MIKHAIL TAL, el Bruixot de Riga

Mikhail Tal, el bruixot de Riga

Mikhail Tal va néixer a Riga (Letònia), el 9 de novembre de 1936. Com molts altres grans jugadors i molts aficionats, Tal va aprendre a jugar als escacs a l’edat de 8 anys observant com jugava el seu pare. Poc després es faria membre del Club d’Escacs del Palau de Joves Pioners de Riga.

2-fotos-tahl

El 1960, Tal va derrotar a un altre Mikhail, en aquesta ocasió Botvinnik i es va proclamar el campió del món més jove de la història.

MIKHAIL BOTVINNIK
MIKHAIL BOTVINNIK


En l’aspecte esportiu, Mikhail Tal va destacar per la qualitat tí ctica que demostra en les seves partides. Sovint solia sacrificar material, en moltes ocasions especulant amb el sacrifici per obtenir iniciativa i castigar amb atacs ferotges als seus adversaris, que no sabien com respondre. L’estil de Tal, com qualsevol gran jugador que aspira al campionat del món, va canviar progressivament i el seu joc es va tornar molt més sòlid i posicional. Tal, era un jugador amb un esperit combatiu grandí­ssim i que volia guanyar per sobre de tot. Malgrat tot, sempre s’ha parlat molt sobre el seu estat de salut, que no el va acompanyar durant la seva vida esportiva, agreujat pels excessos amb el tabac i l’alcohol.

MIKHAIL TAL
MIKHAIL TAL

A continuació us mostrem una partida molt interessant, pel valor didí ctic que poden aportar els cops tí ctics que Tal desplega amb gran senzillesa.

Bent Larsen – Mikhail Tal

Torneig de Bled CSF 1965 ECO B82 (Siciliana Scheveningen variant f4)

1.e4 c5 2.Cf3 Cc6 3.d4 cxd4 4.Cxd4 i6 5.Cc3 d6 6.Ae3 Cf6 7.f4 Ae7 8.Df3

partida-1-tal

Aquesta variant pot aparèixer en molt diversos ordres de jugades, ja que d’una Najdorf o una Paulsen podem arribar a una Scheveningen. En aquest tipus de variants és molt important calcular els temps en l’obertura.

En la variant Scheveningen les negres volen avaníçar d5 per atacar sobre e4. Les negres tenen avantatge de peons centrals e6 i d6 contra e4. Els peons a d6 i a a6 serveixen més per a controlar les caselles centrals de d5, e5, f5. El cavall de c3 és l’objectiu tradicional i que bloqueja la columna c semioberta. Eliminar aquest cavall de c3 és un bon pla per a les negres que ho solen fer sacrificant la torre de Tc8xc3.

Les blanques dominen el centre el que permet que el joc vagi cap a diverses í rees del tauler. En aquest cas, el previsible enroc curt negre i el futur enroc llarg blanc fan que el blanc situí¯ les seves forces en el costat de l’enroc negre del rei, pla molt tí­pic per al bí ndol negre en aquest tipus de posicions. L’organització de les peces és fonamental, els atacs i contraatacs són continuis i les posicions d’avantatge se succeeixen en cada bí ndol.

8 …. 0-0 9.0-0-0 Dc7 10.Cdb5 db8 11.g4 a6 12.Cd4 Cxd4 13.Axd4 b5 14.g5 CD7 15.Ad3 b4 16.Cd5!

partida-2-tal

¡¡Primer sacrifici!! Tal sacrifica el cavall a d5. El sacrifici posicional, dóna a les blanques la iniciativa, obre les diagonals, l’alfil blanc sobre h7 i, a més, obre la columna «i» que serí  dominada en la segí¼ent jugada per la torre blanca. Les peces negres encara preparades per a l’atac en el flanc de dama, estan pitjor posicionalment que no pas les peces d’atac de les blanques.


16 …. exd5 17.exd5 f5 (jugada necessí ria per tancar la perillosa diagonal de l’alfil blanc) 18.Tde1 (dominant la columna oberta) TF7 19.h4 Ab7 20.Axf5 Axf5 21.Txe7 CE5 (no val la temptadora 21 … Axd5 per 22.Txg7 + Rf8 23.Dh5 TF7 24.Txf7 + Axf7 25.Dxh7 Re7 26.Te1 + CE5 amb clar avantatge blanc) 22.De4 Df8 23.fxe5 Tf4 24.De3 Tf3 25.De2 Dxe7 26.Dxf3 dxe5 27.Te1 Td8 28.Txe5 Dd6 29.Df4! (En aquesta posició hi ha temes tí ctics, no és ví lid jugar 29 …. Axd5 per 30.Te8 + guanyant dama) Tf8 30.De4 b3 31.axb3 TF1 + 32.Rd2 Db4 + 33.c3 Dd6 34.Ac5 Dxc5 35.Te8 + Tf8 36.De6 + Rh8 37.Df7 (rematada tí ctica impecable) 1-0

Deja un comentario