Entre els múltiples beneficis que es poden obtenir de la prí ctica dels escacs destaquem que permet:
– Treballar la presa de decisions.
– Treballar la previsió de les conseqí¼ències abans de fer els actes.
– Treballar la codificació i l’abstracció (anotació de jugades, lectura de partides i textos).
– Despertar la imaginació.
– Afavorir la capacitat de concentració.
– Reforíçar les actituds de silenci, tranquil·litat, quietud.
– Reforíçar les actituds personals de respecte davant el company/a i el material necessari per al joc (tauler, peces, mobiliari, rellotge…).
– Treballar la igualtat de sexes, cultures, ..: és un joc que es practica a diferents cultures, paí¯sos, estrats socials, sexes, edats …
I ho detallem més a continuació:
?BENEFICIS QUE COMPORTA LA PRí€CTICA DELS ESCACS
L’ensenyament sistemí tic dels escacs comparteix amb l’escola el propòsit del desenvolupament del pensament, l’ensenyament de valors i el facilitar hí bits virtuosos del carí cter. S’ha associat als escacs amb aspectes importants del pensament científic: capacitat d’observació, organització de dades, tècniques i mètodes per a la presa de decisions, etc. S’ha demostrat experimentalment que l’estudi sistemí tic dels escacs estimula el desenvolupament d’habilitats i processos del pensament tals com: atenció, expressió numèrica i verbal, autoestima, aní lisi, síntesi, intel·ligència, creativitat, etc.
El 1960, el psicòleg Alan de Goot va realitzar un estudi a l’antiga Unió Soviètica entre dos grups de nens i joves de diferents edats. Les característiques comunes eren que tots tenien un similar coeficient intel·lectual i que no sabien jugar als Escacs. A un grup li van ensenyar el joc i a l’altre no. Després d’un any, va observar que al grup que se’l va vincular al joc ciència va tenir un aveníç extraordinari en l‘ús racional de la lògica, la capacitat de concentració, el desenvolupament de la memòria, la capacitat d’aní lisi, la disciplina mental i la maduresa emocional entre d’altres habilitats. Així va ser com es van establir els escacs com a matèria obligatòria a la Unió Soviètica. El seu exemple després va ser seguit per mes de trenta paí¯sos.
?
Podem trobar en els escacs una disciplina molt beneficiosa per al desenvolupament integral dels estudiants. í‰s un mitjí adequat per ensinistrar la ment en el raonament analític i en la capacitat per a prendre decisions. A més, és excel·lent per al desenvolupament de l’atenció, la concentració, la memòria i la intuí¯ció. Quant a l’afectiu: promou la creativitat i la iniciativa. També ofereix moltes possibilitats per comprendre les relacions que existeixen entre els elements, desenvolupant el pensament analític i facilitant la comprensió de fòrmules.
Val la pena emprar tals recursos per enfortir l’acció educativa i per actualitzar-la. Entre tals recursos hi ha els escacs. Vegem per què:
Els escacs són simplement un esport; no obstant això, implica continguts educatius, lògics, psicològics, sociològics i polítics de tal naturalesa que, per l’extrapolació de les tendències constants que es manifesten en l’activitat escaquística, poden induir en model d’accions aplicables a altres camps de la cultura.
A) D’ORDRE EDUCATIU:
Una de les finalitats que orienten l’estructura educativa és el «que s’ensenyi a pensar per compte propi…, a analitzar problemes», tot això a partir del desenvolupament de les capacitats de «saber i fer» que posseeix l’home. Doncs bé, l’aprenentatge i l’exercici dels escacs afavoreixen el pensament autònom i ensinistren en la resolució de problemes. Els escacs no són, per si mateix, un instrument d’educació formal. Però, si es prenen les característiques d’aquest joc i es projecten, una a una, al camp educatiu, es constata que allí es converteixen en d’altres tantes funcions educatives. S’ha de tenr en compte que els escacs creen hí bits d’estudi, estimulen l’actitud de procedir amb mètode i fomenten el desig de superació mitjaníçant el coneixement.
B) D’ORDRE Lí’GIC:
El raonament és una mica inherent a la tasca escaquística. A l’exercici dels escacs entren en joc nombrosos mètodes de raonament tals com: analogia, relació causal, comparació, classificació. El jugador d’escacs ha de prendre decisions que són precedides d’una acurada reflexió, és factible doncs utilitzar els escacs per propiciar el desenvolupament del pensament lògic.
«Aquestes decisions tradueixen en els fets la validesa d’un raonament. En deriva un dels valors més acusats dels escacs; el jugador pot corregir-se; fer la seva autocrítica; Teoria i prí ctica fan una unió harmoniosa».
C) D’ORDRE PSICOLí’GIC:
No és possible concebre la prí ctica escaquística sense donar per fet que en aquesta intervenen l’atenció, la memòria, l’abstracció, la compressió, l’assimilació de conceptes, l’activitat racional per resoldre problemes, les motivacions lúdiques, els impulsos agonístics, la tendència a gaudir d’un plaer.
?La posada en marxa de tots i cada un d’aquests processos actua, en grau major o menor, en la integració o en la modificació del carí cter. El doctor Reuben Fine, psicoanalista i escaquista, després d’estudiar el fenomen, afirma:
«Els esports porten inherent un procés d’anivellament; en la pista d’atletisme, en el camp de beisbol, davant del tauler, tots els homes són iguals. En els escacs, tanmateix, hi ha un factor addicional que el diferencia d’altres esports: hi ha una peíça de valor diferent al de totes les altres i entorn de la qual gira la partida. La presència del rei permet un procés d’identificació que va més enllí del que pot donar-se en altres esports. En aquest sentit, els escacs propicien una vigorosa afirmació de la personalitat« (Fini, Reuben). Psicologia del jugador d’Escacs. Ed. Martínez Roca. Barcelona. 1974
D) D’ORDRE SOCIOLí’GIC:
– Els escacs susciten les relacions de grup.
– Algunes de les característiques que distingeixen als escacs fan d’aquest esport una foríça que pot esdevenir vector de pensament i de conducta congruent amb els valors històrics que propugna la societat
– Els «esports reglats ( els escacs són un d’ells) combinen l’espontaneí¯tat del joc amb el compliment de les normes que comporta.
E) D’ORDRE POLíTIC:
– «L’esport dels escacs posseeix certes característiques que permeten equipar-lo amb la política referent a planificació i execució, (ambdues) dins del real» (Engel, Norbert)
– S’ha vist, que els escacs suporten una forma pura de «meritocrí cia«, això és, malgrat que el carí cter del seu material és altament jerarquitzat, és el millor esport per excloure tot privilegi donat per la posició i el carí cter inicials (dels elements) del joc.
– Els escacs fan que el jugador assimili el principi que s’han de respectar les normes del joc. L’actitud de pensament fincada en tal principi pot ser transferida a altres sectors de les relacions socials dins d’un estat de dret.
Quin avantatge pot oferir la practica dels escacs?
De l’exposat sota el títol de «marc de referència», es dedueix que és útil provar el grau d’eficí cia dels escacs com a auxiliar en el procés educatiu formal i que els escacs són una eina valguda per al desenvolupament d’habilitats intel·lectuals.
Ajuda al progrés de:
l’abstracció, la visualització espacial i cronològica, la capacitat analítica, la intuí¯ció, la imaginació, la lògica, la concentració, la memòria, l’atenció, la capacitat per organitzar idees, la capacitat de decisió, la creativitat, la capacitat d’autocrítica, la paciència, la capacitat per comprendre les intencions de l’altre, i a més…modela la voluntat i estabilitza emocions.
Quant a l’afectivitat, els escacs són un excel·lent medi per alleujar positivament l’agressivitat i estabilitzar emocions. í‰s també un medi d’expressió creativa, ja que requereix la construcció d’un estil propi de joc. Incita a la paciència i modela la voluntat, ja que requereix d’un desig ferm de guanyar. Estimula la capacitat per ser independent i prendre les pròpies decisions, ja que a la partida gairebé no es manegen regles fixes que resultin en sol una resposta correcta. Així mateix, indueix a la capacitat d’autocrítica, ja que s’avaníça mirant cap als propis errors .
Per entendre les habilitats intel·lectuals que provoca, passem a explicar el procés de raonament propi dels escacs.
Per comeníçar, trobem que la partida d’escacs es divideix en 3 fases: a) obertura b) mig joc c) finals
Cada etapa té demandes particulars de raonament. Trobem dos tipus de pensament bí sics en els escacs: l’estratègia i la tí ctica. La primera és el pla a seguir, les idees principals. í‰s més pròpia de l’obertura i del mitjí |medi del joc. Quant a la segona, tracta de l’establiment de jugades especifiques per aconseguir un determinat final|finalitat.
L’estratègia és, fonamentalment, un sistema obert quant a la resolució de problemes. Es requereix d’un pensament divergent i heurístic. Exigeix de molta creativitat i la valoració de la posició és fonamental.
La tí ctica, en canvi, sol·licita mes atenció en els detalls, és un sistema mes tancat i precisa de major concentració, d’una molt elevada capacitat d’abstracció, visualització espacial i temporal.
A la partida, el pensament divergent i el convergent s’entrellacen. La facultat analítica la trobem en l’elecció d’una jugada correcta, a mercè d’una cadena de raonaments lògics. Però, com elegir la jugada correcta entre moltes possibilitats? La intuí¯ció aquí és fonamental, ja que és el que permet a l’escaquista avaluar una posició i escollir una bona jugada basant-se en la seva impressió.
L’heurística és la que predomina en el pensar escaquístic, com diu Lindsav. Tanmateix, l’algoritme pot manifestar-se en alguns finals de partida.
Els escacs són un continu entre assimilació i acomodació. Demanda aprendre’s obertures i problemes típics (assimilació), i també captar i comprendre el patró de les relacions existents entre les peces per saber aplicar-los.
«Vaig decidir que el primer que havia de fomentar en els meus alumnes era la manera independent d’actuar». M. Botvinnik (excampió mundial d’escacs)