4. Cf3 G5 5. h4 G4 6. CG5 h6 7. Cxf7
Aquesta entrega de cavall dins de l’obertura gambit de rei és prou coneguda i es coneix com gambit Allgaier, és un lliurament considerada com dubtosa però que ofereix moltes oportunitats d’atac a les blanques.
7 … Rxf7 8. d4 d5 9. Axf4 Ag7 10. Ae3
Una altra opció ví lida era 10. Cxd5 Axd4 11. Ac4 RG7 12. Cxc7 Tb8 13. c3 amb posició incerta.
10 … Af6 11. g3 dxe4 12. Ac4 + RG7 13. O – O Axd4 ? ( veure diagrama )
Millor per a les negres era 13 … h5 ! 14. Cxe4 Axd4 15. TF7 + Rg6 i no sembla que les blanques puguin treure avantatge del seu atac .
14. TF7 + Rg6 15. h5 + ! Rxh5 16. Tg7 !
Es amenaíça 17 … Af7 + +
16 … CE5
Tampoc s’aconsegueix res amb 16 … Df6 17. Axd4 ( Però no 17. Af7 + ? Dxf7
18. Txf7 Axe3 + amb posició igualada ) 17 … Cxd4 18. Af7 + Dxf7 19. Txf7 amb clar avantatge de les blanques.
17. Axd4
En mat conduí¯a 17. Dxd4 ! Dxd4 18. RG2 ! i no hi ha manera d’evitar Th1 +. Per exemple, si 18 … DD2 + 19. Axd2 Cg6 20. Th1 + CH4 + 21. Txh4 + +.
17 … Cg6 18. RG2 Th7
í‰s una jugada desesperada però la partida ja estava perduda.
19. DH1 + CH4 + 20 . Dxh4 + Dxh4 21. Af7 + +
1-0
Una magnífica demostració de Pillsbury com a jugador d’escacs a la cega.