L’experiment POLGAR – Secció d' Escacs del Centre Moral Arenys de Munt

JUDIT POLGAR. Un geni, neix o es fa?

Laszlo Polgar, un pedagog hongarès, tenia molt clara la seva postura: es fa. I en conseqí¼ència, va orientar tota la seva vida i la de la seva família a demostrar que un geni es pot fer.

Aquest pedagog va escriure un llibre, «Cria un geni!», en el qual exposava la seva teoria: qualsevol nen, amb una adequada educació, podria arribar a ser un geni en qualsevol cosa que se li ensenyés. I va deixar oberta una porta a una dona que estigués disposada a tenir fills amb ell, per a demostrar-ho.

[fusion_builder_container hundred_percent=»yes» overflow=»visible»][fusion_builder_row][fusion_builder_column type=»1_1″ background_position=»left top» background_color=»» border_size=»» border_color=»» border_style=»solid» spacing=»yes» background_image=»» background_repeat=»no-repeat» padding=»» margin_top=»0px» margin_bottom=»0px» class=»» id=»» animation_type=»» animation_speed=»0.3″ animation_direction=»left» hide_on_mobile=»no» center_content=»no» min_height=»none»]

Així és com Laszlo Polgar va acabar casant-se amb una ucraí¯nesa, que es va mostrar molt interessada en el seu mètode. La va portar al seu país, Hongria. L’experiment acabava de comeníçar.
Per raons de pes, Laszlo va decidir aplicar la seva teoria al joc dels escacs. D’una banda, era un gran aficionat, així que podria fer ell sol una gran part del treball. De l’altra, és una de les ocupacions més barates que existeixen: n’hi ha prou amb un tauler, unes peces, algun llibre i, un aspecte molt important, temps per a pensar.

La primera filla que van tenir, Susan, aviat es va convertir en una figura prominent del món dels escacs. Els pares es van centrar en la seva idea de manera obsessiva. La noia no va anar a l’escola, la seva educació es va limitar gairebé exclusivament als escacs i els idiomes, els quals necessitaria en la seva carrera itinerant per tot el món. Amb una educació estranya, manca del contacte amb altres nens, els Polgar mai es van guanyar les simpaties de la gent.
No obstant això, els resultats estaven demostrant que el sistema funcionava. Susan Polgar va ser aviat la primera dona del món, segons la classificació ELO (equivalent als punts ATP). I només tenia 15 anys. En realitat, era l’única dona que podia enfrontar-se amb els homes de tu a tu. L’historial dels seus mèrits és molt llarg, encara que gairebé tots els seus títols van precedits de «la primera». Per exemple, va ser la primera dona en aconseguir el títol de Gran Mestre d’escacs per mèrits propis. Les anteriors dones, tot i que haguessin pogut aconseguir el títol amb el seu joc, ho van aconseguir per haver estat campiones del món.

[/fusion_builder_column][fusion_builder_column type=»1_1″ background_position=»left top» background_color=»» border_size=»» border_color=»» border_style=»solid» spacing=»yes» background_image=»» background_repeat=»no-repeat» padding=»» margin_top=»0px» margin_bottom=»0px» class=»» id=»» animation_type=»» animation_speed=»0.3″ animation_direction=»left» hide_on_mobile=»no» center_content=»no» min_height=»none»]

Mentrestant, els Polgar havien continuat amb el seu «experiment». Havien tingut una segona filla, Sofia, que tot i ser una excelÂ·lent jugadora amb resultats excepcionals comparats amb d’altres dones, no va arribar al mestratge de la seva predecessora.
Per a Laszlo Polgar les coses no estaven anant tan bé com volia. Pensava que es podia tocar el cel. Els escacs, des de sempre, han estat un joc en què els homes són molt superiors a les dones. Dels 100 millors jugadors d’escacs del món, 99 són homes. No pot ser degut a una simple coincidència. Laszlo sabia que amb les dues noies havia confirmat les seves sospites: es pot fer un geni amb només que tingui una preparació adequada. No obstant això, ell volia un campió del món. Amb un noi, ho podria aconseguir.
El tercer embarí s va arribar, però amb ell, una petita decepció: una tercera noia estava en camí. No hi hauria més intents. Es faria el que es pogués amb ella.

Judith va demostrar un talent formidable des del principi. La Susan podia comeníçar a tremolar. La menor dels Polgar estava acumulant coneixements i una foríça en els escacs molt superiors a les seves altres germanes. En realitat, eren coneixements molt superiors als que ningú abans mai havia assolit.

Diuen que en l’Olimpíada d’escacs de Tessalònica, estaven diversos mestres congregats, parlant de tot una mica i jugant partides rí pides d’escacs. Susan Polgar era el centre de la reunió, a part de jugar als escacs excepcionalment, sempre va ser una dona molt atractiva. En un determinat moment, l’anglès Short – que seria subcampió del món l’any 1992 – parlant amb Susan li va dir que era molt bona jugant partides rí pides. Llavors ella el va sorprendre: La meva germana Judit sí que és bona.

Qui era Judit Polgar? Les altres dues germanes eren conegudes per tots els professionals dels escacs. Però la germana més petita encara no havia fet el salt a les competicions. Laszlo tenia una forma molt peculiar d’educar. Primer els ensenyava a moure les peces. Després, durant anys, anava augmentant els coneixements, fins que arribava un moment en què les filles eren les millors del món. Tot i que mai haguessin jugat fora de casa. Judit encara no havia donat aquest salt.

Short estava intrigat. Ell, que en aquell temps era un dels millors jugadors del món, no podia creure que una nena de 8 anys pogués jugar millor que un Gran Mestre. Així, va anar a veure a la petita i es van posar a jugar partides. Van passar moltes hores fins que Short va tornar al grup de grans mestres, la qual cosa demostrava que, com a mínim, Judit era una rival digne per tenir-lo entretingut. Les paraules de Short van sorprendre a la resta de grans mestres congregats. Amb un gest de victòria i de rí bia, va exclamar: He aconseguit empatar!. I és que mentre van estar jugant partides rí pides, l’ score va ser sempre favorable a la petita Judit i només després de tantes hores de lluita va aconseguir Short empatar el marcador i aprofitar per retirar-se amb una mica d’honor.

La carrera de Judit, a diferència de la seva germana Susan, no incloí¯a el terme «la millor» en moltes categories, sinó que va passar a ser «el millor». El més jove Gran Mestre de la història, trencant el rècord de Bobby Fischer que estava vigent des de 1958, aconseguint-lo amb tot just 15 anys. Aviat va entrar a ser el millor jugador d’Hongria i aviat va ingressar en l’elit dels escacs, essent la primera i única dona fins a la data que ha aconseguit ser-hi. Ha entrat en la exclusiva llista dels 10 millors jugadors del món per puntuació ELO. Ha jugat en infinitat de tornejos amb els millors jugadors del món (Kasparov, Karpov, Anand, Ivanchuk, Topalov, Kramnik, Shirov) i sempre ha obtingut bons resultats. No obstant això, mai va ser campió del món.

Des de sempre, les Polgar van evitar entrar al tancat món dels escacs femení, un món de segona classe. Sempre es van esforíçar per lluitar al mí xim nivell, amb els homes. Susan va ser l’excepció, guanyant el títol mundial femení, gairebé a disgust, i amb relativa facilitat. A l’Olimpíada d’escacs, el primer equip que va aconseguir vèncer per davant de Rússia va ser l’hongarès, amb dues de les germanes Polgar en els primers taulers. Així, la broma era dir que aquell any l’equip campió va ser Polgári.

Judit sempre va evitar jugar contra dones. Així, mai va aspirar al títol femení mundial, títol que sense dubtar-ho hauria aconseguit sense despentinar-se. En les Olimpíades d’escacs, participava en l’equip hongarès masculí.

Tot i que l’experiment de Laszlo Polgar és èticament molt qí¼estionable, és indubtable que les seves tesis van quedar totalment confirmades. En contra del que es podria pensar, les germanes Polgar van ser persones molt normals, admirades per tots els que les coneixen no només per la seva forma de jugar, sinó per la seva forma de ser. Són dones equilibrades, intelÂ·ligents, divertides i modernes.

[/fusion_builder_column][/fusion_builder_row][/fusion_builder_container]

Deja un comentario