Els escacs a la cega són una de les formes més espectaculars de jugar a escacs i una de les que més admiració causa entre els neòfits. Com el seu nom indica, consisteix en que es juga sense veure el tauler, amb el que cada jugador ha de retenir la posició en la seva ment. Les jugades es comuniquen de paraula, mitjaníçant notació algebraica o bé mitjaníçant sistemes més sofisticats, com un ordinador.
Així, docs, els Escacs a cegues són una variant dels Escacs en la qual un o més jugadors juguen el joc a cegues o amb els ulls embenats, de manera que els jugadors no disposen de la visió com a ajuda per jugar una partida d’escacs. En comptes d’això, el jugador ha de fer els moviments amb l’ajuda d’un assistent que haurí de fer els moviments al tauler que aquest jugador a cegues li demani. A part d’això, la partida es juga totalment de la mateixa manera que el joc tradicional.
[/fusion_builder_column][fusion_builder_column type=»1_1″ background_position=»left top» background_color=»» border_size=»» border_color=»» border_style=»solid» spacing=»yes» background_image=»» background_repeat=»no-repeat» padding=»» margin_top=»0px» margin_bottom=»0px» class=»» id=»» animation_type=»» animation_speed=»0.3″ animation_direction=»left» hide_on_mobile=»no» center_content=»no» min_height=»none»]Topalov, jugant una partida a cegues
Els Escacs a cegues es van desenvolupar originalment com una manera d’ajudar a la gent a moure les seves mans amb precisió sense l’ús de la vista. A l’índia pre-medieval on va ser més desenvolupat, els Escacs a cegues eren practicats de manera que el jugador feia els seus propis moviments en el tauler. En aquell temps, al jugador a cegues se li permetia notar totes les peces al tauler per a establir una imatge visual en la seva ment de la situació abans de fer un moviment.
Pels anys 700, Bin Jubair (665-714), un Jutge Africí que residia a l’Orient Mitjí , es va fer famós pel seu joc d’escacs a cegues. Ell es va convertir en el primer jugador d’Escacs a cegues que li va donar l’esquena al tauler i que jugava sense cap coneixement directe del contingut del tauler, deixant que un assistent fes els seus moviments per ell. El joc de Jubair va tenir renom a nivell mundial i molts grans jugadors el van emular, reconeixent que era una cosa molt difícil.
A través del temps, els Escacs a cegues es van tornar una variant dels Escacs. També s’ha tornat una prí ctica molt popular entre la gent que entrena per esdevenir millor jugador d’escacs perquè obliga a visualitzar el tauler en la ment fomentant un racionament més ampli en relació a una partida.
Als Escacs moderns, el jugador llegendari George Koltanowski (1903-2000) va mantenir als Escacs a cegues en el centre d’atenció fent multitud d’exhibicions de partides a cegues. La seva forta personalitat oberta i el seu talent extraordinari per jugar a Escacs a cegues, ha ajudat a reviure el joc en l’era moderna.
Si estí s interessat en aprendre a jugar a escacs a cegues, la millor manera de comeníçar és buscar una altra persona que també hi estigui interessada. D’aquesta manera, dues persones poden jugar al mateix moment mentre que una tercera persona del grup mou les peces del tauler per mantenir un control de la partida.
El segí¼ent que cal fer, és assegurar-se que s’entén el joc i conèixer l’esquema d’una notació d’Escacs particular. Es recomana aprendre notació algebraica encara que al principi podria ser que un estil descriptiu sigui més efectiu però que eventualment es torni en una notació algebraica simplificada. Cal assegurar-se que els tres participants coneguin aquest sistema a fons perquè així és com els dos jugadors han de comunicar els seus moviments a la tercera persona.
Es poden jugar algunes partides només per diversió i treure les benes a cert punt sobre el joc quan un jugador es trobi en una posició sense cap mena d’esperaníça. Es pot continuar així fins que cada jugador pugui finalitzar jocs complets sense perdre de vista la posició de les peces.
Essencialment, s’ha de dominar l’habilitat de mantenir totes les 32 peces i les seves posicions en la memòria a curt termini, que pot ser una mica difícil al principi.
Eventualment, es podran descobrir patrons per recordar les peces, però continuarí essent un exercici important per a la ment. El més important, fins que es domini la retenció del tauler, no s’ha d’intentar tenir en compte l’estratègia!. Si s’intenta fer-ho sense dominar completament la retenció del tauler, els elements en la posició gairebé segurament s’esvairan de la ment.
Quan es comeníça a jugar amb algun grau de competició, les primeres partides segurament inclouran un gran nombre d’errors pel tema dels nervis dels jugadors i de perdre el fil del tauler. Essencialment, s’ha de controlar la pressió.
Amb el temps, jugar Escacs a cegues serí “gairebé†com jugar a Escacs regular. De fet, molt sovint podem tancar els ulls i visualitzar els moviments desenvolupant durant partides d’escacs que no són a cegues.
Raons per intentar jugar a Escacs a cegues
Els Escacs a cegues són magnífics per ajuda l’habilitat per visualitzar. Qualsevol persona que treballa o estudia amb matèries de tòpics intangibles, es poden beneficiar immensament amb aquesta habilitat i, a més, aprendre un millor passatemps en el desenvolupament de dominar els Escacs a cegues.
En particular, són molt útils perquè ajuden a desenvolupar la tasca de visualitzar processos en acció. Enginyers i científics en particular podrien trobar que el jugar a Escacs a cegues augmenta la seva habilitat d’entendre alguns dels processos en els que treballen i estudien perquè estan exercitant aquesta capacitat de les seves ments.
