Llibres d’escacs

LLIBRES D’ESCACS

En aquest article, entre d’altres coses, et recomanarem “El millor llibre d’escacs” que existeix per aprendre a jugar i millorar el teu nivell.

escacs-2

Les regles bí siques del escacs

El joc és ple de regles que són totalment lògiques i comprensibles. Les quatre regles fonamentals dels escacs són les segí¼ents:

La seguretat del rei. El rei és la peíça fonamental dels escacs, ja que quan es perd aquesta peíça, s’acaba la partida. El rei ens simbolitza a nosaltres mateixos. La resta de peces són les nostres habilitats i els nostres béns materials. Però no ens servirí  de res disposar d’habilitats i de béns materials si perdem la vida.

El centre. El control del centre del tauler d’escacs és fonamental. Com dirien els americans, Location, location, location. El centre del tauler és com el de les grans ciutats, pots tenir un bloc d’edificis a la perifèria, però si tens un bon apartament al centre del tauler, tens alguna cosa de més valor. Per tant, s’ha d’intentar controlar-lo.

El desenvolupament. Cal tenir totes les peces d’escacs en joc el més aviat possible. Les peces d’escacs són com botigues, si no estan treballant, és com si no les tinguessis o, encara pitjor, produeixen pèrdues. S’han de desenvolupar el més aviat millor.


La iniciativa. Cal tractar d’atacar. Cal intentar que les jugades del nostre rival siguin defenses contra les nostres amenaces. Hem de pensar què podem fer per vèncer al nostre rival, no esperar a veure què estarí  fent el nostre rival per vèncer. Com en qualsevol mercat, cal tractar d’innovar, de tenir la iniciativa, de pensar quin producte nou podem crear, no estar esperant a veure què treuen els altres per intentar copiar-los.

La utilitat dels llibres d’escacs.

Només seguint aquestes regles dels escacs, els nostres resultats ja poden millorar molt. No obstant això, per avaníçar realment en aquest joc, cal estudiar. í‰s increí¯ble el que fan els llibres d’escacs per a les persones. Tothom que hagi estudiat alguna vegada un llibre d’escacs és capaíç de guanyar a tots els seus amics i familiars. Aquest és un plaer que qualsevol persona aficionada als escacs ha de conèixer.

Tot i això, quan una persona, tot just iniciada en el joc dels escacs busca algun llibre amb què iniciar-se, no té referències ví lides. Gairebé tothom fa compres pèssimes. Com davant de qualsevol altra compra, es deixen guiar pel tí­tol – com més cridaner millor-o per l’autor – com més famós millor. En ambdós casos, s’estí  cometent un greu error.

Els millors llibres d’escacs solen tenir tí­tols modestos. Un dels més reconeguts es diu ”Els escacs de torneig”, escrit pel rus David Bronstein. Un altre molt bo és “El meu sistema”, del també rus Aaron Nimzowich o “Penseu com un gran mestre” d’Alexander Kotov, també rus.

partida


Quan pensem en «què és un bon llibre d’escacs«, hem de fer una comparació amb la resta de llibres:

Hi ha novel.les que, en el seu moment, van tenir un lloc destacat en la història. Els relats de Jean Austen, per exemple, no tenen gairebé precedents històrics en l’estil que s’utilitza. No obstant això, avui en dia hi ha milers de novel.les més interessants que les seves, amb millors descripcions i menys avorrides. Gairebé totes elles s’han alimentat del que Austen va inventar, però han arribat molt més lluny. í‰s indubtable que «Mansfield Park» és, en el sentit històric, molt més important que qualsevol novel.la de Diana Gabaldon. Però Gabaldon ven més llibres, i si un extraterrestre, sense idea de com van les coses per la Terra, hagués de jutjar una novel.la de cada escriptora, preferiria les de Diana Gabaldon.
També hi ha llibres difí­cils.
«Abbadon el exterminador», d’Ernesto Sábato, que és una superba novel.la, però molt complexa. L’obra de Faulkner és fonamental en la literatura del segle XX, però no resulta fí cil de llegir. Autors tan renombrats com aquests, com ara Hemingway o Bioy Casares han escrit llibres tan bons com els d’ells, amb un llenguatge assequible per a tothom i amb nivells de lectura tan complexos com el lector vulgui.

En escacs passa el mateix. Llibres que van suposar tota una revelació, com l’abans esmentat «El meu sistema», de Nimzowich, escrit el 1920, ara resulten pobres i foscos. L’obra del genial Capablanca queda més ben expressada en boca dels seus comentaristes que a la seva pròpia. Però, per qui busqui un bon llibre, el millor, cal evitar tots aquests llibres, com a mí­nim a la fase d’iniciació.

També hi ha obres que resulten molt difí­cils per a jugadors novells. Qualsevol llibre de Kaspí rov no deixa de ser un infern per a qui no estí  una mica més familiaritzat en el joc. En general, els grans mestres no saben expressar-se en termes senzills. Com més famós sigui un escriptor, més inadequat resultarí  el llibre per als que s’inicien en el joc.

Llibres bí sics.

Els llibres d’escacs es divideixen en tres categories: elementals, bí sics i mig-avaníçats.

Els elementals es refereixen a les pròpies regles del joc: com es mou cada peíça, el concepte d’escac i mat, les taules per ofegat, l’anotació i alguna partida senzilla i il.lustrativa. I poca cosa més.

Els mig-avaníçats van dirigits als que volen superar el nivell de jugador aficionat. Jugant s’aprèn molt, però arriba un moment en què no es pot anar més lluny en el progrés. í‰s en aquest moment quan es requereixen aquests llibres.

Els llibres bí sics van dirigits a aquells que amb prou feines coneixen les regles del joc, i poc més. Aquests són els llibres que, gairebé tothom qui s’adreíça a una botiga a comprar un llibre d’escacs necessita.

D’una banda, són els llibres més importants, ja que tenen un públic de més del 90% dels jugadors d’escacs (tècnicament els llibres elementals tenen un mercat potencial infinit, igual que els cursos d’ hongarès).
D’altra banda, són els més difí­cils d’escriure. Es requereix la paciència i la tenacitat d’un monitor d’iniciació, acostumat als errors constants dels nens, a veure com aquests pensen i com cal corregir. Però també es necessiten coneixements molt avaníçats sobre els escacs per a poder explicar el perquè de totes les coses. I el sentit comú de no portar massa lluny les explicacions. El més simple és el més difí­cil d’explicar i, moltes vegades, sense conèixer el més complex resulta senzillament impossible.

Principals errors dels llibres bí sics

A més de la manca manifesta de la preparació suficient per part dels autors, la majoria d’aquests llibres cometen el mateix error: es nota la impaciència de l’autor per comeníçar a tractar temes de nivells superiors. Els costa centrar-se en la tasca d’ensenyament, volen comeníçar a parlar d’idees estratègiques profundes, de combinacions tàctiques sorprenents, davant d’un jugador que encara no entén molt bé el que és una clavada o una mala estructura de peons.

libros

Alguns consells per detectar llibres dolents o inadequats:

Es dediquen amb foríça detall a enumerar noms d’obertures. Saber com es diu una obertura no serveix per a res. Molts jugadors professionals juguen obertures que no saben ni com es diuen. Com més gran sigui aquest capí­tol, pitjor serí  el llibre.

Tenen pocs comentaris. Les partides es mostren molt seguides, una jugada darrere d’una altra. Això és horrible, perquè quan es reprodueix sobre un tauler, si una jugada presenta dubtes, no sabem els motius pels quals es va realitzar. Com més s’aturin en els comentaris, molt millor.

Tenen molts sí­mbols. Els sí­mbols es van inventar per abreujar espai, no perquè siguin millors que el que signifiquen. Fixa’t més d’un comentarista que diu «és una bona jugada» que del que diu !.


Tenen un capí­tol d’història dels escacs. La història dels escacs és fantí stica, però si voleu aprendre a jugar, pots ignorar aquest aspecto durant un temps. Aquests capí­tols són de farciment, ni més ni menys. Si vols conduir un cotxe, no cal que et comencin a parlar de la mí quina de vapor, de la revolució industrial ni d’Henry Ford. Tu vols saber conduir, no esbrinar d’on venen els cotxes.


Tenen una secció de trampes o trucs. Els trucs dels escacs – anomenats trampes – són molt atractius i vistosos perquè provoquen victòries rí pides. Però són enganys que, si acaben de funcionar correctament, es tornen contra el seu creador. Creen mals hí bits d’aprenentatge. Aquests capí­tols són molt fí cils d’escriure per l’autor, el qual és conscient que són molt cridaners. Són trucs d’efecte que no s’han de tolerar.

ajedrez_jacobus_cessolis_vat4

El millor llibre d’escacs

La persona que millors llibres d’escacs ha escrit, pensats per a l’aficionat que no sap jugar, és l’americí  Irving Chernev.
Irving Chernev (1900-1981) va ser un enamorat del joc. Tot i la seva passió pels escacs, era un jugador mediocre. En realitat, és un dels pitjors jugadors d’escacs de la història que han escrit un llibre d’escacs.
Però, tal i com diu el propi Irving Chernev, utilitzant textualment les seves pròpies paraules:

“Probablement he llegit més sobre escacs i he jugat més partides que cap home en la història”.

Per tant, tot i no destacar com a jugador a nivell internacional, la seva cultura, el seu coneixement del joc, eren superiors als de qualsevol. El fet de ser un jugador bastant dolent el va portar a escriure amb la suficient modèstia com perquè, avui en dia, juntament amb una entrada a la Viquipèdia, pugui ser recordat com l’autor del millor llibre d’escacs per a persones que s’estan iniciant en el joc: “Logical Chess: Move By Move: Every Move Explained”(Escacs lògic: Jugada a jugada: Cada moviment explicat).

Opinions d’altres persones sobre aquest gran llibre. A Amazon, una opinió de cinc estrelles:

He estat un entusiasta jugador d’escacs durant 32 anys. Hi ha alguna cosa (aparentment genètic) entre els jugadors d’escacs que els (ens) fa acumular més i més llibres dels que puguem mai llegir sobre escacs. Potser en l’inútil intent d’arribar a ser algun dia tan bons com Garry Kasparov. Així­, literalment he vist i llegit centenars de llibres d’escacs. Sempre que algú em pregunta sobre quin és el millor llibre amb què comeníçar a aprendre a jugar a escacs seriosament, sempre els dic aquest llibre, sense dubtar-ho. El llibre és una sèrie de partides (a nivell magistral sobretot), en què cada jugada (d’ambdós bí ndols) té el seu comentari. El lector mai ha de preguntar, «Per què va fer aquest moviment?» Les explicacions són a nivell estratègic, d’aquesta manera l’autor explica cada jugada en termes del seu valor a llarg termini, en comptes de donar una seqí¼ència de complicades variants per mostrar el que podria haver passat si el jugador hagués triat una altra jugada. L’únic inconvenient del llibre és que és una mica antic i algunes de les obertures que es fan servir han estat superades per la moderna teoria d’obertures. Però atès que el llibre es centra en els conceptes, més que en variants concretes, aquest és un desavantatge menor. Aquest llibre és el millor que hi ha com a primer pas cap als escacs seriosos. I encara no ha estat superat.

A més de a dins d’Amazon, el llibre es troba gratuí¯tament a l’Emule.
En aquests casos, no hi ha res com el paper, si coneixes algú que vol aprendre a jugar. Ja estí s trigant a recomanar aquest llibre. Però compte!. La traducció a l’espanyol és molt difí­cil de trobar.

Deja un comentario