La naturalesa «caòtica» dels escacs

La intuí¯ció humana: una facultat que no estí  a l’abast dels ordinadors

Els escaquistes, sobretot a partir dels de la segona meitat del segle XX, han après molt a jugar amb la intuí¯ció. En realitat, molts d’aquests jugadors estudien ara la teoria de les obertures buscant precisament provocar uns girs espectaculars en el joc i buscar situacions caòtiques per intentar sorprendre el contrincant i que aquest quedi en una situació inferior o, si més no, que vagi just de temps.

foto-naturalesa-caatica

En els anys 90, un programador d’Estats Units, Feng – Hsiung Hsu, va construir un ordinador especialitzada en escacs, al que van anomenar Deep Thought . La seva foríça era semblant a la d’un fort mestre internacional i funcionava per mitjí  d’un xip que ell mateix havia dissenyat. Aleshores, l’empresa IBM es va interessar en l’invent i va finaníçar un projecte experimental molt nou i ambiciós en l’í rea de programació: van posar a treballar en processos en paral·lel. El resultat obtingut el van anomenar Deep Blue, en honor al color representatiu de la IBM.

2-fotos-natura-caatica

En tres minuts (el temps mitjí  de meditació per jugada ) les computadores poden calcular 20 mil milions de jugades. Això és suficient per calcular cada jugada i contra jugada amb 12 jugades d’anticipació i fins a 30 jugades en lí­nies especí­fiques d’atac.

dibuix-ordinador-vs-persona

L’any 1990, Hsu calculava, quan estava comeníçant la construcció de la mí quina, que la foríça de Deep Blue seria al voltant d’uns 4.000 punts ELO, suficient per jugar al gat i al ratolí­ amb Kaspí rov.

kasparov-vs-deep-junior

Però no va ser ben bé així­. L’any 1996 va tenir lloc un matx entre ambdós contrincants, del qual en va sortir guanyador Kaspí rov d’una manera foríça clara. Un any després es van tornar a enfrontar, amb un Deep Blue molt enfortit, i va guanyar aquest darrer amb un marge de només una partida. Com és possible?, si tenim en compte que l’ordinador va calcular molts milions més de variants que Kaspí rov?.

brill_deep-blue-gary-kasparov-vmed-7p300w1

Això és degut a la naturalesa caòtica dels escacs. La capacitat de la mí quina de poder calcular variants no és en si tan determinant. La ment humana té una facultat especial, que es pot anomenar intuí¯ció, que li permet saber coses d’una manera estranya, com si fos directament, sense que necessí riament hi hagi d’haver el cí lcul lògic. La intuí¯ció, d’alguna manera, fa una mirada al gairebé infinit nombre de variants i arriba a conclusions molt ví lides, inclús sense haver fet el cí lcul explí­citament. En aquest sentit, un membre de l’equip de la IBM després del matx va dir: » La lliíçó és que els mestres com Kaspí rov realitzen una computació misteriosa que no podem desxifrar. » Si els escacs no fossin caòtics, un ordinador com Deep Blue esgotaria totes les possibilitats i jugaria perfectament. Però en una situació caòtica la intuí¯ció humana té un valor afegit.

DEEP BLUE
DEEP BLUE

Els conceptes estratègics dels escacs, com ara l’acumulació de petits avantatges, el fet de jugar amb un pla, la sobreprotecció de punts crucials, etc, actuen com elements que aporta el jugador humí  per portar les variants a situacions en que ell ja coneix, on ell ja sap que les peces exerciran una gran activitat i pressió sobre l’altre bí ndol. í‰s un tipus diferent de pensament a l’aní lisi de jugades; aquí­, l’aní lisi més aviat es realitza per verificar si el pla escollit es pot dur a terme a la prí ctica. Aquest és el tipus de raonament que és més difí­cil de simular en una mí quina. Fins a dia d’avui…

1 comentario en “<!--:ca-->La naturalesa «caòtica» dels escacs<!--:-->”

  1. Pingback: La naturalesa “caòtica” dels escacs | Ajedrez Castellon

Deja un comentario