LA MALA EDUCACIí“ DE VON BANDERLEBEN
Els escacs han estat sempre un joc de cavallers o, com a mínim, així se’ls ha considerat des de sempre. No obstant això, ni els millors jugadors han pogut resistir incomplir alguna vegada les més elementals normes de cortesia. Donar la mí al comeníçar i acabar o fer saber al contrari que s’abandona una partida són qí¼estions molt lògiques. A continuació us posem un exemple del que estem comentant.
En la coneguda partida Steinitz-Von Bardeleben, que va rebre un premi en el torneig de Hastings de 1895 per la seva espectacularitat, va ocórrer un incident lamentable, arrel d’una magnífica combinació del fundador dels escacs moderns.
Steinitz calcula una llarga combinació amb la qual posa fi a la partida, tot i l’edat avaníçada que ja tenia en aquell moment. La combinació comeníça amb el sacrifici d’una qualitat, que no pot acceptar-se, i el rei negre comeníça el seu llarg viatge cap a la mort. 1.Txe7+ Rf8 %
El públic va aplaudir durant molta estona davant d’una magnífica combinació. Aplaudiments i lloances per Steinitz i la humiliació per a Von Bardeleben, per no saber perdre i demostrar tan mala educació.
