Carlemany tenia un jove soldat, anomenat Garí, al seu servei. Era un soldat que va demostrar molt de valor i de seguida es va guanyar l’admiració dels cavallers i l’amor de les dames. Entre elles, la mateixa Emperadriu, que es va enamorar d’ell, però Garí la va rebutjar per fidelitat al seu senyor. L’Emperadriu, moguda pel remordiment, li ho va explicar tot al seu espòs.
[fusion_builder_container hundred_percent=»yes» overflow=»visible»][fusion_builder_row][fusion_builder_column type=»1_1″ background_position=»left top» background_color=»» border_size=»» border_color=»» border_style=»solid» spacing=»yes» background_image=»» background_repeat=»no-repeat» padding=»» margin_top=»0px» margin_bottom=»0px» class=»» id=»» animation_type=»» animation_speed=»0.3″ animation_direction=»left» hide_on_mobile=»no» center_content=»no» min_height=»none»]
La reacció de Carlemany va ser cridar a la seva presència a Garí i li va proposar el segí¼ent: «Juguem una partida d’escacs, però amb aquestes regles: si guanyes, et faré lliurament de tots els meus regnes i possessions així com de la meva pròpia dona. Si guanyo jo, pagarí s amb la teva vida la derrota».
Garí es va veure foríçat a acceptar, però el que Carlemany no sabia era que el seu rival era un fenomenal jugador d’escacs. Després d’una dura lluita d’atacs i contraatacs Garí va aconseguir fer mat al seu sobirí .
Carlemany es va quedar totalment abatut i va dir «Garí feu el que us plagui, preneu el promès». Però Garí va demostrar la seva fidelitat al seu senyor renunciant a tot el que havia guanyat en el tauler d’escacs i Carlemany va poder continuar el seu regnat.
[/fusion_builder_column][/fusion_builder_row][/fusion_builder_container]