El primer torneig internacional d’escacs de l’època moderna es va jugar a Londres en l’any 1851. L’impulsor i principal interessat que es jugués el torneig va ser l’anglès Howard Stauton, considerat en aquells temps com el millor jugador d’escacs del món després d’haver veníçut al francès Saint-Amant l’any 1834 a París.
[fusion_builder_container hundred_percent=»yes» overflow=»visible»][fusion_builder_row][fusion_builder_column type=»1_1″ background_position=»left top» background_color=»» border_size=»» border_color=»» border_style=»solid» spacing=»yes» background_image=»» background_repeat=»no-repeat» padding=»» margin_top=»0px» margin_bottom=»0px» class=»» id=»» animation_type=»» animation_speed=»0.3″ animation_direction=»left» hide_on_mobile=»no» center_content=»no» min_height=»none»]
La competició va trigar en organitzar-se tot un any i l’adinerat club d’escacs St. George es va encarregar de convidar als millors escaquistes europeus d’aquell temps; l’únic que no hi va poder participar va ser el rus Carl Jaenisch.
El torneig va constituir una autèntica marató escaquística jugada per eliminatòries; la primera al millor de tres partides, la segona i tercera al millor de set i la final al millor de vuit. Adolf Anderssen, després d’haver «picat» a Stauton per 4 a 1 en les semifinals, també va guanyar a Marmaduke Wyvill per 4,5 a 2,5 en la final, proclamant-se el brillant vencedor del torneig. La victòria del prussií va resultar una autèntica sorpresa ja que va ser el primer gran triomf de la seva brillant carrera i en aquella època només era conegut perquè havia elaborat alguns bonics problemes d’escacs.
[/fusion_builder_column][fusion_builder_column type=»1_1″ background_position=»left top» background_color=»» border_size=»» border_color=»» border_style=»solid» spacing=»yes» background_image=»» background_repeat=»no-repeat» padding=»» margin_top=»0px» margin_bottom=»0px» class=»» id=»» animation_type=»» animation_speed=»0.3″ animation_direction=»left» hide_on_mobile=»no» center_content=»no» min_height=»none»]
Cal assenyalar que una de les partides més famoses de tota la història, «La Immortal», va ser jugada durant el transcurs d’aquest torneig el 21 de juny de 1851 i es va tractar d’una partida amistosa disputada entre Anderssen i el francès Lionel Kieseritzki en la qual, Anderssen, va sacrificar un alfil, dues torres i finalment la reina.
[/fusion_builder_column][/fusion_builder_row][/fusion_builder_container]