Els escacs, segons UNAMUNO
«Els escacs són molt per a considerar-los un joc i molt poc per a veure’ls com una ciència«. Amb aquestes paraules Miguel de Unamuno va deixar constí ncia del motiu que el va fer allunyar del seu passatemps favorit. Les seves paraules, per venir de qui vénen, mereixen un comentari. En primer lloc, potser val la pena destacar, que si bé el concepte és apropiat, Unamuno va deixar de banda la consideració més important dels escacs: la seva part estètica.
Més que un joc o una ciència, els escacs són un art. Qui arriba a dominar l’art exquisit de les seves combinacions i s’endinsa en intentar buscar la solució tan interessant dels seus problemes, té una sensació estètica tan saludable i tan emotiva com la que produeix una bella simfonia o la contemplació d’una pintura de mèrit. Perquè el que estí clar és que els escacs són art abans de res. Moltes vegades haurem sentit a més d’un escaquista amargat justificar el seu abandonament del tauler amb la pregunta: de què serveixen els escacs?. En aquest cas, ens podríem preguntar: de què serveix l’art?.
No hi ha dubte que l’ésser humí necessita esbarjo. La rigidesa de les obligacions dií ries i el trí fec de la feina també necessiten un cert relaxament. Des d’aquest punt de vista, els escacs són un mitjí de recreació d’allò més adequat. Cal afegir que, per altra banda, de la seva prí ctica se’n deriven beneficis d’un altre ordre com són: la facultat d’aní lisi i concentració i el costum de veure les coses de manera reposada i lògica.
I per eliminar prejudicis, s’ha de dir que els escacs no són un joc d’intel·ligència en el sentit que s’imposa el millor dotat intel·lectualment, no. En aquest sentit, hem de tenir en compte que jugar bé a escacs és una habilitat com la que té el guitarrista o el dibuixant de caricatures. Per aquest motiu, mai hem d’interpretar el resultat d’una partida d’escacs com una forma de fer judicis sobre la capacitat intel·lectual dels contrincants.
Per tant, us aconsellem que aprengueu a jugar als escacs amb la sinceritat que mereix una recreació artística i amb l’alegria que dóna la seva execució. Potser si ho fem així, la frase del senyor Miguel de Unamuno no ens farí seguir el seu exemple.