Els escacs actuals no tenen més de 500 anys

Els escacs, tal i com els coneixem actualment

El joc dels escacs, tal com els coneixem actualment, no tenen més de cinc-cents anys. No obstant això, si ens basem amb les seves caracterí­stiques i connotacions més destacades, podrí­em emparentar els escacs amb antics jocs de tauler que es van practicar a l’índia (sense que n’hagi quedat cap constí ncia documental) al voltant de dos o tres mil anys abans de Crist.

foto-origen-escacs

Segons sembla, l’essència d’un joc basat en principis militars, en el qual el principal objectiu és la captura de la comandí ncia de les forces adversí ries, ja estava present en aquells temps a l’índia. No hem de caure, però, en l’error d’assignar als escacs tal antiguitat, ja que les més llunyanes fonts que en fan referència, no es remunten més enllí  de cinc o sis segles abans de l’era cristiana.

[fusion_builder_container hundred_percent=»yes» overflow=»visible»][fusion_builder_row][fusion_builder_column type=»1_1″ background_position=»left top» background_color=»» border_size=»» border_color=»» border_style=»solid» spacing=»yes» background_image=»» background_repeat=»no-repeat» padding=»» margin_top=»0px» margin_bottom=»0px» class=»» id=»» animation_type=»» animation_speed=»0.3″ animation_direction=»left» hide_on_mobile=»no» center_content=»no» min_height=»none»]

Peces d'escacs anglo-indis
Peces d'escacs anglo-indis

Els escacs indis s’anomenaven Chaturanga, i segons els tècnics de la semí ntica, del vocable sí nscrit «Chaturanga» se’n deriven el persa chatrang, l’í rab shatranj, el grec zatrikión, el llatí­ Scacco, el birmí  chittareen, etc. La seva traducció literal és «quatre exèrcits».

De fet, una llegenda cingalesa diu que els escacs van ser inventats a l’illa de Ceylan per la dona de Ravana, rei de Lanka, per distreure el seu marit amb la paròdia d’un camp de batalla, mentre Branca havia posat un estret setge a la capital del regne a la segona edat del món.

[/fusion_builder_column][/fusion_builder_row][/fusion_builder_container]

Deja un comentario