El gambit de Rei
Un dels primers gambits més coneguts és l’anomenat Gambit de Rei , que l’historiador rus Gonaiev assegura que va sorgir del mateix Ruy López. A través dels segles, el Gambit de Rei ha ocupat un primer pla en la teoria i prí ctica dels escacs, ja que és una obertura que sedueix a tots aquells jugadors d’escacs amb esperit combatiu, revolucionari, alegre i innovador, característiques d’aquells grans jugadors del Romanticisme. Per això el resultat eren unes partides d’escacs obertes, amb variants de material en ambdós bí ndols, l’estratègia passa a segon pla per donar lloc a la tí ctica i les seves implicacions immediates.
L’obertura del Gambit de Rei encara es va utilitzar en les competicions de l’elit de grans jugadors fins a comeníçaments del segle XX; al segle XIX, Adolph Anderssen i Paul Morphy el van utilitzar amb un èxit rotund, Boris Spassky i Robert Fischer la van incloure molt sovint en les seves obertures. Avui en dia no es juga tant per ser considerada massa arriscada i temerí ria. Després del sacrifici d’un peó, les blanques obtenen avantatge de desenvolupament, però la seva defensa queda en un estat frí gil; això fa que ambdós bí ndols tinguin opcions, això sí, a base de córrer grans riscos. En partides amb Gambit de Rei, els dos reis estan exposats a una mort rí pida. Per aquest motiu, darrerament no es veu tant aquesta obertura en el repertori dels grans mestres.
