?“Novel·la d’Escacsâ€, de STEFAN ZWEIG
Agradable narració de prou feines noranta pí gines, centrada en el joc dels escacs i ambientada en l’època del domini nazi.
En un creuer per l’Atlí ntic, el narrador i d’altres passatgers repten a una partida a un arrogant campió d’escacs hongarès, d’origen camperol, que exemplifica la brillantor tècnica especialitzada i alhora la falta d’humanitat i d’un desenvolupament global de la intel·ligència. En el curs del joc, els reptadors reben la inestimable ajuda d’un desconegut austríac que fuig dels nazis i que diu que malgrat el seu aparent coneixement del joc, porta molts anys sense tocar una peíça d’escacs. Grí cies a aquest home aconsegueixen fer taules.
Quan el narrador tracta d’animar l’austríac per tal que jugui una segona partida contra al campió hongarès, el desconegut li explica que és membre de l’aristocrí cia del seu país, contrí ria a Hitler, i que ha estat diversos anys presoner de la Gestapo, que pretenia que li revelés les claus per accedir a la fortuna de la família imperial austríaca. Per a això, en lloc de torturar-lo físicament, el van aí¯llar en una habitació d’hotel esperant que s’esfondrés. Ell va aconseguir robar un llibre amb l’únic objecte de no tornar-se boig en la solitud i va descobrir que era una antologia de partides d’escacs de famosos campions d’aquest joc. Decebut al principi, l’austríac acaba per llegir-se el llibre de dalt a baix i escenificar les partides amb fitxes fetes de molles de pa sobre una manta quadriculada i més tard, sense necessitat de tauler, de pura memòria.
Quan se sap de memòria les partides del llibre, inicia partides noves en les quals ell porta tant les peces blanques com les negres, que, amb l’obsessió que posa en això, el porta a un principi d’esquizofrènia al que anomena «intoxicació» pel joc dels escacs. En sofrir una crisi nerviosa, és conduí¯t a un hospital on un metge l’ajuda que el creguin desaparegut i escapa, i ara tem que introduir-se novament en la lògica escaquística li porti una nova crisi.
El narrador insisteix en que jugui la partida amb el campió i l’austríac accepta amb la condició que sigui l’única. El fugitiu veníç el campió i quan aquest demana una segona partida, l’austríac, oblidant la seva prevenció, accepta. En el curs d’aquesta segona partida, l’austríac torna a sofrir una crisi nerviosa i ha de retirar-se i declara que és l’última vegada que juga als escacs.
[fusion_builder_container hundred_percent=»yes» overflow=»visible»][fusion_builder_row][fusion_builder_column type=»1_1″ background_position=»left top» background_color=»» border_size=»» border_color=»» border_style=»solid» spacing=»yes» background_image=»» background_repeat=»no-repeat» padding=»» margin_top=»0px» margin_bottom=»0px» class=»» id=»» animation_type=»» animation_speed=»0.3″ animation_direction=»left» hide_on_mobile=»no» center_content=»no» min_height=»none»]