L’afició de HUMPREY BOGART pels escacs.

Bogart va néixer el 25 de desembre de 1899, a New York (Estats Units). Es va criar dins d’una familia benestant; el seu pare era un prestigiós metge i la seva mare era pintora, de manera que durant la seva adolescència mai li va faltar de res.

[fusion_builder_container hundred_percent=»yes» overflow=»visible»][fusion_builder_row][fusion_builder_column type=»1_1″ background_position=»left top» background_color=»» border_size=»» border_color=»» border_style=»solid» spacing=»yes» background_image=»» background_repeat=»no-repeat» padding=»» margin_top=»0px» margin_bottom=»0px» class=»» id=»» animation_type=»» animation_speed=»0.3″ animation_direction=»left» hide_on_mobile=»no» center_content=»no» min_height=»none»]

El jove Bogart portava de cap als seus progenitors, anava d’escola en escola i d’expulsió en expulsió. Semblava clar que els estudis no atreien a la futura estrella del cinema. Quan tenia 17 anys, els seus pares es van cansar del seu comportament i van decidir deixar de mantenir-lo. Llavors es va allistar a la Marina nord-americana en temps de la Primera Guerra Mundial.

Com a actor, no tot van ser flors i violes al llarg de la seva carrera. Entre 1922 i 1935 Bogart va treballar sense gaire èxit, sempre en petits papers. En aquests primers anys va treballar en els teatres de Broadway, en un total de 17 obres diferents. Va arribar a estar 12 mesos sense ser contractat en cap obra, per la qual cosa no es pot dir que la seva carrera fos precisament brillant. Més tard va aconseguir signar un contracte amb la Warner, però no va ser una cosa excessivament important. Aquest contracte l’obligava a aparèixer a les pel·lí­cules que la productora marqués, fos quin fos el paper. Es pot dir que, fins aquell moment, Bogart no era més que un actor de segona fila.

Per aquells temps, Bogart va ser tot un rebel. Es va casar 3 vegades abans dels 40. Bevedor freqí¼ent, ni la llei seca el va frenar. Bogart solia comentar: «Jo crec que el món s’enfonsa al tercer glop, i és llavors el millor moment per sortir a la superfí­cie». L’estricta societat americana va tractar de canviar l’actor, però mai ho va aconseguir: «El que ha d’importar al públic és que faci una bona actuació».

El 1947 als Estats Units s’estava duent a terme la famosa caíça de bruixes del senador McCarthy (en contra del comunisme), Bogart va ser un dels investigats i també un dels que es va revelar amb més foríça davant d’aquesta injustí­cia. Juntament amb Katharine Hepburn, Gregory Peck, Gary Cooper, Judy Garland, Billy Wilder, John Huston i Lauren Bacall, van emetre un comunicat en contra de la retallada de les llibertats, com la d’expressió o reunió, que s’estava duent a terme a Amèrica del Nord. Van arribar a realitzar una marxa fins a Washington per entregar el seu comunicat de protesta.

[/fusion_builder_column][fusion_builder_column type=»1_1″ background_position=»left top» background_color=»» border_size=»» border_color=»» border_style=»solid» spacing=»yes» background_image=»» background_repeat=»no-repeat» padding=»» margin_top=»0px» margin_bottom=»0px» class=»» id=»» animation_type=»» animation_speed=»0.3″ animation_direction=»left» hide_on_mobile=»no» center_content=»no» min_height=»none»]

Bogart va ser un esperit lliure. Sempre va mantenir les distí ncies amb productors i poderosos de Hollywood, sense deixar-se manipular. A més, va intentar lluitar contra les desigualtats socials, com va fer produint la pel lí­cula «Truqueu a qualsevol porta» que tractava sobre aquest tema. Era freqí¼ent veure’l en manifestacions en contra de l’anti-comunisme exacerbat que es vivia als Estats Units. Va ser un inconformista que es revelava davant d’una societat excessivament conservadora.

Després de molts anys buscant-lo, va aconseguir guanyar un í’scar pel seu paper a «La reina d’í€frica». Curiós rodatge realitzat al Congo, en un campament a la jungla, envoltats de tot tipus d’animals (serps verinoses, cocodrils, escorpins, formigues invasores) i exposats a múltiples malalties (lepra, disenteria, esquistosomiasi). El campament, muntat per allotjar l’equip i al repartiment, tenia de tot, però les edificacions estaven fetes amb bambú i fulles de palma, i es trobava enmig de la jungla. Malgrat tantes dificultats, el rodatge va ser un èxit i es va aconseguir crear una excel.lent pel.lí­cula.

Després d’aquesta introcucció, entrem ja al que més ens interessa: la seva pació pels ESCACS. En certa manera, el van permetre subsistir durant els seus primers passos en el món del cinema. Boggie jugava partides a la ruta de bars habitual (les Speak easier, tertúlies de les tavernes de Manhattan), sempre de matinada, i ho feia per petites quantitats de diners. Totes les cròniques diuen que era un aficionat molt fort i difí­cil de derrotar. La seva habilitat a l’hora de jugar partides rí pides va cridar l’atenció d’un important botiguer de Nova York, el qual li va fer una curiosa oferta: li va oferir jugar als escacs darrere d’un dels aparadors de les seves botigues, així­ actuaria com a reclam de clients que es quedarien extasiats veient-lo jugar. Estí  documentat que també jugava a Times Square i en diferents parcs, sempre per la mòdica quantitat de 10 centaus. Cal dir que la majoria de diners que guanyava l’endemí  mateix ja no els tenia, Bogart gaudia de la nit i bevia i fumava sense cap moderació.

Però els escacs no només va ser un mitjí  de guanyar-se la vida en temps difí­cils, sinó que van ser una afició que el va acompanyar tota la vida. Quan va aconseguir ser un actor consumat va seguir jugant amb gran assiduí¯tat.

Bogart jugava en els descansos, entre presa i presa, i en gairebé totes les seves estones lliures, era molt freqí¼ent veure’l assegut davant d’un tauler davant de tot tipus de rivals. í‰s molt famosa la presa a Casablanca en què Rick apareix jugant una partida d’escacs en solitari (sembla que va ser una idea de Bogart que pretenia retre un petit homenatge al joc de la seva vida).

[/fusion_builder_column][fusion_builder_column type=»1_1″ background_position=»left top» background_color=»» border_size=»» border_color=»» border_style=»solid» spacing=»yes» background_image=»» background_repeat=»no-repeat» padding=»» margin_top=»0px» margin_bottom=»0px» class=»» id=»» animation_type=»» animation_speed=»0.3″ animation_direction=»left» hide_on_mobile=»no» center_content=»no» min_height=»none»]

[/fusion_builder_column][fusion_builder_column type=»1_1″ background_position=»left top» background_color=»» border_size=»» border_color=»» border_style=»solid» spacing=»yes» background_image=»» background_repeat=»no-repeat» padding=»» margin_top=»0px» margin_bottom=»0px» class=»» id=»» animation_type=»» animation_speed=»0.3″ animation_direction=»left» hide_on_mobile=»no» center_content=»no» min_height=»none»]

Allí  on el portés una pel.lí­cula, sempre buscava algun nou rival a qui enfrontar-se. Una d’aquestes enriquidores experiències li va passar durant el rodatge de «La reina d’í€frica». Bogart va conèixer a un doctor anomenat Paul Llimbs, que curiosament sabia jugar a escacs i ho feia de manera magistral. Boggie no va poder resistir la temptació

i anava cada dia a jugar amb el doctor a raó d’1 dòlar per partida. El que Bogart no sabia és que s’enfrontava a un escaquista semi-professional, que anys després seria 3 vegades campió de Bèlgica i que representaria el seu paí­s en 2 Olimpí­ades. D’aquesta manera, no és estrany que Llimbs guanyés gairebé totes les partides.

La seva relació amb els escacs va ser tan important que fins i tot va contribuir a la teoria del joc amb una obertura que porta el seu nom: el Gambit Humphrey Bogart:

Bogart va morir d’un cí ncer de laringe, la matinada del 14 de gener de 1957. Aquell dia ens va deixar un dels millors actors de la història i el gí ngster amb més presència del cinema negre.