WILHEIM STEINITZ
Wilhelm Steinitz, ha estat el Campió Mundial més vell de la història. Tenia 58 anys quan va perdre el títol davant d’Emanuel Lasker l’any 1894 .
Steinitz va néixer el 18 de maig de 1836 a Praga, llavors Bohèmia. Era el Més petit de tretze germans. Es va desplaíçar a Viena per a estudiar a l’Escola Politècnica. Si no va ser el geni mí xim dels escacs, sí va ser la figura de més relleví cia. La seva aportació teòrica és la de major profunditat en tota la història del joc, la veritable essència del qual va ser el primer a descobrir.
En els seus comeníçaments, el seu estil era combinatiu. Però cap a l’any 1870 es produeix un canvi en els seus conceptes que li fa asseure les bases del joc posicional i l’estratègia moderna.
[fusion_builder_container hundred_percent=»yes» overflow=»visible»][fusion_builder_row][fusion_builder_column type=»1_1″ background_position=»left top» background_color=»» border_size=»» border_color=»» border_style=»solid» spacing=»yes» background_image=»» background_repeat=»no-repeat» padding=»» margin_top=»0px» margin_bottom=»0px» class=»» id=»» animation_type=»» animation_speed=»0.3″ animation_direction=»left» hide_on_mobile=»no» center_content=»no» min_height=»none»]
Steinitz proclama que l’atac ha d’arribar a conseqí¼ència de l’acumulació de petits avantatges posicionals i no de la realització de sacrificis sense fonament. Escriu llibres en els quals exposa les seves teories revolucioní ries i també les aplica en les seves partides que guanya reiteradament.
L’any 1866 va jugar un matx amb Anderssen a qui va derrotar per 8 a 6 sense taules (la qual cosa dóna una idea de l’estil que es va jugar) i que va significar que se’l considerés com el millor jugador d’Europa (fins a un parell d’anys enrere encara arribaven notícies de Paul Morphy des de Nova Orleans).
Però pocs anys després, la forma de jugar d’Steinitz va canviar radicalment. Amb aquest canvi, va formular les bases de la seva escola en l’obra “The Modern Chess Instructorâ€:
L’atac: Per a poder atacar amb èxit sobre l’enroc, a més de posseir superioritat en aquest flanc, s’ha de posseir el control del centre o almenys el centre ha d’estar bloquejat perquè no permeti la reacció central de l’adversari. Un atac prematur en un flanc es defensa contraatacant en el centre i a l’inrevés. Un atac erroni sol deixar com saldo un debilitament de peons fatal en el final.
La defensa: L’art de la defensa és l’economia de mitjans, per això el millor defensor és la peíça de menys valor: el peó. Com que el peó no pot retrocedir, el seu avaníç ha de ser molt curós. La imprudència pot crear debilitats greus i permanents. Cal vigilar l’estructura de peons durant tota la partida, amb vista al final.
[/fusion_builder_column][fusion_builder_column type=»1_1″ background_position=»left top» background_color=»» border_size=»» border_color=»» border_style=»solid» spacing=»yes» background_image=»» background_repeat=»no-repeat» padding=»» margin_top=»0px» margin_bottom=»0px» class=»» id=»» animation_type=»» animation_speed=»0.3″ animation_direction=»left» hide_on_mobile=»no» center_content=»no» min_height=»none»]
El pla i les variants: L’estratègia (la planificació) i la tí ctica (ordre exacte de les jugades) són qí¼estions inseparables. Un error en escacs, és a dir, cometre una imprecisió que genera una debilitat pot ser, principalment, d’índole estratègic o tí ctic. Són debilitats estratègiques les debilitats estructurals (de la posició dels peons, les caselles febles etc.), i en general les debilitats permanents (això inclou en ocasions el rei exposat així com peces immobilitzades). Són debilitats tàctiques les debilitats temporals, com deixar una peíça mal defensada, peons o peces exposades a atacs dobles, peces clavades, amenaces de descobertes, el rei sense enrocar, etc. En general, les debilitats estratègiques són difícils de resoldre en pocs moviments i les seves conseqí¼ències es noten a llarg termini durant la partida. Les debilitats tàctiques poden resoldre’s però cal fer-lo ja, abans que el contrari utilitzi l’avantatge.
Primer Campionat del Món d’Escacs
L’any 1886 Steinitz s’enfronta a Zukertort, amb la important novetat de jugar el primer mundial oficial d’escacs. El matx es va disputar a Nova York, Sant Louis i Nova Orleans. Steinitz va guanyar la primera partida però en va perdre després quatre de seguides. Això hauria malmès la moral de qualsevol. Però una de les més precioses qualitats de Steinitz com a escaquista era, precisament, la seva sang freda. Al final Steinitz va guanyar amb un resultat de 10 victòries, 5 derrotes i 5 taules. Aquestes van ser algunes de les seves millors partides:
Blackburne – Steinitz (Londres, 1862)
1.d4 f5 2.e4 fxe4 3.Cc3 e6 4.Cxe4 Cf6 5.Ag5 Ae7 6.Ad3 Cxe4 7.Axe7 Dxe7 8.Axe4 0-0 9.c3 Cc6 10.De2 d5 11.Ac2 Dg5 12.g3 e5 13.dxe5 Ag4 14.De3 Dh5 15.f4 Cxe5 16.fxe5 Tae8 17.Axh7+ Rxh7 18.Dd4 Dg5 19.h4 Dxe5+ 0-1
Steinitz – Zukertort (Nova Orleans, 1886) (Matx Mundial d’escacs)
1.e4 e5 2.Cc3 Cc6 3. f4 exf4 4. d4 d5 5. exd5 Dh4+ 6. Re2 De7+ 7. Rf2 Dh4+ 8.g3 fxg3+ 9. Rg2 Cxd4 10. hxg3 Dg4 11. De1+ Ae7 12. Ad3 Cf5 13. Cf3 Ad7 14. Af4 f6 15. Ce4 Cgh6 16. Axh6 Cxh6 17. Txh6 gxh6 18. Cxf6+ Rf7 19. Cxg4 1-0
Steinitz – Chigorin (La Habana 1889)
1.Cf3 d5 2.d4 Ag4 3.c4 Axf3 4.gxf3 e6 5.cxd5 Dxd5 6.e4 Ab4+ 7.Cc3 Da5 8.Ad2 Cc6 9.d5 exd5 10.a3 Cd4 11.Ad3 0-0-0 12.axb4 Cxf3+ 13.Dxf3 Dxa1+ 14.Re2 Dxb2 15.Tb1 Da3 16.Cb5 Da6 17.Dxf7 Db6 18.Tc1 Ch6 19.Dxg7 dxe4 20.Dxc7+ Dxc7 21.Txc7+ Rb8 22.Axe4 1-0[/fusion_builder_column][/fusion_builder_row][/fusion_builder_container]