?La història dels Escacs (II)
Les lleis dels Escacs i el moviment de les peces tradicionals dels Escacs, han estat les mateixes des del Segle VI del segon mil·lenni. Els canvis que es van dur a terme, han accelerat el ritme del joc de tal manera que han permès als Peons avaníçar dues caselles en la seva opció de primer moviment. Els orígens dels Escacs no són gaire clars. Certa evidència presentada per David Li en «Genealogia dels Escacs» mostra molt clarament que van ser desenvolupats a la Xina el segon segle A.C. però no va ser sinó fins al Segle setè que es fa referència del joc en la literatura. Segons certes fonts (Forbes, Història dels Escacs, 1860) el joc va ser inventat entre quatre o cinc mil anys enrere per l’esposa del Rei Ravana de Ceilan, quan la capital va ser assetjada per Rama.
La primera menció dels Escacs es troba en un poema Persa en el qual esmenta que els inicis del joc es van desenvolupar a l’índia. Els Escacs van emigrar a Pèrsia durant el regnat del Rei Chosroe-I Annshiravan (531-579) i es descriu en un manuscrit Persa d’aquell període. L’esmentat text explica la terminologia, noms i funcions de les peces amb cert detall.
Els Escacs també són esmentats en els poemes de Firdousi, un poeta Persa del Segle X, en el qual ell esmenta presents que són introduí¯ts per una caravana del Rajah de l’índia en la cort del Rei Persa Chosroe-I. Entre aquests regals, es trobava un joc que simulava una batalla entre dos exèrcits. Hi ha registres que assenyalen que hi havia originalment quatre tipus de peces usades en els Escacs. El Shatrang (Sí nscrit en Hindú) significa «quatre» i anga significa «destacament«.
En la dinastia Sassanid (242-651 DC) un llibre va ser escrit en Persa anomenat «Chatrang namakwor» (un manual dels Escacs). El Shatrang (Escacs) representa l’univers d’acord a un antic misticisme Hindú. Els quatre costats representen els 4 elements (foc, aire, terra i aigua) i les quatre «grí cies» de l’home. Encara que els noms de les peces són diferents a diversos paí¯sos avui, els seus moviments són sorprenentment similars. A Pèrsia, la paraula «Shatrang» es va usar per anomenar els Escacs mateixos.
El Segle VIII, els Moros van envair Espanya i els Escacs es van propagar per Europa. El joc va ser introduí¯t al món Occidental en conquerir els Musulmans territoris de l’índia i Pèrsia a l’Orient i Espanya a l’Occident. La primera menció dels Escacs es troba al Testament Catalí de 1010 DC. Un joc d’Escacs li va ser obsequiat com a present a Carlemany de part del famós sobirí Musulmí Haroon-al-Rashid. Els Musulmans també van conquerir Sicilia i el joc va arribar a Rússia, probablement a través de les rutes Caspi-Volga de comeríç. Els noms de les peces Russes clarament indiquen l’origen Persa i í€rab del joc.
En poemes populars de Rússia, els Escacs s’esmenten com un joc popular. Els Víkings van portar el joc al nord-est d’Europa a través del mar Bí ltic. Els Escacs van arribar a Alemanya al voltant del Segle XI amb la referència més recent del joc feta pel Monjo ‘Froumund von Tegermsee‘. Els Escacs s’estenen a Ití lia des d’Alemanya i més tard a Anglaterra i Irlanda. També arriben a Escandiní via el Segle XI i a Bohèmia des d’Ití lia. La creixent popularitat dels Escacs es confirma per la gran quantitat de literatura que ha estat impresa a través dels últims Segles.
Els més antics d’aquests problemes d’Escacs (Mansubat) van ser escrits per l’autor í€rab Al-Aldi el Segle IX qui també esmenta les diferències entre les regles del joc Hindú i Perses. Partides a cegues, conteses formals, problemes d’Escacs (Mansubat), el primer llibre d’Escacs i Torneigs, eren coneguts més enllí del Segle VII. En aquella data, el joc tradicional d’Escacs és molt similar al joc original que es practicava a l’índia 1400 anys enrere (p.e., l’estructura del joc no ha estat alterada significativament). Chesmayne permet qualsevol estructura que sigui usada per jugar.
Actualment existeixen 149 paí¯sos pertanyents a la FIDE que practiquen els Escacs. En els últims Segles, els Escacs tradicionals s’han convertit realment en un atractiu de tall internacional. Els Escacs són excitants, exigeixen habilitat i el resultat és impredictible. No es tracta d’una contesa física i no existeix l’element «sort» com en els jocs de cartes.
En les guerres de l’Orient, una batalla podria ser decidida per la mort o captura del Rei la qual cosa en termes d’Escacs es coneix com a Shah-mat (Escac Mat, ++CM). Per tant, dos exèrcits s’enfronten un a l’altre. Es pot intentar un assalt frontal o maniobres pacients d’acorralament. També es pot enganyar o regalar Peons dolents, o fer sacrificis a fi d’emboscar l’enemic i capturar el comandant en cap: el Rei.
Els Perses van rebre els Escacs amb entusiasme. Els Califes, sobirans del món Musulmí , van mantenir professionals dels Escacs en les seves Corts des dels Segles IX i X. Els Escacs van ser portats a Europa pels Moros a Espanya abans d’1,000 DC. Hi va haver gran confusió per l’Europa medieval en relació amb els noms de les peces. Els elefants es van convertir en Arquers a Espanya, Portadors-Comúns a Ití lia, Missatgers a Alemanya, Bufons de la Cort a Franíça i Alfils a Portugal, Anglaterra, Irlanda i Islí ndia.
El ‘rukh‘ (Carruatge de guerra) va ser un altre enigma. El 1527, un poeta italií , Vida, extravagantment va identificar a la Torre com un elefant amb una Torre al llom tal com va ser usat per Hannibal disset Segles abans. Això es va arrelar, però l’elefant era difícil d’esculpir i va desaparèixer quedant només la Torre.
La primera gran contribució d’Europa als Escacs es va ser al voltant dels anys 1,000 DC: un tauler amb caselles de color alternades per assistir a la vista (anteriorment no era així). Per a detalls més complerts, es pot observar al joc Japonès Shogi. Un Segle més tard va venir una segona contribució: l’accelerament de l’Obertura, donant als Peons l’opció d’avaníçar dues caselles en el seu primer moviment. Per l’any de 1580, un Italií suggereix transformar la Reina en la peíça més poderosa en comptes de ser la més dèbil.
La promoció de Peó fins ara un incident menor, es va convertir en un cataclisme. La longitud mitjana d’una partida es va escuríçar a la meitat. Alhora, la peíça que anomenem Alfil, que anteriorment estava molt restringida, va ser delimitada. El nou joc va ser anomenat «Scacchi all rabiosos» (Escacs rabiosos) pels Italians i «Echecs de la dóna tu enragee» (Els Escacs de la Reina embogida) pels Francesos.
Però va escombrar Europa com un foc forestal, a excepció de Rússia, on les grans masses van preferir el joc antic més de dos Segles després. Ití lia es va imposar sobre Espanya com el país líder dels Escacs el Segle XVII. El Segle XVIII, la supremacia va passar a Franíça. L’Any 1840, Londres es va convertir en el principal centre Escaquístic. El primer torneig internacional d’Escacs es va tenir lloc a Londres l’any 1851.
L’esdeveniment el va guanyar Adolf Anderssen, un professor Alemany de matemí tiques.
L’aveníç fantí stic dels Escacs el Segle XX es demostra millor per figures. Abans de 1923, rarament hi havia més de quatre torneigs internacionals en un any. Entre 1923 i 1939, la mitjana era de 6. Després de la Segona Guerra Mundial aquest nombre es va quadruplicar. L’any 1974 en va escalar 60, el ’75 a 75 i el ’76 a 100.
A finals de 1990 el nombre havia augmentat a més d’1,000 torneigs registrats. El 1924, la FIDE comptava amb una dotzena de paisos membres. El 1990 en tenia 127. Cada dos anys, un torneig d’equips a nivell mundial es du a terme i que és conegut com l’olimpíada d’Escacs. El nombre de participants el 1927 era de 16. El 1990, arriba a assolir 108 equips. L’olimpíada femenina va tenir lloc el 1957 amb 21 equips augmentant un rècord de 65 el 1990.
Rússia (antiga Unió Soviètica) va competir per primera vegada en una olimpíada l’any 1952 guanyant-les totes excepte dues fins ara. Només tres anys des de 1948, ha regnat un campió mundial que no és Rus (Soviètic). Bobby Fischer (EUA) va guanyar el títol d’una manera contundent el 1972 però no el va defensar el 1975 passant la corona mundial a Anatoly Karpov que va guanyar per default. El 1985 Karpov perd el títol contra Garry Kasparov de 27 anys en una lluita maratònica que es va estendre a 72 partides a partir de Setembre de 1984.
Un retador és seleccionat després de tres anys de torneigs eliminatoris i els encontres comencen amb torneigs de Zona continuant amb Inter-zonals i culminant amb el torneig de Candidats. Els campionats mundials femenins es porten a terme sota procediments similars. El títol de campió mundial d’Escacs es remunta estrictament des de 1886 però ha estat conferit retrospectivament a l’any 1866 per acord general. Anteriorment, hi va haver jugadors que eren reconeguts com a suprems en la seva època. La llista a continuació és acceptada per la majoria de jugadors professionals:
01 Andre Danican Philidor (Franíça) 1747-1795 . 02 Louis Charles Mahe de la Bourdonnais (Franíça) 1821-1840 . 03 Howard Staunton (Anglaterra) 1843-1851 . 04 Adolf Anderssen (Alemanya) 1851-1858 . 05 Paul Morphy (E.U.A. Irlandès/espanyol/Francès) 1958-1959 . 06 William Steinitz (Austríac) 1866-1894 . 07 Dr. Emanuel Lasker (Alemany nascut) 1894-1921 . 08 José Raúl Capablanca (Cuba) 1921-1927 . 09 Dr. Alexander Alekhine (Rus nascut) 1927-1935 . 10 Dr. Max Euwe (Holanda) 1935-1937 . 11 Dr. Alexander Alekhine (va morir sent campió, FIDE va prendre control) 1937-1946 . 12 Dr. Mikhail Botvinnik (Rússia) 1948-1957 . 13 Vassily Smyslov (Rússia) 1957-1958 . 14 Dr. Mikhail Botvinnik 1958-1960 . 15 Mikhail Tal (Rússia) 1960-1961 . 16 Dr. Mikhail Botvinnik 1961-1963 . 17 Tigran Petrosian (U.R.S.S.) 1963-1969 . 18 Boris Spassky (Rússia) 1969-1972 . 19 Bobby Fischer (E.U.A.) 1972-1975 . 20 Anatoly Karpov (Rússia) 1975-1985 . 21 Garry Kasparov (Rússia) 1985-
Fins al present Segle, els Escacs tradicionals eren considerats com un joc de les classes riques de la societat. í‰s l’esport nacional de Rússia on és més popular que el futbol. Certament, els jugadors Russos d’Escacs han dominat el món dels Escacs des dels 1940’s, encara que la seva superioritat estí sent rí pidament desafiada per la Gran Bretanya qui s’estableix ja com una forta nació jugadora d’Escacs.
Es compara amb el joc de Dames o el joc Japonès de Go (d’estratègia gairebé tot). Els Escacs tenen també l’avantatge de les seves peces de joc fines i diferents. No són merament trossos rodons de fusta o pedra sinó individus, cada un amb els seus propis poders i atributs.
í‰s fí cil identificar-se amb les peces d’Escacs pròpies. Perdre una partida de Dames mai resulta en el mateix sentit de profunda pèrdua personal que un sent quan el Rei es troba en Escac Mat. í‰s un joc que requereix la ment per complet. Els Escacs combinen ambdós elements de l’art i la ciència que els Holandesos anomenen «Denksport«.
Analitzar una partida d’Escacs és primordialment un exercici de lògica, però aconseguir un bonic atac de Mat o una posició estratègica pot produir una sensació genuí¯na de satisfacció creativa. Existeix també l’aspecte competitiu del joc. Els Escacs no són un exercici solitari, com resoldre l’endevinalla d’uns mots encreuats, sinó una batalla entre dos individus, una lluita de ment i voluntat.
Per damunt de tot, els Escacs proveeixen un sentit de continuí¯tat amb el passat – de pertí nyer a una gran família d’amants dels Escacs que s’estenen a través de milers d’anys i que inclou a totes les nacions des dels temps dels Reis Egipcis fins al present d’avui (i probablement molt temps abans).
En l’escriptura es pot trobar partides jugades de més d’un Segle d’antiguitat que encara desperta admiració en aquells que els repassen avui en dia. Potser un dia, jugadors nous, aportaran alguna cosa del seu propi talent per embellir la literatura d’aquest fascinador joc.
Els Escacs tradicionals són un dels jocs de taula més jugats a nivell mundial. Té un llinatge antic i distingit que ha estat desenvolupat per més de cinc Segles. La saviesa d’antiguitat li ha estat llegada a generacions progressives. Dels diversos jocs de tauler Occidentals, els Escacs són el Rei.
í‰s el joc que més es practica í mpliament i té la teoria més documentada i acuradament escrita que li dóna suport. Goethe anomenava als Escacs «La pedra angular de l’intel·lecte». La creació dels Escacs aquesta és una de les invencions més extraordiní ries de la nostra història i que s’involucra extensivament en la llegenda, mitologia i simbolisme i que s’ha de situar entre les històries més grans mai no explicades.
El seu tema és la desconcertant complexitat de l’univers del pensament – un símbol d’inspiració del desig d’explorar i penetrar els abasts remots de la imaginació. Un llibre etern – una cosa que afecta al mateix infinit – una història que manca de final – un mirall d’infinites possibilitats de la ment humana i una de les formes més pures de comunicació amb un conjunt de símbols únics i insòlits.
Aquest món simbòlic de pensaments sense pes és real, vital i replet de significat. Ens fa sentir connectats misteriosament a l’univers. Ens reflectim en ell, tal com l’evolució sencera de l’univers es reflecteix en nosaltres. Tanmateix, com a granotes, tard o aviat hem de saltar fora del nostre limitat món sensorial.
En aquest apartat sobre la Història dels Escacs, hem viatjat a través dels temps per acumular així, un conjunt de teories sòlides dels Escacs que esperem us hagin ajudat a ampliar els vostres coneixements.
