Definició del terme “escacs” segons la Gran Enciclopèdia Catalana
(jocs) Joc de taula que disputen dos contrincants amb trenta-dues peces movibles o escacs sobre un escaquer.
La meitat de les peces són de color blanc o bé clar, i hom les anomena peces blanques, i l’altra meitat de color negre o bé fosc i hom en diu peces negres. Cada jugador disposa, en iniciar la partida, de totes les peces d’un dels dos colors, que són un rei, una reina (o dama), dos alfils (alfil) (antigament, orfils), dos cavalls (cavall), dues torres (torre) (antigament rocs) i vuit peons (peó), disposades de la manera següent: en el primer rengle el rei i la reina en les dues caselles o escacs centrals, de manera que la reina ocupi el del seu mateix color, i al costat de cadascuna d’aquestes peces, i en aquest ordre, un alfil, un cavall i una torre; els peons ocupen els vuit escacs del segon rengle.
Tradicionalment hom considera que si el valor d’un peó com a unitat comparativa és d’un punt, cada alfil i cada cavall en valen tres, cada torre cinc i la reina deu. La finalitat del joc és fer escac i mat al rei del contrari. Inicia la partida el jugador que té les peces blanques, i els dos jugadors van movent alternativament les pròpies peces, una cada vegada, intentant de matar el nombre més gran possible de les del contrari o bé d’aconseguir una posició dominant i que el rei d’aquest resti indefens. Si no pot fer escac i mat cap dels jugadors, la partida acaba en taules .