Altres modalitats de jugar a escacs
Campions d’escacs de tot el món i aficionats en general, s’han preguntat en algun moment del seu estudi sobre els escacs, què passaria si es reinventessin les seves normes actuals i es creés una nova normativa.
Actualment, existeixen diferents variants dels escacs segons:
– El nombre de persones que hi juguen.
– Les posicions inicials de les peces.
– Les regles.
– El tauler.
– El mètode de joc.
Així, doncs, a continuació comentarem algunes variants dels escacs.
Escacs a 3:
Una versió creada a la República Txeca.
«Regles generals: 1. El primer moviment és a l’atzar. 2 Guanya el primer en fer escac i mat. 3 Els peons es mouen cap endavant, cap a la dreta i cap a l’esquerra. «
Escacs Aleatoris de Fischer:
El Mestre Bobby Fischer va anunciar la seva variant dels escacs el 19 de juny de 1996 a Buenos Aires. Aquesta modalitat d’escacs rep diversos noms: Fischer Random Chess, Chess960, Fischerandom chess, FR chess, o FRC.
Els escacs aleatoris de Fischer conserven totes les regles del joc; només es diferencien dels escacs clí ssics en la col·locació de les peces en la seva posició inicial i en una reinterpretació de les regles de l’enroc.
Una de les finalitats de Fischer per tal de crear una modalitat dels escacs clí ssics era crear una variant on la creativitat i el talent de l’escaquista fos més important que l’habilitat per memoritzar i analitzar obertures.
Els Escacs hexagonals :
í‰s la més popular de les variants. Aquesta modalitat va ser molt popular a l’Europa de l’est, especialment a Polònia, país d’origen del seu creador. També va ser popular a Londres, lloc on va residir el creador d’aquesta modalitat i des d’on es va difondre el joc. Aquesta modalitat ha arribat a vendre més de 130,000 taulers.
El tauler consta de 69 caselles que formen un hexí gon regular (cada lateral té sis caselles). Les caselles són de tres colors diferents als que Glinski anomena clar, fosc i gris, però es poden presentar també en color blanc, negre i gris. Precisament, el color gris (o color) habitualment serí el color de la casella central, quedant per tant 30 caselles blanques, 30 de negres i 31 de color (o gris). No obstant això, és freqí¼ent trobar taulers amb el blanc a la casella central i dos colors (en lloc de fer servir el negre o el «fosc»), però és una configuració menys recomanable.
Encara que la teoria no estí tan desenvolupada com en el cas dels escacs ortodoxos, Glinski ja va estudiar algunes obertures, va descriure el material més curt possible (mat del boig, en quatre moviments) i va fer un estudi dels finals que més tard han estat estudiats en detall per Dave McCooey amb ajuda d’ordinadors, confirmant el fet que, encara que els moviments són complicats, és possible el mat a un rei solitari fent servir només dos cavalls.
També hi ha d’altres modalitats no menys interessants dels escacs clí ssics: els Escacs Aleatoris de Capablanca, els Escacs Grotescos, els Escacs xinesos, els Escacs d’Andernach, els Escacs de Circe, els de Tamerlí …
[fusion_builder_container hundred_percent=»yes» overflow=»visible»][fusion_builder_row][fusion_builder_column type=»1_1″ background_position=»left top» background_color=»» border_size=»» border_color=»» border_style=»solid» spacing=»yes» background_image=»» background_repeat=»no-repeat» padding=»» margin_top=»0px» margin_bottom=»0px» class=»» id=»» animation_type=»» animation_speed=»0.3″ animation_direction=»left» hide_on_mobile=»no» center_content=»no» min_height=»none»]
Moltes d’aquestes modalitats reinventen els patrons escaquístics i tiren per terra milers de pí gines de teoria. Però per un moment posen a la nostra disposició un mitjí perfecte per entrenar la nostra capacitat d’improvisació, imaginació i de creativitat, element importantíssim tant en els escacs com en la vida.
[/fusion_builder_column][/fusion_builder_row][/fusion_builder_container]