Johannes Zukertort «un Romí ntic amb una gran capacitat combinativa».
«Ha estat el jugador més fort amb el que m’he enfrontat mai» W. Steinitz (primer campió del món oficial)
De tota la galeria de personatges inversemblants que hi ha en la Història dels Escacs, sens dubte Zukertort ocuparia un dels primers llocs. Poc se sap del cert sobre la seva vida i una bona part de la seva biografia ens ha arribat per ell mateix i a través d’una col·lecció de sorprenents relats explicada pels seus amics i coneguts.
Probablement, va néixer a Lublin, Polònia, el 7 de setembre de 1842. Era fill d’una família de la noblesa, la qual cosa li va permetre llicenciar-se en Química, Filosofia i realitzar un doctorat en Medicina. Per si això fos poc, la seva professió la va portar a terme a l’exèrcit prussií , amb el qual va participar en tres guerres diferents. El que si és cert, al marge d’aquestes dades, és que era una persona molt culta (parlava nou idiomes i havia estat editor de diari, crític musical …) i extravertida, que sempre estava fent bromes i de seguida «connectava» amb la gent. A més, era un excel·lent esportista: practicava regularment esgrima, equitació i natació. Steinitz va arribar a afirmar que el que més li inquietava de Zukertort era el seu cos, enorme i musculat, i la seva penetrant mirada que denotava una gran seguretat en si mateix.
[fusion_builder_container hundred_percent=»yes» overflow=»visible»][fusion_builder_row][fusion_builder_column type=»1_1″ background_position=»left top» background_color=»» border_size=»» border_color=»» border_style=»solid» spacing=»yes» background_image=»» background_repeat=»no-repeat» padding=»» margin_top=»0px» margin_bottom=»0px» class=»» id=»» animation_type=»» animation_speed=»0.3″ animation_direction=»left» hide_on_mobile=»no» center_content=»no» min_height=»none»]
Pel que fa al seu estil de joc, va pertí nyer encara a l’Escola Romí ntica i tenia una gran capacitat combinativa. Va ser deixeble del genial romí ntic Anderssen i va realitzar una carrera ascendent des del no-res, guanyant-se l’admiració dels aficionats. Va obtenir la 3a posició a Londres 1872, 2n a Londres 1876, 1r a Colònia 1877, 1r a Lepzig 1877 i el seu gran èxit va ser quedar campió a Londres 1882, amb tres punts per davant del gran campió del món Steinitz.
Les seves partides, que deixaven bocabadat als aficionats d’època, es basaven en mantenir una pressió constant sobre l’enemic fins que arribava el moment en què aquest cometia un error, per molt petit que fos, i llavors li llaníçava un brutal atac amb sacrificis espectaculars.
Després de la seva espectacular victòria a Londres 1882, la seva salut va comeníçar a declinar i els metges li van aconsellar la retirada dels escacs, però ell vivia per derrotar Stenitz i per ser Campió del Món. Val a dir que tots dos no eren precisament molt amics. Steinitz era molt seriós (no tolerava les bromes), ordenat, estudiós i prepotent (era el millor del món i ell ho sabia) i Zukertort era jovial, alegre, molt bromista (fins arribar a ser feridor) i desordenat.
Una anècdota curiosa sobre la seva rivalitat diu que, en el transcurs d’un sopar amb ells dos presents, algú va proposar un brindis pel millor jugador del món. Aleshores, Steinitz va fer gest d’aixecar-se, però llavors, somrient d’orella a orella, Zukertort se li va avaníçar i, mentre mirava irònicament al seu rival va dir: «Moltes grí cies». Stenitz mai li va perdonar aquesta humiliació.
De gener a maríç de 1886, en diferents ciutats dels Estats Units, tots dos jugadors es va enfrontar pel Campionat del Món. Steinitz va guanyar la primera partida, però Zukertort li va tornar el cop guanyant les quatre segí¼ents. Al tauler, no només es dirimia el títol mundial, sinó també el millor estil de joc. L’arriscat romanticisme de Zutertort contra el sòlid estil posicional de Steinitz. Les seves partides eren una lluita entre les cí rregues de cavalleria i els assalts amb la baioneta de les guerres napoleòniques contra les trinxeres i les metralladores de la Primera Guerra Mundial. Finalment, va guanyar Steinitz amb 10 victòries, 5 derrotes i 5 empats.
La salut i la moral de Zukertort van decaure aviat i després del matx només va obtenir resultats mediocres, fins que va morir, amb les botes posades (és a dir, davant d’un tauler), víctima d’una hemorrí gia cerebral, l’any 1888. Val a dir, en honor de Steintiz, que llavors va lamentar la mort del seu rival i el va omplir d’elogis.
Malgrat la seva primerenca mort i de no arribar a ser campió del món, les seves partides estan entre les preferides dels aficionats de tot el món. A destacar, la seva partida més famosa, anomenada «La immortal de Zutertort».
[/fusion_builder_column][/fusion_builder_row][/fusion_builder_container]