OBERTURA CATALANA
L’ Obertura catalana és una obertura d’escacs semitancada. Es caracteritza pels moviments (notació algebraica):
1.d4 Cf6 2.c4 e6 3.g3
La idea de l’obertura consisteix en el fianxet a l’ala de rei. Es tracta d’una obertura que va ser creada per l’escaquista polonès Tartakower en un torneig celebrat a la ciutat catalana de Sitges en la dècada dels anys vint.
Tot i que no ha hagut massa jugadors de la mí xima categoria mundial que hagin jugat la Catalana amb regularitat, molts d’ells s’hi ha interessat i l’han fet servir de tant en tant. Una de les vegades més recordades va tenir lloc a Londres, el 1983, quan Garry Kasparov i Viktor Korchnoi la van fer servir amb regularitat en el seu enfrontament a les semifinals de candidats, en el camí per a decidir qui lluitaria contra Anatoly Karpov pel títol de Campió del Món (un total de 5 de les 11 partides es van jugar amb aquesta obertura).
El terme prové del torneig organitzat al 1929 a Barcelona, en el marc de l’Exposició Universal, quan se li va demanar a Tartakower que creés una nova variant en homenatge a la singular història dels escacs a Catalunya.
L’Obertura catalana és una de les millors maneres de jugar una obertura tancada. Consisteix en el fianxet d’alfil a g2, independentment de si el negre juga 1 …. D5 o 1 …. Cf6. Per això, potser és més correcte anomenar sistema catalí , encara que el nom oficial sigui obertura catalana. No obstant això, Cf6 i D5 s’ha de fer en un moment o altre.
La història de l’Obertura catalana és molt coneguda: amb motiu de la Exposició Internacional de 1929, celebrada a Barcelona, es va organitzar un torneig internacional d’escacs, al qual hi van assistir la majoria dels grans jugadors de l’època. Un dels seus organitzadors, Francesc Armengol, desitjava que hi hagués una obertura o una defensa en escacs a la qual es pogués anomenar catalana, com ja la tenien Franíça, Sicília o Espanya. Així, va convocar un concurs per tal que algun escaquista inventés una nova obertura. El concurs el va guanyar el GM polonès Savielly Tartákover, que va guanyar el premi en metí l·lic de 150 pessetes. El més habitual és que un origen així hagués acabat amb una obertura extravagant, o si més no menor, però el sistema inventat per Tartákover va resultar ser un dels més sòlids de les obertures tancades.
La idea fonamental és atacar el centre i el flanc de dama amb el fianxet de l’alfil de caselles blanques. L’inconvenient que té és que des de la tercera jugada el negre sap el que jugarí el blanc, i pren mesures contra això. Ha estat jugada per diversos grans mestres: Botvinnik, Alekhine, Reshevsky, Smyslov, Keres, Korchnoi, Karpov i Kasparov, entre d’altres.
Línia principal
1.d4 Cf6
2.c4 e6
3.g3
1.d4 Cf6 2.c4 e6 3.g3 d5 4.AG2
1.d4 Cf6 2.c4 e6 3.g3 d5 4.Ag2 Ae7 5.Cf3
1.d4 Cf6 2.c4 e6 3.g3 d5 4.Ag2 Ae7 5.Cf3 0-0 6.0-0 Cbd7
1.d4 Cf6 2.c4 e6 3.g3 d5 4.Ag2 Ae7 5.Cf3 0-0 6.0-0 Cbd7 7.Cc3 c6 8.Dd3
1.d4 Cf6 2.c4 e6 3.g3 d5 4.Ag2 Ae7 5.Cf3 0-0 6.0-0 Cbd7 7.Dc2
1.d4 Cf6 2.c4 e6 3.g3 d5 4.Ag2 Ae7 5.Cf3 0-0 6.0-0 Cbd7 7.Dc2 c6 8.Td1 b6 9.a4
1.d4 Cf6 2.c4 e6 3.g3 d5 4.Ag2 Ae7 5.Cf3 0-0 6.0-0 Cbd7 7.Dc2 c6 8.b3
1.d4 Cf6 2.c4 e6 3.g3 d5 4.Ag2 Ae7 5.Cf3 0-0 6.0-0 Cbd7 7.Dc2 c6 8.b3 b6 9.Td1 Ab7 10.Cc3 b5
1.d4 Cf6 2.c4 e6 3.g3 d5 4.Ag2 Ae7 5.Cf3 0-0 6.0-0 Cbd7 7.Dc2 c6 8.Cbd2
1.d4 Cf6 2.c4 e6 3.g3 d5 4.Ag2 Ae7 5.Cf3 0-0 6.0-0 Cbd7 7.Dc2 c6 8.Cbd2 b6 9.b3 a5 10.Ab2 Aa6
1.d4 Cf6 2.c4 e6 3.g3 d5 4.Ag2 dxc4 5.Da4 +
1.d4 Cf6 2.c4 e6 3.g3 d5 4.Ag2 dxc4 5.Da4 + Cbd7 6.Dxc4 a6 7.Dc2
1.d4 Cf6 2.c4 e6 3.g3 d5 4.Ag2 dxc4 5.Da4 + Cbd7 6.Dxc4
1.d4 Cf6 2.c4 e6 3.g3 d5 4.Ag2 dxc4 5.Cf3