La història de Iussef III
Diu la llegenda que, durant l’ocupació mora a Espanya, concretament l’any 799, governava al Regne de Granada Iussef Abu Adballah, Iussef II, que aleshores tenia 2 fills, Muhamad i Iussef.
Va succeir que a la mort del sobirí , Muhamad, a través d’una traí¯ció, va aconseguir fer-se amb el tron i enviar al seu germí a la presó de Salobreña, governant amb el títol de Muhamad VII.
Al poc temps de comeníçar el seu regnat, Muhamad va caure malalt i en un últim acte de maldat va condemnar a mort al seu germí Iussef, perquè no el pugués succeir al tron i va enviar un emissari a Salobreña per tal que executés la condemna.
Ara bé, era costum de l’època que els condemnats a mort tinguessin dret a un últim desig, i Iussef va demanar que el deixessin tornar a Granada per acomiadar-se de la seva dona i fills, però l’emissari es va negar al témer la reacció del monarca.
Llavors Iussef va demanar que, com a mínim, pogués finalitzar la partida d’escacs que estava jugant contra l’ Alcaide de la presó, la qual cosa l’emissari no es va atrevir a negar-li i li ho va permetre. L’ Alcaide, per tal d’allargar la partida, advertia al seu noble rival dels errors comesos i tots dos es van prendre la partida amb molta calma fins que, finalment, Iussef va enunciar escac i mat. Rí pidament, es va aixecar l’emissari per executar les ordres que tenia quan, en aquell moment, es va sentir el galop de nombrosos cavalls procedents de Granada. El rei havia mort i venien a coronar Iussef com a nou monarca, essent coronat amb el nom de Iussef III.