Els escacs a l’Edat Mitja
L’Edat Mitja va crear moltes històries al voltant dels orígens del joc dels escacs. En aquella època els joglars, famosos per la música, la dansa i les cabrioles, moltes vegades també s’encarregaven de portar amb ells problemes d’escacs ! En general, li atribuí¯en la invenció a Aristòtil, a Plató, a Arquímedes i a d’altres clí ssics grecs o llatins i el més probable és que s’haguessin transmès els problemes els uns als altres, de boca en boca, sense preocupar-se massa per la seva procedència .
Finalment, els escacs van arribar a Occident. Una cronologia creí¯ble relativa a la seva introducció ens ubicaria entre mitjans del segle X i mitjans de l’XI. Per l’Orient bizantí, des de meitats del segle IX fins a mitjans del segle X. No sabem amb precisió quan, però segurament abans del segle XI ja s’havien difós per bona part d’Europa. Durant molt de temps es va insistir amb la possibilitat que els francs de l’Imperi carolingi ja els coneixien i practicaven, tot i que no estí confirmat, amb l’excepció del joc que suposadament el califa Harum En Raschid hauria enviat com a present al sobirí juntament amb d’altres regals, com a part d’un pla de bones relacions entre ambdós caps.
Les peces d’aquest joc es trobaven originalment a l’abadia de Sant Denis. En la història d’aquesta abadia, feta per Jacques Doublet i publicada l’any 1625, es fa referència a que les peces van romandre perdudes durant molts anys. Les peces estan gravades, a la seva base , amb carí cters í rabs.
Twiss, que va veure el joc l’any 1787, diu que en aquesta data hi havia a l’abadia quinze peces grans i un peó, tots d’ivori . La tesi més fiable estableix que es tracta de l’obra d’ un grec orií¼nd de Constantinobla. El joc inclou entre les seves peces una figura femenina, fet que demostra que de cap manera havien estat elaborats per un musulmí , no només perquè aquests mai havien tingut aquesta peíça, sinó també perquè els í rabs tenen prohibida la representació de figures, bé humanes o bé animals.
[fusion_builder_container hundred_percent=»yes» overflow=»visible»][fusion_builder_row][fusion_builder_column type=»1_1″ background_position=»left top» background_color=»» border_size=»» border_color=»» border_style=»solid» spacing=»yes» background_image=»» background_repeat=»no-repeat» padding=»» margin_top=»0px» margin_bottom=»0px» class=»» id=»» animation_type=»» animation_speed=»0.3″ animation_direction=»left» hide_on_mobile=»no» center_content=»no» min_height=»none»]
L’enviament es va produir poc després de la coronació de Carlemany – en el Nadal de l’any 800 – i va poder tractar-se d’ un regal per al seu casament amb Irene, l’emperadriu de Bizanci ( actual Istanbul, a Turquia ), que mai es va realitzar.
Forbes opina que la dama, com a peíça d’escacs, va arribar a Occident amb el joc que Carlemany va rebre com a obsequi .
[/fusion_builder_column][/fusion_builder_row][/fusion_builder_container]