PAUL KERES

Paul Keres, el rei sense corona

Paul Petrovich Keres va néixer el 7 de gener de 1916 a Narva (Estònia) i va morir el 5 juny 1975 a causa d’un atac de cor.

Paul Keres mai va arribar a ser Campió del Món, però va derrotar a 9 Campions del Món durant la seva vida.

paul_keres-foto-tauler

Va aprendre el moviment de les peces als 4 anys, veient partides que el seu pare disputava amb uns amics. Rí pidament va progressar en el seu joc i va aconseguir vèncer al seu progenitor, al seu germí  gran i a tots els seus companys de classe. En aquests primers anys, la seva famí­lia vivia a Parnu, ciutat modesta on resultava molt complicat trobar llibres d’escacs. Però la seva passió pels escacs estava molt per sobre d’aquest problema i Keres es va dedicar a copiar a mí  cada partida que trobava, arribant a recopilar-ne més de 1000.

El 1928 el seu nom va comeníçar a ser conegut a l’aconseguir derrotar el mestre Vladas Mikenas en unes simultí nies. El 1929, amb només 13 anys, va disputar el seu primer torneig, a Pí¤rnu.

paul-keres

El 1931, a causa de la poca activitat escaquista de Pí¤rnu, Keres es va inscriure en diversos tornejos postals, la seva única manera de poder competir i progresar, arribant a disputar 150 partides a la vegada. L’objectiu de jugar aquestes partides era millorar el seu repertori d’obertures. Les partides postals permeten calcular infinites variants a causa del llarg temps de reflexió de què es desposa. Aquest fet va afavorir la creativitat de Keres, que ens va llegar veritables joies dels escacs d’atac amb arriscats sacrificis de peces.

El 1935 va guanyar el Campionat d’Estònia. Però això només va ser el principi. Keres sortia triomfant en tots els tornejos als quals acudia i la seva fama creixia sense parar. No només els seus resultats el precedien, sinó que el seu estil d’atac i la seva agudesa tí ctica causaven furor entre aficionats i entesos.

paul-keres-foto

Keres volia seguir progressant, per la qual cosa va prendre la decisió d’acudir a un gran nombre de tornejos per anar acumulant experiència. La seva primera aparició a nivell internacional va tenir lloc a l’Olimpí­ada de Varsòvia, representant a Estònia, on va tenir una gran actuació. Malgrat la seva joventut, va aconseguir el 5è millor resultat en el 1er tauler (amb 12/19). Immediatament després va tornar a revalidar el seu tí­tol de campió d’Estònia i va obtenir el seu primer triomf en un torneig internacional, a Bad Nauheim, empatat amb ¡¡Alekhine!! i per davant d’una llarga llista de grans jugadors.

Va continuar obtenint bons resultats, amb el seu ja tí­pic joc d’atac, cosa que el va convertir en el mí xim aspirant al tron mundial d’Alekhine. Keres va confirmar aquest pressentiment al vèncer en el Torneig de Semmering, desplegant un joc brillant davant rivals com Capablanca o Reshevsky. Aquest triomf li atorgava el dret a ser un dels jugadors que podien desafiar el campió del món (cal recordar que en aquella època el campió tenia dret a triar el seu rival en funció dels diners i les condicions que aquest oferí­s). A més, el triomf a Semmering li va donar a Keres el tí­tol de Gran Mestre.

keres-postal

La seva gran oportunitat va arribar l’any 1938, en el Torneig AVRO. Es va estipular que el jugador que sortí­s triomfador del torneig (sense comptar a Alekhine), tindria dret a disputar el tí­tol al rus. La nòmina de rivals era impressionant, en total 7: Alekhine, Botvinnik, Capablanca, Euwe, Fine, Flohr i Reshevsky. Aquest va ser el primer torneig de candidats de la història i allí  es van trobar els millors jugadors del món, incloent-hi un jovení­ssim Mikhail Botvinnik, que ja mostrava un gran potencial.

jugadors-soviatics

El torneig va tenir tanta repercussió que des d’Estònia es va enviar un corresponsal per a cobrir l’esdeveniment. Era la primera vegada que es feia una cosa semblant. Keres va comeníçar fluix, el que el va situar lluny del lí­der, Reuben Fine. Però rí pidament va comeníçar a millorar fins a aconseguir superar Fine (a falta de 3 rondes). En les darreres partides va saber aguantar la pressió i va acabar alíçant-se amb un merescut triomf. La determinació de Keres en el seu intent per destronar Alekhine era enorme. Era l’any 1940, en plena Segona Guerra Mundial i Keres es trobava aleshores a Tallinn, un dels objectius dels nazis. Un dia en què Keres es trobava en el seu club d’escacs, van comeníçar a sonar les sirenes que avisaven d’un bombardeig nazi. Tothom va córrer cap al soterrani ja que el club estava a la planta alta d’un edifici del centre … ¿Tots?, No, tots no. Paul es va quedar al club d’escacs sense anar a protegir-se. Al finalitzar el bombardeig un amic li va preguntar per la seva temerí ria actitud iKeres va contestar: «Necessito aquesta sang freda per al meu matx amb Alekhine». INCREíBLE.

ALEKHINE
ALEKHINE

Però la il.lusió de Keres va patir un contratemps, ja que les condicions que demanava Alekkhine per al matx eren inacceptables. Es palpava la por del campió davant l’empenta de la nova promesa dels escacs. Mentrestant, Keres va decidir jugar un matx amistós amb Euwe, enfrontament que va tenir una gran repercussió perquè tots dos jugadors eren considerats els legí­tims reptadors d’Alekhine. Després d’una dura lluita, Keres es va alíçar amb la victòria per un ajustat 7’5-6’5, sabent sorprendre el seu rival amb un estil tranquil, una cosa estranya en ell, unit a una gran preparació en els finals.

Malauradament, mai va poder arribar a un acord amb Alekhine a causa de l’esclat de la II Guerra Mundial, per la qual cosa no va poder fer valer els seus drets conquerits en el torneig AVRO. Tot feia indicar que el ‘prí­ncep’ Keres tindria molt complicat el seu ascens al tron.

Durant els primers anys de la Guerra, Keres es va limitar a competir dins els lí­mits de l’URSS. Però ja no era el mateix, la guerra l’havia marcat profundament i el seu nivell de joc era clarament inferior, havent perdut pel camí­ part de la seva ambició de ser campió del món. Entre una sèrie de resultats mediocres, va aconseguir el triomf en el Campionat d’Estònia sense cedir ni un punt: 15/15!!, Mostrant un joc digne d’un ‘REI’. El 1942 va realitzar una gira per Europa participant en diferents tornejos.

KERES vs FISCHER 1959
KERES vs FISCHER 1959

La història de Keres podia haver estat molt més curta i trí gica, ja que en un lamentable episodi el va portar a les portes de la mort. Després que Estònia fos annexionada a l’URSS, Keres va ser condemnat a mort, com molts altres dels seus compatriotes. Aquesta condemna va ser finalment derogada perquè Mikail Botvinnik va intercedir per ell davant el mateix Lenin i la pena li va ser commutada. Aquesta experiència va ser molt dura i difí­cil de superar per Keres.

El 1948 va arribar una altra gran oportunitat per Keres. Després de la mort d’Alekhine es va decidir organitzar un torneig que serviria per a determinar el nou campió del món. Només cinc van ser els escollits per anar a Deen Haag: Keres, Smyslov, Botvinnik, Reshevsky i Euwe. En aquesta ocasió va sorgir una nova figura dels escacs: Mikhail Botvinnik, que va dominar el torneig de principi a fi i es va coronar com a nou patriarca dels escacs. Keres va tenir una actuació foríça discreta, ocupant el 3er-4t lloc.

Keres ho va seguir intentant, però va tornar a fallar en els tornejos de candidats de 1950 i 1953. El 1955 va tornar amb renovades forces, disposat a lluitar per ser aspirant al tí­tol mundial. Va aconseguir el 2n lloc en el interzonal, el que li va donar una plaíça per al Torneig de Candidats d’Amsterdam. L’any segí¼ent es va disputar aquest torneig i Keres va ser lí­der durant diverses rondes, però un fluix final el va relegar a la 2 ª posició. Aquest resultat es repetiria en els tornejos de candidats de 1959 i 1962 (en aquest cas a només 0’5 punts del guanyador). Per aquests intents fallits va ser anomenat com «l’etern segon» i «l’etern candidat». El seu últim intent per a poder aspirar a ser finalista del campionat del món es va produir el 1965, però va ser eliminat per Spassky en quarts de final. Després d’això va decidir no tornar a participar en els tornejos interzonal i es va central en altres tornejos. Però Keres ja no tenia la frescor de la seva joventut, tenia 52 anys i les energies li comeníçaven a fallar. No s’ha d’oblidar que la seva carrera havia comeníçat 30 anys enrera i havia disputat un gran nombre de competicions.

TAL vs KERES
TAL vs KERES

Els “cops” soferts en el campionat del món (si es pot dir “cop” a quedar 2n en un torneig de candidats) van influir molt en la moral de Keres i el seu estil va patir un profund canvi. Va passar de ser un jugador d’atac, sempre disposat a fer belles combinacions, a ser un jugador posicional per intentar millorar els seus resultats. Però aquest canvi no va funcionar. Per això, és preferible recordar l’època en què Keres era un jugador atrevit i amb ganes de crear bellesa dins d’un tauler i gaudir reproduint les seves partides, en les quals es pot comprovar la profunditat del seu estil.

Podem definir Keres com un excel lent jugador de tornejos, on va aconseguir recollir els seus millors resultats i va poder portar a terme les seves combinacions d’atac. Amb el seu estil de joc agressiu va ser capaíç de derrotar a qualsevol rival, fos qui fos. N’hi ha prou amb recordar els seus 3 triomfs en el Campionat de l’URSS, i més tenint en cmpte la ferotge competència existent: Botvinnik, Bronstein, Smyslov, Petrosian, Geller, Tahl …

Keres va aportar el seu granet de sorra al món dels escacs, va deixar diversos llibres i multitud d’articles en revistes especialitzades. Va arribar a dirigir la revista d’escacs «Eesti Male».

keres-llibre

Va rebre el tí­tol de «Mestre emèrit d’esports de la URSS», després de ser entrenador i analí­tic de l’equip soviètic.

En l’actualitat es juguen dos tornejos en la seva memòria, tots dos amb el mateix nom: Memorial Keres. El més antic es disputa a Vancouver (Canadí ), lloc on Keres va jugar el seu últim torneig (va morir a causa d’un infart al cor durant el viatge de tornada, després d’haver aconseguit la victòria). L’altre lloc on es rendeix record a la seva memòria és Tallin, la capital d’Estònia, torneig que reuneix els millors jugadors del món any rere any. Keres va ser enterrat a Estònia i al seu enterrament hi van assistir 100.000 persones. La importí ncia de Keres al seu paí­s era tan gran que van publicar un segell amb la seva cara i van emetre un bitllet de 5 Krooni amb el seu retrat. Mai s’ha fet alguna cosa semblant per un altre jugador d’escacs.

keres-bitllet-5

Tots els seus rivals el definien com un cavaller al tauler i fora d’ell. Això el va fer encara més popular entre l’afició del món dels escacs i van ser molts els que van desitjar que aconseguí­s arribar a ser campió mundial. Pocs jugadors han tingut una carrera tan plena d’èxits i s’han mantingut durant tants anys a l’elit dels escacs (va aconseguir estar entre els 10 primers del món durant 34 anys, des de 1937 a 1971).

Les estadí­stiques de Keres són: victòries 952, taules 794, derrotes 188; mitjana 69’80% (la mitjana es treu de sumar victòries i taules, i dividir-ho per les partides totals).

Deja un comentario