La introducció dels rellotges ens els escacs

Curiositats sobre la utilització del temps en una partida d’escacs

Abans que s’inventessin els rellotges d’escacs l’any 1862 a Londres, amb la introducció de rellotges de sorra, es van produir algunes anècdotes relacionades amb l’administració del temps de les partides que feien alguns jugadors.

a8611db01ae957ed3ed2b381a7f2bc8b_full_jpg

Els jugadors no tenien lí­mit de temps i els secretaris del torneig l’únic que podien fer era intentar exercir una certa pressió psicològica sobre els jugadors mitjaníçant l’anotació en el seu protocol del temps aprofitat per cada jugador, a part d’altres observacions. Però, tal i com podreu comprovar, a la prí ctica, de ben poca cosa els servia. Inclús en una ocasió un organitzador va haver d’escriure en el seu protocol: “Són les 24 hores de la mitjanit: a l’ajornar la partida, els dos jugadors s’han quedat adormits sobre el tauler”.

rellotge-colleccionites

Per aquest motiu, es van produir alguns casos molt curiosos relacionats amb el temps emprat per a realitzar les jugades.

El primer exemple va ocórrer en el transcurs del matx entre els mestres més forts de la 1a meitat del segle XIX, George Alcock MacDonnell i De La Bourdonnais, que es va celebrar en el Westminster-Chessclub de Londres l’any 1834. En aquella època, normalment una partida s’allargava des del migdia fins al voltant de les 7 de la tarda i, si era necessari, es reprenia l’endemí  al matí­. Doncs bé, durant la partida, el jugador anglès va necessitar en repetides ocasions més o menys 90 minuts per a estudiar i efectuar una jugada. Davant d’aquesta situació, al francès De la Bourdonnais se li va esgotar la paciència i ho va expressar mitjaníçant sorolloses converses i riallades.

Un altre cas semblant li va passar a Paul Morphy l’any 1857 durant el seu primer torneig en territori americí  contra Louis Paulsen. En aquest enfrontament, Morphy només va poder aguantar la “lentitud” del seu contrincant grí cies a la gran paciència que va tenir en les infinites hores d’espera, fins que el seu contrincant es va dignar a moure peíça. Estí  clar que, en moltes ocasions, el “factor temps” era una lara estratègia legal en el món dels escacs.

PAUL MORPHY
PAUL MORPHY

L’any 1852, durant un campionat en el que hi participaven els millors jugadors de l’època, totes les partides que van disputar Howard Staunton i Elijah Williams van durar entre 15 i 20 hores. Per tant, no és d’estranyar que Howard Staunton, després de diverses hores d’espera per una jugada del seu adversari, abandonés la partida, havent arribat a un resultat total de 6:2 punts al seu favor durant l’esdeveniment. Però se li va acabar la paciència…

HOWARD STAUNTON
HOWARD STAUNTON

Estí  clar que la introducció de rellotges de sorra a partir de 1862 va ser un veritable alleugeriment per als organitzadors i jugadors.

rellotge-8

No obstant això, no es van introduir al món dels escacs els rellotges de commutació reciproca fins l’any 1883. I, des d’aleshores fins avui han vingut cumplint la seva missió: evitar les estratagemes que molts utilitzaven per acabar amb la paciència dels seus contrincants.

rellotge-29

LABOURDONNAIS
LABOURDONNAIS

Deja un comentario