L’evolució dels escacs

L’evolució dels Escacs

36505e003197_jpg

Wilhelm Steinitz ha estat considerat el pare de la teoria moderna dels escacs i va ser un gran pensador en aquest sentit. Steinitz va aprofundir molt en la teoria dels escacs i, quan va estar preparat, va aportar teories dels escacs com cap altre escaquista ho ha fet mai. Aquestes teories són les bases dels escacs moderns actuals: tenir fe en la defensa, l’ús del rei com peíça activa fins i tot en etapes primerenques del joc i la importí ncia d’un estudi profund de l’estructura de peons.

STEINITZ
STEINITZ

Bobby Fischer, en canvi, va ser més un visionari dels escacs. Des que Fischer va aprofundir en els escacs, els va considerar art. Aquesta idea en si mateixa ja és utòpica en una època en la qual Fischer derrotava amb duresa als seus adversaris. Cada vegada que Fischer anava ascendint en la carrera per al Campionat del Món, una idea es feia més ferma en la seva ment. Creia que els escacs del futur s’assemblarien poc a l’actual concepció, que havia de ser més rí pid per a evitar que els grans estudiosos dels escacs tinguessin avantatge teòric en partides que es podien perllongar a diversos dies. Els escacs rí pids farien campions als jugadors més creatius, enginyosos, agressius, valents, i que realment tinguessin un coneixement real dels escacs. En definitiva, guanyarien els que sabessin realment d’escacs. Per a promoure aquesta filosofia de joc, Fischer hauria d’arribar molt amunt. Ho aconseguiria derrotant a Spassky a Rykjavik, el 31 d’Agost de 1972.

FISCHER
FISCHER

Avui dia els campionats d’escacs rí pids i escacs llampec desperten molt d’interès per afeccionats i professionals. Les partides lentes dels tornejos oberts internacionals, cada dia són menys lentes. Jugadors de menor nivell teòric sorprenen en tornejos de tot el món derrotant a Grans Mestres en partides rí pides, on com va dir Fischer, guanya realment el que entén d’escacs i és capaíç d’arribar al lí­mit de la partida.

Kasparov i Karpov, van ser els primers a incorporar la tecnologia de la informació en els seus entrenaments escaquí­stics. Programari, maquiní ria i escacs. Una suma que faria els entrenaments més òptims, informació portí til de milers de partides i capacitat de filtrar la informació per a no perdre ni un segon en hores d’entrenament. En l’actualitat, els programes informí tics dedicats als escacs són més sofisticats, les bases de dades estan més depurades i les infraestructures de les xarxes sense fil possibiliten connexió a Internet en qualsevol lloc a temps real. «L’evolució fa fort a qui és capaíç d’adaptar-se a les noves tecnologies».

KASPAROV
KASPAROV

KARPOV
KARPOV

Potser els grans perjudicats dels avaníços tecnològics han estat els clubs d’escacs. Els clubs han anat perdent molts joves jugadors, ja que el jugador pot entrenar de forma individualitzada amb un ordinador i el programari adequat. Pot jugar partides on-line amb milers de jugadors en tot el món. Molts jugadors només apareixen pels seus clubs en temporada de partides oficials o en tornejos oberts. Segurament, un entrenament en grup, amb classes teòriques i prí ctiques és molt més productiu, però és indubtable que és necessari combinar-ho amb l’ajuda de les noves tecnologies. Els jugadors d’ara són independents i autosuficients en els seus entrenaments. Això ha canviat respecte el passat recent i ens hi hem d’acostumar i alhora acceptar.

Deja un comentario