ALEKHINE vs TROTSKY
Com tots els nobles russos, en el moment de la Revolució d’Octubre de 1917 (també coneguda com la Revolució Bolxevic), Alekhine va intentar fugir del país. Però. amb tan mala sort que, al cap de poc temps de marxar, va ser capturat a Odessa, empresonat i amenaíçat amb la pena de mort.
Aleshores, Trotski, el comissari del poble, el va visitar a la seva cel·la i li va proposar de jugar una partida amb ell.
Alekhine comenta: «Ens vam asseure cara a cara i ens vam disposar a comeníçar la partida. Li vaig preguntar si volia jugar amb blanques o negres. Em va fer un gest que vaig interpretar que ho deixava a la meva elecció. Em vaig decidir per les blanques i vam comeníçar a jugar la partida més emocionant que havia jugat en tota la meva vida. «No és que jo hagués estat un sol moment en perill durant el joc, però sentia la certesa que del resultat de la partida en depenia la meva salvació».
«Això sí, no sabia, però, si havia de guanyar o bé deixar-me guanyar, i vaig fer en algunes ocasions, expressament, jugades febles, per donar al meu adversari alguna probabilitat de victòria. Trotski va aixecar una vegada els ulls, em va fer una mirada fugaíç, penetrant , indagadora, continuant després el joc sense dir paraula. Aquella mirada em va fer comprendre i, sobretot, em va deixar en el dubte de si Trotski havia descobert la meva tí ctica. Llavors vaig decidir reconstruir la posició jugant com solia fer-ho en altres ambients. Moments abans de l’escac i mat, Trotski va abandonar. «Em va fer una lleugera inclinació de cap i se’n va anar acompanyat dels guardes. »
«Al matí segí¼ent vaig rebre a la meva cel·la un document amb la signatura del Comissari del Poble: estava lliure i podia abandonar immediatament Rússia. Aquella, sens dubte, havia estat la partida més difícil de la meva vida; grí cies a ella vaig poder sortir de l’infern vermell. »
Amb la revolució, Alekhine va perdre tota la seva immensa fortuna, que incloí¯a propietats i fí briques de confeccions. Després d’això, segons ell, la Segona Guerra Mundial li va treure el que li quedava, però els escacs el van acollir per sempre en el seu si.