Guanyar una partida quan estí s a punt d’abandonar
Situem-nos. Ens trobem en l’Olimpíada de Leipzig (1960), una de les grans cites de l’any on hi assisteix la flor i nata dels escacs mundials. Ludek Pachman representava a Txecosloví quia, i a la 2a ronda de les eliminatòries preliminars es va enfrontar al suec Erik Lundin. Aquesta és la partida sobre la qual es basa aquesta anècdota.
Quan es va arribar a la jugada 41, amb serioses dificultats de temps per a ambdós jugadors, es va ajornar la partida, en una posició que semblava favorable per a les negres. Lundin va anotar la seva jugada secreta i tots dos jugadors es van disposar a una nit d’aní lisi, un per a buscar la victòria i l’altre intentant salvar els mobles amb unes taules. Aquesta va ser la posició en la jugada 41:
La nit va ser llarga per a Pachman. Cada vegada que trobava una variant que prometia possibilitats de taules, apareixia una jugada que el portava al desastre. Així, no va trobar cap via de salvació per a la partida, de manera que al dia segí¼ent va entrar a la sala de joc decidit a abandonar la partida sense realitzar cap moviment. Aleshores, Pachman es va asseure a la seva cadira i, quan estava resignat a abandonar la partida, se li acosta Lundin i li allarga la mí en senyal de rendició. Què havia passat?
L’explicació és senzilla, Lundin havia anotat una jugada secreta desastrosa: 41 … f3, contra la qual les blanques en tenien prou contestant 42.Tc8 i el mat a h8 seria imparable, de manera que Lundin, després d’analitzar la posició a la seva habitació, va saber que estava perdut. D’aquesta manera, Pachman va obtenir el triomf en una partida que va estar a punt d’abandonar només unes dècimes de segon abans.