1. En l’obertura procura no moure dues vegades la mateixa peíça, ja que això impedirí el desenvolupament rí pid de les teves altres peces.
2. Mou els peons centrals (e4 o d4) com a primer moviment. Això et facilitarí la jugabilitat de les teves peces i el desenvolupament inicial del joc. Aquesta norma, en alguns casos, és millor no complir-la, però, en general, les jugades de peons centrals són bones.
3. Després del desenvolupament dels peons, mou les peces menors: alfil i cavalls. En general, es mouen abans els cavalls que els alfils, però aquesta norma, igual que la número 2, depèn de cada partida.
4. Al mig joc de la partida, davant d’un atac al centre, la millor manera de contrarrestar-lo, és fer un atac en el flanc on tinguis la majoria de peces.
5. Per norma general, l’enroc curt és més fort que l’enroc llarg. Però, per exemple, obertures com la Siciliana, se solen jugar amb enrocs oposats, en el qual el blanc juga amb enroc llarg i el negre amb curt.
6. En posicions tancades, els cavalls són millors que els alfils i en posicions obertes, al contrari. Al final del joc, es diu que és millor quedar-se amb cavall i dama, que amb alfil i dama, però això, sempre depèn de la partida.
7. Quan les columnes s’obren, el millor és ocupar aquestes columnes obertes amb les torres, i si és possible, doblar-les en aquesta mateixa columna.
8. Si tens un lleuger avantatge de material, no dubtis en simplificar la posició canviant peces; això farí que al final de la partida, l’avantatge sigui major i les possibilitats de guanyar també.
9. En els finals amb igualtat de peons i amb la posició simplificada, en el 99% dels casos, guanya el bí ndol que tingui el seu rei més centralitzat, és a dir, més a prop de les caselles centrals.
10. Finalment, no oblidis que els escacs són com un exèrcit; totes les seves peces han de jugar compaginades unes amb les altres. Aquí també s’aplica la típica frase de guerra: «La unió fa la foríça».?
.