Els í rabs i els escacs
L’època í rab en el joc dels escacs és la seva primera fase històrica, ja que disposem de l’evidència documental de la seva prí ctica. Cap al segle VII de l’era cristiana, els escacs es converteixen en un fet irrefutablement històric, ja que els í rabs ens han llegat una immensa col·lecció de finals de partida, de gran riquesa artística, als quals anomenaven “mansubatâ€.
En aquells temps la notació dels moviments era encara molt precí ria i molesta de fer, ja que es descrivia amb paraules tot el moviment i, probablement, aquest sigui el motiu pel qual els í rabs no van deixar massa registres de partides jugades.
Es tracta dels escacs «arí bics- perses», però, en rigor, hauríem de dir escacs «indoperses de tradició islí mica», perquè la major part del folklore de l’índia va arribar els í rabs a través dels perses i van ser aquests, en combinació amb els musulmans, els que van mantenir encesa la flama dels escacs.
En els remots orígens d’aquest joc conflueixen les tradicions índies i perses. Els í rabs, d’enorme capacitat per aprofitar els productes culturals d’altres pobles, van saber prendre’ls i transmetre’ls. .
Els escacs es van tornar un preferit de les grans figures islí miques de l’època i va ocupar un lloc important en els harems reials. Els califes, sultans i emirs de tot el món musulmí jugaven als escacs amb les seves esposes i concubines envoltant el tauler (o drap) entre sedes, tuls, insinuants malucs en perpètua ondulació i el dolíç so de les flautes i xirimies. Embriagats per suaus melodies, solien ensenyar el joc a les seves dones i acceptaven les seves opinions a l’hora de l’enfrontament amb algun rival ocasional.
Els í rabs no jugaven als escacs en silenci, com a mínim en els primers temps. El silenci que regna actualment al costat del tauler és una cosa purament moderna. Ni els í rabs, ni l’edat mitjana van associar mai escacs amb silenci. Quan una parella de jugadors s’enfrontava en un raval de Bagdad o Damasc, a la Còrdova musulmana, al carrer o a qualsevol lloc, solia formar-se al seu voltant un grup d’aficionats o jugadors que comentaven la partida, o proposaven moviments, sense que es veiés això com una cosa negativa .