Mikhail Chigorin
Mikhail Ivanovich Chigorin va ser un gran jugador rus que va néixer a Sant Petersburg el 12 de novembre de 1850 i va morir a Dublín el 25 de gener de 1908. Tot i que va comeníçar tard a jugar a escacs, va ser un dels més brillants i superdotats representants del joc artístic i psicològic que cap a finals de segle va disputar les seves últimes batalles contra la nova escola científica i posicional.
Buscava sistemí ticament la complicació i no tenia cap fe en els pretesos principis científics del joc de posició, que sempre va contemplar amb irònic escepticisme. Extremadament hí bil jugant gambits, no li interessava l’exactitud objectiva d’una determinada combinació, sinó les seves probabilitats d’èxit. Les seves partides ens mostren com una variant objectivament dolenta pot ser eficaíç en un determinat moment psicològic; al cap i a la fi, els escacs són una lluita d’homes i no de mí quines.
El seu primer torneig internacional va ser Berlín l’any 1.881 on va quedar tercer, però la seva fama va comeníçar arrel del Torneig de Viena de 1882, en què va aconseguir guanyar una de les seves partides a Steinitz, que en aquells dies es trobava en la plenitud de les seves facultats. A l’any segí¼ent, en el gran torneig de Londres que va consagrar a Zukertort, va tornar a guanyar Steinitz en dues partides i va tornar a fer el mateix l’any 1888. Aquestes repetides victòries no eren per atzar. Chigorin va guanyar el primer i segon premi en el torneig de Nova York de 1889 i aquest resultat va donar lloc al primer matx pel títol. Es va jugar a l’Havana l’any 1889 i va guanyar Steinitz per 10 victòries, 6 derrotes i unes taules.
Després d’una altra doble victòria de Chigorin sobre el campió mundial a l’any 1891 (la trobada telegrí fica), es va organitzar el segon matx. També es va dur a terme a la capital cubana i va tornar Steinitz a retenir el títol: 10 victòries, 8 derrotes i 5 taules. Aquesta vegada la lluita va assolir un grau més elevat d’emoció per la igualada que es va mantenir fins a l’últim moment. El 1895, al Primer Gran Torneig Internacional de Hastings, Chigorin assoleix el segon premi, darrere de Pillsbury i davant de Lasker, Tarrasch i Steinitz; gesta portentosa que és un argument de gran pes en favor del seu concepte artístic dels escacs i en certa manera una victòria pòstuma dels escacs romí ntics. El 1896 Chigorin obté el primer premi al Torneig Internacional de Budapest. A l’any segí¼ent guanya rotundament un matx al seu compatriota Schiffers per 7 a 1 i 3 taules, essent una de les partides empatades la famosa «Comèdia de les equivocacions» com la va batejar Mieses.
L’últim èxit de Chigorin (l’ocí s llavors va comeníçar a iniciar-se) va ser l’empat amb Charousek per al segon i tercer lloc del torneig de Colònia de 1898, darrere de Burn, però davant d’Steinitz, Showalter, Schlechter i Janowski, aquests dos últims veritables astres de la nova generació.