Vèncer o morir
En una partida d’escacs hom pot jugar-se la vida.
Segons una tradició, Atahualpa va morir perquè va humiliar als espanyols guanyant-los jugant a escacs, que havia après veient jugar els seus propis guardians.
Segons una altra tradició, Tom Paine es va salvar de ser executat perquè la seva dona va vèncer a Robespierre al Cafè de la Régence.
La fascinació pel joc sol actuar com un cataclisme. Napoleó, l’autòcrata, i Voltaire, el tolerant, es mostraven idèntics en una cosa: perdien els estreps quan eren derrotats. El desig d’aniquilació del contrari que comporta un enfrotament escaquístic, fa que l’empat deixi gust a cendra a la boca dels rivals, i espessa l’atmosfera de les sales de torneig. » Quan la partida acaba -feia broma Miguel Najdorf-, els mestres s’estrenyen cavallerosament les mans, perquè no es poden estrangular. «
Per altra banda, Ha Murena (La partida infinita) sistemàticament es negava a jugar a escacs amb els seus amics: se sentia incapaç d’odiar-los, ni que fos només per un moment.