Com TCHIGORIN va vèncer STEINITZ

La manera com Tchigorin va vèncer a Steinitz

Eren temps de canvi en els escacs. L’aparició de l’escola moderna, liderada per Steinitz, havia convulsionat les antigues teories i estava aconseguint desterrar als jugadors romí ntics. No obstant això, encara hi havia alguns jugadors que es resistien a aquests nous principis posicionals; sens dubte, el més brillant dels rebels era Mikhail Tchigorin.

tchigorin-vs-steinitz

Només feia un any que Steinitz havia derrotat a Tchigorin en el campionat del món disputat a l’Havana. Els seguidors del rus estaven molt descontents perquè consideraven que Tcigorin havia estat perjudicat amb l’elecció de la seu. Els viatges no eren com ara i ell havia hagut de desplaíçar-se des de Sant Petersburg, on era ple hivern, fins al calorós i humit estiu de Cuba. Segons es va poder comprovar, això el va perjudicar fí­sicament.

chigorin

Uns mesos després, Steinitz va publicar el primer volum del seu llibre «Modern Chess instructor», el qual seria el detonant de la història que us estem esplicant. En l’esmentat llibre, Steinitz recomana un parell de noves variants ‘conservadores’ per jugar el gambit Evans i la defensa dels 2 cavalls. En aquest sentit, Tchigorin va manifestar el seu total desacord amb les dues lí­nies i això va fer enfadar molt a Steinitz, que es va reafirmar en que les variants eren correctes. Tchigorin va decidir que l’única forma de determinar qui tenia raó era la celebració d’un matx de 2 partides en les que es juguessin les dues obertures. Steinitz sempre es va caracteritzar per ser un jugador valent i va acceptar la proposta.

[fusion_builder_container hundred_percent=»yes» overflow=»visible»][fusion_builder_row][fusion_builder_column type=»1_1″ background_position=»left top» background_color=»» border_size=»» border_color=»» border_style=»solid» spacing=»yes» background_image=»» background_repeat=»no-repeat» padding=»» margin_top=»0px» margin_bottom=»0px» class=»» id=»» animation_type=»» animation_speed=»0.3″ animation_direction=»left» hide_on_mobile=»no» center_content=»no» min_height=»none»]

STEINITZ
STEINITZ

Com que un vivia a Rússia i l’altre als Estats Units, es va decidir jugar el matx a través de telègraf, ja que el viatge hagués resultat massa llarg per a qualsevol dels contrincants. Es va determinar que el temps mí xim per a cada moviment seria de 3 dies; Steinitz jugaria des del Manhattan Chess Club (New York) i Tchigorin des del Club d’escacs de Sant Petersburg.

mikhail-chigorin-1

El duel va comeníçar a la tardor de l’any 1890 i va finalitzar l’any segí¼ent. A la primera partida, es va plantejar el Gambit Evans. Tchigorin era un virtuós d’aquesta obertura i així­ ho va demostrar, va portar el pes de la partida i va acabar apuntant-se el primer triomf sense massa problemes.

Tchigorin 1 – Steinitz 0 Tchigorin: blanques

Correspondència 1890 Steinitz : Negres

1. e4 / E5 2. Cf3 / CC6 3. Ac4 / Ac5 4. b4 / Axb4 5. c3 / Aa5 6. 0-0 / Df6

7. d4 / Ch6 8.Ag5 / Dd6 9. D5 / CD8 10. Da4 / Ab6 11. CA3 / c6 12. AE2 / Ac7

13. Cc4 / Df8 14. D6 / Axd6 15. Cb6 / Tb8 16. Dxa7 / CE6 17. AC1 / Cg8

18. Aa3 / c5 19. Tad1 / CF6 20. Ac4 / Ac7 21. CD5 / Ad6 22. CH4 / Cxd5

23. Cf5 / G6 24. Cxd6 + / Dxd6 25. Axd5 / Dc7 26. Axe6 / fxe6 27. Axc5 / Ta8

28. Dxa8 / Dxc5 29. Da4 / Rd8 30. Td2 / RC7 31. Tb1 / Td8 32. Tb5 / Dc6

33. Db4 / D6 34. a4 / de8 35. Tb6 / Df8 36. Da5 / D5 37. exd5 / Rb8

38. D6 / Steinitz abandona.

[/fusion_builder_column][fusion_builder_column type=»1_1″ background_position=»left top» background_color=»» border_size=»» border_color=»» border_style=»solid» spacing=»yes» background_image=»» background_repeat=»no-repeat» padding=»» margin_top=»0px» margin_bottom=»0px» class=»» id=»» animation_type=»» animation_speed=»0.3″ animation_direction=»left» hide_on_mobile=»no» center_content=»no» min_height=»none»]

DUEL TCHIGORIN VS STEINITZ (1889)
DUEL TCHIGORIN VS STEINITZ (1889)

La segona partida es va disputar amb la defensa dels 2 cavalls per part de les negres i novament Tchigorin es va fer amb la victòria. A més, ho va fer al més pur estil de l’època romí ntica, amb un preciós sacrifici de dama:

Steinitz 0 – Tchigorin 1 Steinitz : Blanques

Correspondència 1890 Tchigorin: negres

1. e4 / E5 2. Cf3 / CC6 3. Ac4 / CF6 4. CG5 / D5 5. exd5 / Ca5 6. Ab5 + / c6

7. dxc6 / bxc6 8. AE2 / h6 9. CH3 / Ac5 10. d3 / 0-0 11. Cc3 / CD5 12. CA4 / Ad6

13. CG1 / f5 14. c3 / Ad7 15. d4 / e4 16. c4 / Ce7 17. Cc3 / Ae6 18. b3 / Ab4

19. Ab2 / F4 20. Dc2 / Dxd4 21. Rf1 / f3 22. gxf3 / exf3 23. Axf3 / Af5

24. Ce4 / Axe4 25. De2 / Axf3 26. De6 + / Rh7 27. Axd4 / Axh1 28. DH3 / Cf5

29. Ae5 / Tae8 30. Af4 / CD4 31. Dd3 + / Ae4 32. Dxd4 / Txf4 33. f3 / Tef8

34. Dxa7 / c5 35. Dc7 / CC6 36. a3 / Txf3 + 37. Cxf3 / Txf3 + 38. RG1 / AD2

39. Steinitz abandona.

foto-chigorin-portada

Aquest no va ser només un duel per dirimir qui estava en possessió de la raó, sinó que va ser una lluita entre dues maneres antagonistes de veure els escacs. Steinitz, partidari del joc posicional i de no córrer massa riscos, sempre buscava guanyar la partida a través del domini del centre i de l’acumulació de petits avantatges. En canvi, Tchigorin era un jugador purament romí ntic, d’estil creatiu, que procurava atacar al rei rival des del primer moviment sense importar-li gens ni mica les peces que hagués de sacrificar.

Aquestes partides van tenir una gran repercussió a tot el món, Lasker va arribar a declarar: «Les partides del matx per telègraf em van produir una profunda impressió. Vèncer d’aquesta manera a Steinitz em sembla increí¯ble».

[/fusion_builder_column][fusion_builder_column type=»1_1″ background_position=»left top» background_color=»» border_size=»» border_color=»» border_style=»solid» spacing=»yes» background_image=»» background_repeat=»no-repeat» padding=»» margin_top=»0px» margin_bottom=»0px» class=»» id=»» animation_type=»» animation_speed=»0.3″ animation_direction=»left» hide_on_mobile=»no» center_content=»no» min_height=»none»]

EMANUEL LASKER
EMANUEL LASKER

I ja per acabar, només explicar-vos una anècdota que va tenir lloc durant el transcurs del matx i que hagués pogut portar greus conseqí¼ències a Steinitz. La policia de Nova York va investigar els missatges que arribaven des de la llunyana Rússia i es van trobar amb una notació que no coneixien (la de les partides d’escacs). Davant d’això, els molt “espavilats” van deduir que era una contrasenya utilitzada per algun espia rus i van detenir Steinitz. Per sort, a les poques hores es va aclarir tot i l’austrí­ac va ser posat en llibertat.

[/fusion_builder_column][/fusion_builder_row][/fusion_builder_container]

Deja un comentario