La llegenda de Caissa
Caissa era una jove deessa que feia prediccions sobre el futur. Veient com serien els exèrcits del futur, va decidir crear un joc en el qual, per guanyar, fos necessí ria la intel·ligència i el valor. En el joc hi participarien dos exèrcits, un blanc i altre negre, que intentarien matar-se uns als altres; i es jugaria sobre un tauler dividit en vuit caselles per costat i alternativament de color blanc i negre.
Cada exèrcit estava format per vuit peons, dues torres, dos cavalls, dos alfils, una reina i un rei. Els peons tenien l’habilitat de caminar dues caselles en la seva primera jugada, però rebien una maledicció que els impedia matar als soldats enemics que estiguessin davant seu. Només podrien capturar els que fossin a la casella més pròxima en diagonal. Les torres tenien l’habilitat d’enrocar amb el rei, però només podrien moure en horitzontal. En l’enroc el rei demana defensa, camina dues caselles en direcció a la torre i aquesta salta per sobre per posar-se al seu costat. Els cavalls tenen l’habilitat de saltar per sobre de les muralles enemigues, però només podrien moure una casella com la torre i una casella en diagonal, i sempre allunyant-se. Els alfils representen bisbes que no maten en nom de la religió sinó del rei. Per la seva gran crueltat reben la maledicció de poder moure’s només per les caselles d’un mateix color, en diagonal. La dama, o reina, va ser feta a imatge d’una deessa, per la qual cosa es va convertir en la peíça més poderosa del tauler. I el rei va ser creat a imatge dels grans guerrers que hauria de tenir. I, finalment, el rei va rebre la maledicció de no poder apropar-se a una casella del rei adversari.
Després de crear el joc Caissa va decidir amagar-lo perquè ningú el pogués veure i perquè no fos destruí¯t. Com que no sabia quin seria el millor lloc per amagar-lo, va decidir escollir a l’atzar qualsevol lloc de la Terra. Va llaníçar el joc i va anar a caure a l’índia. Quan els indis van descobrir el joc van quedar impressionats. Van intentar jugar-lo de diverses maneres, però sempre hi havia desacords entre els jugadors. Fins que va arribar un dia que van decidir fer unes regles que havien de ser respectades per tots els jugadors.
Van passar molts anys des que Caissa havia llaíçat els escacs a la Terra, i va decidir recuperar el seu joc per mostrar-lo al seu país, però quan va saber que el joc ja era molt conegut i jugat va decidir protegir-lo, convertint-se en la seva musa i deixant-lo definitivament a la Terra.