Varsòvia 1935. Comeníça el torneig i el primer dia ja es produeix un petit escí ndol. Argentina juga contra Polònia i en el tercer tauler s’enfronten Isaias Pleci i Miguel Najdorf.
[fusion_builder_container hundred_percent=»yes» overflow=»visible»][fusion_builder_row][fusion_builder_column type=»1_1″ background_position=»left top» background_color=»» border_size=»» border_color=»» border_style=»solid» spacing=»yes» background_image=»» background_repeat=»no-repeat» padding=»» margin_top=»0px» margin_bottom=»0px» class=»» id=»» animation_type=»» animation_speed=»0.3″ animation_direction=»left» hide_on_mobile=»no» center_content=»no» min_height=»none»]
Najdorf, que juga a l’equip de Polònia, es troba amb greus problemes de temps. Pleci tampoc té massa temps en el seu rellotge. Pleci, en un moment determinat, li diu a Najdorf en un perfecte espanyol que li ha caigut la bandera i que se li ha acabat el temps. Però Najdorf no s’immuta, no ho entén o es fa el desentès, fa el seu moviment i engega el rellotge de Pleci. En aquells moments, no hi havia cap í rbitre a prop; per tant, Pleci agafa el rellotge i va a buscar un í rbitre, amb Najdorf darrere seu. S’estableix una gran discussió i la versió d’un contradiu la de l’altre. Pleci afirma que Najdorf ha perdut per temps i Najdorf diu que la seva agulla ha caigut just en el moment en que Pleci ha sortit corrent amb el rellotge a les mans.
El jurat es va prendre el seu temps per deliberar i, després de diversos dies, amb la presentació de les interpel·lacions d’ambdós jugadors, van decidir donar-li la partida guanyada a Pleci. Najdorf es va refer rí pidament de l’aldarull guanyant diverses partides.
[/fusion_builder_column][/fusion_builder_row][/fusion_builder_container]