Biografia de… MIKHAIL BOTVINNIK

Biografia de MIKHAIL BOTVINNIK

Mikhail Botvinnik va néixer a Leningrad el 17 d’agost de l’any 1911 i va ser el pont d’unió entre els llegendaris Alekhine, Lasker i Capablanca i les generacions que van venir després de la II Guerra Mundial. Va ser Campió del Món d’Escacs des de 1948 fins a 1957, des de 1958 fins a 1959 i des de 1961 fins a 1963. Es va proclamar sis vegades campió de la URSS i va ser membre de l’equip soviètic que va guanyar totes les Olimpí­ades d’escacs entre 1954 i 1964, així­ com els campionats d’Europa d’escacs de 1961 i 1965.

foto-botvinic

Botvinnik va ser el precursor del joc cientí­fic i racional. Per a ell, tot havia d’estar en ordre i perfectament planificat. Curiosament, tot i que va dominar el món dels escacs entre 1948 i 1963, mai va aconseguir guanyar un enfrontament del Campionat del Món mentre era posseí¯dor del tí­tol, va empatar-ne dos i en va perdre tres. Precisament va ser Botvinnik qui va imposar la norma d’establir un matx de revenja automí tica si el campió del món d’escacs era derrotat. Aquest fet li va permetre reconquistar el tí­tol dues vegades.

bot011091

Va destacar molt aviat en els escacs, quan amb només dotze anys va vèncer a l’aleshores campió mundial, José Raúl Capablanca, en una exhibició de partides simultí nies. Amb quinze anys va acabar segon en el Campionat de Leningrad i, als 20, va conquistar el seu primer Campionat de la URSS l’any 1931 per davant de Rioumin. Com a campió soviètic d’escacs va comeníçar a donar els seus primers passos internacionals a l’enfrontar-se a Salo Flohr l’any 1933; aquest últim va arribar a avantatjar en dos punts a Botvinnik però, finalment, el rus va aconseguir igualar l’enfrontament a sis.

foto-botvinnik

El primer gran èxit de Botvinnik a l’estranger va ser en el seu debut en el Torneig d’Escacs de Nottingham (Anglaterra) de l’any 1936, on va compartir el primer lloc amb Capablanca, quedant per davant del campió mundial Alekhine i dels ex campions Euwe i Lasker. Dos anys més tard, el 1938, va quedar tercer en el Torneig d’Escacs AVRO (Rotterdam, Holanda), darrere de Keres i Fine, però superant a Alekhine, Capablanca i Euwe.
mikhail-botvinnik
Va fer un desafiament a Alekhine el 1946 per disputar el tí­tol mundial d’escacs, però aquest va morir poc després deixant el tí­tol vacant. Aquell mateix any, a Groninga, va guanyar el torneig d’escacs de més alt nivell de la postguerra, de manera que dos anys després, quan es va decidir organitzar un torneig per a designar el successor d’Alekhine, Botvinnik estava entre els cinc escollits. A part d’ell, van ser seleccionats Smyslov, Keres, Euwe i Reshevsky, ja que el sisè contendent previst, el nord-americí  Fine, va declinar la invitació. Cadascun d’aquests jugadors va haver de disputar cinc partides d’escacs amb cadascun dels seus oponents. Botvinnik va guanyar í mpliament aquest torneig d’escacs, tres punts per davant de Smyslov, proclamant-se així­ campió del món d’escacs.

L’etapa com a campió, de 1948 a 1963, va ser bastant irregular, fonamentalment pel fet que va participar en pocs tornejos d’escacs, ja que donava prioritat al seu treball com a enginyer electrònic. La primera vegada que va haver de defensar el seu tí­tol de campió del món, va aconseguir conservar-lo a l’empatar contra Bronstein l’any 1951. Un altre empat, aquesta vegada contra Smyslov, li va permetre retenir la corona escaquí­stica l’any 1954. Smyslov va tornar a enfrontar-se pel tí­tol mundial a Botvinnik el 1954 i, en aquesta ocasió, el va guanyar, però Botvinnik, fent ús del dret establert de revenja, va recuperar el tí­tol l’any segí¼ent i de forma convincent. El mateix va passar amb Tahl el 1960 i 1961. Botvinnik actuava confiat en el primer enfrontament i arribava amb rabiosa energia al segon.

ajedrez-sello-botvinnik1

La Federació Internacional d’Escacs va suspendre els tornejos de revenja quan Petrosian va vèncer a Botvinnik l’any 1963. Botvinnik va protestar davant d’aquesta circumstí ncia i va renunciar a participar en el Torneig de Candidats de 1965, retirant-se de les competicions pel tí­tol mundial d’escacs.
A partir d’aquest moment va participar activament en tornejos d’escacs amb magní­fics resultats, vencent a Amsterdam 1963 i 1965, Noordwijk 1965, Hastings 1967 i Beverwijk 1969. Posteriorment, després de les seves ensopegades a Belgrad 1969 i Leyden 1970, va decidir dedicar-se a la seva feina relacionada amb els ordinadors d’escacs, treball en el qual sempre va estar molt interessat. De fet, va intentar, sense èxit, fer un programa d’escacs que fos capaíç de calcular de manera intel·ligent.

La seva tasca al capdavant de l’Escola Botvinnik ha estat molt important, manifestat sempre la influència del campió i pedagog Tarrasch. En la seva escola han perfeccionat el seu joc grans jugadors d’escacs soviètics, entre ells Kí rpov, Balashov, Kaspí rov i Yusupov, així­ com les jugadores Chiburdanidze i Ahmilovskaja. També van sortir de la seva escola Ivanchuk, Shirov i Kramnik.

Botvinnik era un personatge dogmí tic que mantenia relacions conflictives amb els seus congèneres. No suportava al recentment mort Bronstein, mantenia males relacions amb Smyslov i l’holandès Euwe i es va enfadar amb el que havia estat el seu segon durant molt de temps, Averbach. Tampoc suportava als seguidors de Petrosian, ni el comportament dels seus propis alumnes, Karpov i Kasparov.

Botvinnik es prenia molt seriosament els escacs, rebutjava, per exemple, les partides amistoses llampec, i no volia saber res sobre problemes d’escacs sense relació amb una partida concreta. Es deia que el seu joc estava marcat per la seva voluntat de penetrar en l’ «essència de les posicions», de fet, en moltes obertures d’escacs, com l’holandesa, la francesa, la Nimzowitsch, la Car-Kann o el gambit Botvinnik (veure diagrama), va introduir noves idees i mètodes de joc.

ajedrez-gambito-botvinnik1

Va impulsar el ritme de 40 jugades en 2,5 hores que, segons ell, aportava el millor nivell de joc. Aquest ritme es va mantenir fins als anys 90, quan va ser reemplaíçat pel de 40 jugades en 2 hores per evitar els ajornaments. Per Botvinnik les partides d’escacs rí pides eren una paròdia del joc.

Deja un comentario