Els escacs de l’illa de Lewis

El joc d’escacs de l’illa de Lewis és un dels pocs exemples de peces d’escacs medievals que han perdurat fins als nostres dies.

Es tracta d’unes peces d’escacs del segle XI que estan fetes d’ullals de morsa i que es van descobrir l’any 1831 sepultades sota els bancs de sorra de la platja del poble de Uig, a l’illa de Lewis, l’illa més gran de les Hèbrides exteriors a Escòcia. El mar va dissoldre els bancs de sorra deixant al descobert una construcció misteriosa (un petit forn de maó) que havia estat enterrat sota la sorra . En l’actualitat, es troben en el Museu Brití nic (no totes estan exposades) i constitueixen un conjunt de gran bellesa degut a la seva estètica tan particular. Si aneu a Londres, no teniu excusa, l’entrada és gratuí¯ta i només heu d’anar a la sala 42 per poder-les veure.

Potser molts de vosaltres coneixereu aquestes peces d’escacs com “Els escacs de Harry Potter”, ja que les seves peces són les que van servir de model pels escacs amb els que Harry Potter i els seus amics participen en una batalla a la primera pel·lí­cula.

Com dèiem anteriorment, la matèria primera de gairebé totes les peces és l’ullal de morsa, encara que n’hi ha algunes fetes amb peces dentals de balena. Les 93 peces formen quatre o cinc jocs, encara que les talles són irregulars i no estí  clar si es pot completar algun joc complet a partir de les peces de què es disposa. En total hi ha 8 reis, 8 dames, 16 alfils, 15 cavalls, 12 torres i 19 peons. Totes les peces tenen forma humana, excepte els peons, que són talles menors i que semblen lí pides gravades. Els cavalls són diminuts i sobre ells destaquen els genets, cavallers amb escuts i llances. Totes les figures humanes expressen abatiment (excepte tres de les torres, que apareixen com berserkers, amb grans ulls i mossegant els seus escuts plens de fúria). Algunes de les peces conservaven restes de pintura vermella, la qual cosa indica que els colors que distingien els bí ndols eren el vermell i el blanc, i no el blanc i el negre que s’utilitzen en el escacs moderns.

S’estima que provenen d’Islí ndia encara que recents investigacions suggereixen que les peces d’escacs de Lewis van poder originar-se a Trondheim, la ciutat que fou capital medieval de Noruega i residència dels antics escandinaus durant els segles XI i XII i que eren els caps suprems de l’illa de Lewis. Tot sembla indicar que són ells els qui van portar les peces d’escacs des de Noruega quan van viatjar a l’illa . Algunes autoritats les daten del segle XII.

D’acord amb la llegenda, es diu que van ser robades per un mariner d’un vaixell ancorat a Loch Hamnaway a principis de l’any 1600. Aleshores, un pastor conegut com Ghillie Ruadh va assassinar el mariner per quedar-se amb el tresor, però tement ser descobert, va sepultar les peces amb molta cura. Pocs anys després, va ser penjat a Stornoway per un altre crim i es diu que va fer una confessió al final sobre l’assassinat del mariner. Posteriorment, un pagès local, anomenat Calum i que treballava pels voltants, va descobrir, el que segons ell, era una col·lecció de follets i gnoms. El pagès supersticiós els va tirar la seva espasa i va fugir aterrit a casa. Durant molts anys havia sobreviscut aquesta superstició a l’illa de Lewis. Així­ doncs, quan el pagès va veure per primera vegada el grup de petites i singulars figures d’ivori, és molt normal que li semblessin fades pigmees del folklore cèltic. No obstant això, la seva dona el va encoratjar a tornar al lloc i emportar-se les figures a casa. Al cap d’algun temps les va vendre a un col·leccionista de la localitat el qual es va adonar que eren peces d’Escacs.

Actualment, tots els experts coincideixen a catalogar aquesta troballa com «La col lecció més sorprenent de peces d’Escacs antigues del món».