Diccionari «humorí­stic» d’escacs

A

Acollonir-se: No atrevir-se a fer una jugada arriscada.

Això és una altra partida!!!: En les aní lisis posteriors a una partida,
expressió utilitzada per donar per finalitzada l’aní lisi d’una variant,
per cansament dels jugadors o per ser excessivament complexa. També utilitza l’expressió el jugador que ha guanyat en endinsar-se en una posició que dóna avantatge al seu adversari.

Alfil Patata: Expressió que designa a l’alfil dolent.

Amoí¯nar-se: Haver de fer moltes jugades en poc temps per arribar al control. Sinònim de collar-se.

Anatòlic/-a: Adjectiu que s’aplica a posicions aparentment
igualades, que es van inclinant a favor d’un dels contrincants a través de sèries precises de jugades i pacients i llargues
maniobres, fins a aconseguir la victòria. Així­, podem parlar d’una posició anatòlica, un final anatòlic, etc. Lògicament, el nom procedeix del genial campió rus Anatoli Karpov.

í€ncora: Jugador que es converteix en el llast del seu equip, en l’ésser que menys punts summa. El contrari, per tant, de puntal.

Animal: Cavall situat en un lloc del qual no es pot moure.
?

Aperitiu: Expressió que designa les tres o quatre primeres rondes dels oberts per als GM’s (encara que a alguns ja se’ls ennuegui).

Arrossegar-se: Es diu de l’acció de continuar una partida en posició clarament desfavorable. En general, aquesta acció estí  molt mal vista, llevat d’una situació de conflictes de temps del contrari.

Atac a la baioneta: Grí ficament, quan un enroca curt i veu que les dues segí¼ents jugades de l’adversari són g4 i h4. Això implica que t’estan fent un atac a la baioneta.

Atac de les minories: Combinació de jugades que pretenen principalment crear una debilitat en l’estructura de peons enemiga per a després assetjar-la.

?Atzucac: A part d’una gran revista, traducció catalana del terme «zugzwang» que significa que l’obligació de moure comporta la pèrdua de la partida.

B

Bandera: També denominada fletxa en alguns paí¯sos de sud Amèrica. Petit artefacte col·locat al rellotge d’escacs que ocupa els últims cinc minuts de l’esfera horí ria, de manera que quan al jugador li queden cinc minuts, la maneta del rellotge toca la bandera, a mesura que el temps avaníça, la bandera s’aixeca, i quan acaben aquests cinc minuts,la bandera cau, indicant que s’ha esgotat l’hora.
El model de bandera pot ser diversa segons el tipus de rellotge, però totes tenen en comú que el jugador mai no sap amb exactitud el temps que li queda per esgotar el temps disponible. O algú ho sap?

Bateria: Tí ndem alfil-dama on la dama va per darrere de l’alfil.

Bèstia immune: jugador davant de qui l’únic al·licient de la partida és veure quantes jugades tarda a donar-nos mat.

Bèstia negra: Aquell jugador que ens guanya amb negres.
– I amb blanques?
– …També.

Bestiola: Expressió que denomina a l’alfil molest per naturalesa. Prové de l’anglès «bishop«.

Blitz: Partida rí pida.

Burro: Cavall realment molt dolent (p.ex. situat en
una cantonada).

C

Cafeter: Jugador de cafè.

Cagar-la: Fer la pitjor jugada possible en una posició guanyada.

Calcular: Buscar la millor continuació de la partida per a ambdós bí ndols. Sol fer-se abans de fer una jugada en posicions complicades.

Cantar (la bandera): Acció d’assenyalar el rellotge del contrari quan aquest ha perdut per temps. í‰s més elegant assenyalar que cantar en la seva accepció corrent.

?Carl Lewis : es diu del peó passat que avaníça rí pidament en un final.
Si el peó és negre, millor.

Carrera: Situació en la qual els dos bí ndols es dediquen al mateix i es tracta de veure qui aconsegueix el seu objectiu abans. Per ex: carrera de peons (situació en la qual en la que peons dels dos bí ndols avancen simultí niament i es tracta de veure qui corona abans) carrera d’atacs (situació en la qual en la que els dos bí ndols ataquen alhora i es tracta de veure qui arriba abans fins al rei contrari).


Caseta (o castellet): Posició de fortalesa per entaular un final.

Caure-li a un les peces de les mans: Jugar molt malament.

Cavall als cantons jugador pels collons: Dita andalusa que defineix la perí­cia d’aquells jugadors, aficionats que els seus cavalls pasturin pels laterals del tauler.

Cec: Algú que no veu una amenaíça, o algunes.

Clavar (una peíça de l’adversari): fer una jugada que evita que l’esmentada peíça pugui moure’s.

Clavar (una jugada pròpia): es diu de l’acte d’adornar la jugada que estem realitzant amb un fort i interminable retorciment de la nostra peíça sobre la casella a la qual va destinada, com si estiguéssim gaudint tant de la nostra jugada que no volguéssim acabar de fer-la mai. Recomanem no fer-ho, estí  bastant mal vist.

Clavar-se: Estar sense fer una jugada durant un llarg interval de
temps. Es pot estar pensant en la partida o a treure hipopòtams
de l’aigua.

Client: Jugador que normalment se li dóna bé a un altre jugador.

Collar: Anar arraconant al teu contrincant, fer que les seves peces retrocedeixin.

Collar-se de temps: quedar-se amb molt poc temps per a moltes jugades abans del control. Hi ha alguns jugadors que en són autèntics especialistes.

Conflictiu: Jugador que protesta per tot, i intenta fer trampes o molestar el seu contrincant durant la partida.¿Armando, on ets?

Culcular: El mateix que calcular, però amb el cul. Es diu quan un
jugador ha calculat malament o molt malament.

D

Dibuix. Fer un dibuix: Es diu de destrossar la posició del contrari i entrar a la seva zona de defensa de manera inapel·lable.

Donar un bany: Guanyar brillantment a un adversari.

E

ECO amb potes: Es diu del jugador que sap més teoria que la resta dels jugadors del torneig junts. Et sabrí  dir la lí­nia i la pí gina de l’enciclopèdia on surt aquella posició i totes les partides que hi ha a la base de dades.

El primer blat de moro és per als periquitos: Expressió que usa un jugador fort quan perd amb un jugador dèbil. i és vist per un grup de persones, donant a entendre que no jugava amb tota la seva capacitat de joc.

L’Etern: Jugador que, vagis on vagis, et trobarí s que estí  jugant el torneig.

Enrocar-se en llarg: Sumar tres derrotes consecutives en un torneig.

Enroscar-se: Enrocar.

Entrar per la rereguarda: Infiltrar les teves peces en el camp de l’adversari (“entrar-li per la part del darrera”… del taulell, és clar!).

Enviar a les dutxes: Jugada molt forta que deixa al rival a la vora de l’abandonament.

í‰s un torneig per equips!: Excusa que es dóna quan un continua en
una posició perduda (s’arrossega) o especula en posició de taules.

Especular: Acció de complicar el joc quan a l’altre li queda poc temps per veure si li cau la bandera.

Especular (2a accepció): Voler guanyar una partida per la rapidesa de mans (no per millor joc). N’hi ha que amb les mans, tenen molta agilitat! Més que no pas amb el cervell…

Estar drogat: Jugar compulsivament partides d’escacs, habitualment partides rí pides.

Estar inferior: Tenir una posició pitjor que la del teu contrincant.

Estar fregit: Tenir entre mans una posició desesperada.

Estar palmera: Tenir una posició perduda.

Estar superior: Tenir una posició millor que el teu contrincant.

?

F

Fantasma: Jugador que afirma que sempre estí s millor a les teves partides.

Febre (d’elo): sí­mptoma de malaltia greu que afecta grans sectors de la població escaquí­stica. Els subjectes que la pateixen viuen obsessionats per pujar el seu elo, ignorant qualsevol altra motivació vital. No es coneix vacuna pel moment.(Tot i que a Catalunya amb el sistema d’elo en el qual ningú no perd mai els 1700 s’han aconseguit grans aveníços per a satisfer els afectats)

Fer amics en un torneig: Perdre moltes partides, després de les quals, els nostres rivals es fan amics nostres. Si haguéssim guanyat, ningú no ens adreíçaria la paraula.

Fer la grua: Passar la mí  per sobre de diverses peces, dubtant quina d’elles agafar per realitzar un moviment.

Fer-se vell: Quedar-se amb poc temps per arribar al control, collar-se.

Figaro: Programa similar al Protos però amb nom operí­stic, serí  per la qual cosa canta?

Finalista: Jugar bé els finals de partida.

Fortalesa: Es dóna als finals, posicions en les quals malgrat que un bí ndol porta un desavantatge material clar, l’altre bí ndol ha disposat les seves peces de tal manera que es fa impossible la victòria.

Fòssil: Aquell jugador hí­per sòlid que acostuma a jugar posicions molt tancades.

Fruita: Peces que estan esperant per a ser menjades.


G

Gambit suí­s: Fer taules per tenir adversaris més assequibles
en la segí¼ent ronda.

Gran pensada gran cagada: Sense comentaris.

Grapes o golafre: Jugador que es menja tot el que li lliurem i que, habitualment, rep el seu cí stig. Se li sol dir allò de «la gola mata».

Gratis: sense esforíç o sense sacrificis materials. Per ex: atacar gratis (obtenir una posició d’atac sense necessitat de sacrificar material a canvi) ; guanyar un peó gratis (guanyar un peó de forma senzilla, sense esforíç)

Guí rdia Civil: Denominació que certs jugadors veterans referien a la parella d’alfils. Pel que sembla, el nom li ve perquè la guí rdia civil sempre actuava per parelles.

I

Increment: Invent d’augmentar el temps un nombre de segons a cada jugada per amargar els vils atracadors que caminen per allí .

Infern: Posició on la millor jugada d’un bí ndol és abandonar.

Immortalitzar: Fer que l’adversari pervisqui en la memòria de tots
com el perdedor d’aquesta magní­fica partida.

Intermerda: Jugada no calculada en una aparent seqí¼ència foríçada de moviments que comporta la pèrdua del punt per part d’un bí ndol, que pensa «merda» quan veu la jugada. També és coneguda com «jugada de gall d’indi».

Irregular: Perdre amb jugadors inferiors i guanyar a superiors.

J

Joc suí¯cida: Jugar arriscant-ne més del necessari.

Jugador de cafè: Jugadors que no saben teoria, però que en les rí pides poden guanyar a qualsevol!.

Jugar actiu: Mobilitzar les teves peces de manera que tinguin joc.


Jugar com els primers pobladors: Jugar rematadament malament

Jugar com un GM: Jugar amb mestria sense tenir el tí­tol de Gran Mestre, com jo mateix.

Jugar de fantasia: Fer belles combinacions.

Jugar en abstracte: En l’aní lisi, quan es parla d’idees en lloc de jugades concretes.

L

«La gola mata»: frase que se li diu al que sent el seu rei en perill i es dedica a menjar peons que l’altre «s’ha deixat». Gairebé sempre li fan mat, això sí­ amb dos peons d’avantatge.

La tenia guanyada!: Frase d’auto consol després de firmar al costat del zero.

L’última: Expressió que significa que ja portem més de tres hores
jugant partides rí pides i ja en tenim prou. Però sempre se’n fa una altra més.

Les de Moisès!: Forma poc educada de respondre negativament a una proposta de taules.

M

Manegar: Pactar amb el teu adversari un resultat predeterminat en una partida de torneig.

Maneta (oferir la…): Gest que segueix inexorablement davant d’una jugada definitiva o guanyadora per part del jugador que la rep i que dóna per
perduda la partida. En molts casos ve precedida d’una aturada
voluntí ria de la marxa del rellotge per part d’aquest mateix jugador i
seguida de signatures mútues de les planilles dels jugadors.
S’usa també en aquest mateix significat i en un to graciós, després
de considerar una jugada definitiva en les aní lisis d’una partida,
donant a entendre que la posició queda perduda per part d’un dels
bí ndols. Per exemple: «Dh6 i …. (moviment d’extensió de l’avantbraíç amb la mí  estesa, significant l’abandonament) «.

Mare (ser una): Es diu del jugador que regala els punts amb extrema facilitat.

Matarile: Mat.

Mat boig Navegación de entradas

Deja un comentario