Durant el torneig Internacional de Londres 1862, es va organitzar una partida en consulta entre alguns dels millors jugadors del torneig (això era habitual en l’època, per a gaudi del públic).
[fusion_builder_container hundred_percent=»yes» overflow=»visible»][fusion_builder_row][fusion_builder_column type=»1_1″ background_position=»left top» background_color=»» border_size=»» border_color=»» border_style=»solid» spacing=»yes» background_image=»» background_repeat=»no-repeat» padding=»» margin_top=»0px» margin_bottom=»0px» class=»» id=»» animation_type=»» animation_speed=»0.3″ animation_direction=»left» hide_on_mobile=»no» center_content=»no» min_height=»none»]
Els dos equips de 3 jugadors que anaven a disputar la partida eren, d’una banda: Adolf Anderssen, Louis Paulsen i Serafino Dubois. Per l’altra: Jakob Lí¶wenthal, Samuel Boden i H. A. Kennedy. Anderssen, sempre modest, abans de comeníçar la partida va fer a Dubois el segí¼ent comentari: «Hem d’organitzar-nos: Paulsen farí les jugades precises, vostè les brillants i jo les dolentes».
[/fusion_builder_column][/fusion_builder_row][/fusion_builder_container]