ANDERSSEN… i la seva addicció als escacs
Adolf Anderssen era un veritable addicte als escacs i hi dedicava totes les seves estones lliures, tal i com podrem veure en la segí¼ent història:
[fusion_builder_container hundred_percent=»yes» overflow=»visible»][fusion_builder_row][fusion_builder_column type=»1_1″ background_position=»left top» background_color=»» border_size=»» border_color=»» border_style=»solid» spacing=»yes» background_image=»» background_repeat=»no-repeat» padding=»» margin_top=»0px» margin_bottom=»0px» class=»» id=»» animation_type=»» animation_speed=»0.3″ animation_direction=»left» hide_on_mobile=»no» center_content=»no» min_height=»none»]
Una nit, Anderssen estava assegut davant d’un tauler i es va posar a estudiar un problema. Com més es perdia en totes les possibles variants, més partides jugava contra si mateix. Estava tan fascinat amb la bellesa d’aquella partida que va perdre la noció del temps i de les circumstí ncies, sense sentir cap mena de cansament. Quan de sobte van trucar a la porta, enfadat, va interrompre els seus pensaments i llavors va mantenir la segí¼ent conversa amb la seva assistenta:
Anderssen: «Ves tranquila a dormir. Ara, estic molt ocupat»
Liesbeth : «Com diu, senyor?»
Anderssen: «No em molestis. Saps que puc resistir perfectament tota la nit. Crida’m demí al matí ben d’hora, com sempre!»
Liesbeth: «Senyor, es troba bé?»
Anderssen: «No només estic perfectament, sinó que no vull que ningú em molesti. Estic en el moment més important. Acabo de seguida».
Liesbeth: «Perdoni, senyor, però em sembla vostè no ha dormit absolutament gens, tal i com ja li ha passat en d’altres ocasions. Però … no ha sentit vostè les campanes de l’alba?»
Anderssen: «Les campanes de l’alba?. Hauria jurat que eren les campanes de mitja nit. Vols dir que no et confons?»
Liesbeth: «Senyor, ‘jo’ he dormit tota la nit i ‘no estic somiant’.»
[/fusion_builder_column][/fusion_builder_row][/fusion_builder_container]