La primera aparició dels escacs en la literatura
La primera aparició literària dels escacs es registra en un manuscrit àrab del segle VII. A mesura que el sofisticat passatemps va anar guanyant adeptes, els escacs van anar apareixent cada vegada més assíduament en la literatura.
En aquests primers moments, els escacs van suggerir dues visions fonamentals als artistes: en primer lloc, que són una imitació de la guerra i, per altra banda, que són una imitació de la vida (amb la subvariant irònica que la vida és una imitació dels escacs). Aquesta segona interpretació sol incloure la idea que el jugador no és més que un posseït per designis que no discerneix ni comprèn, un titella. Les caselles blanques i negres representarien els dies i les nits; Kàrpov, Kasparov, Bobby Fischer, no serien sinó ninots que mouen d’altres ninots.
El primer a exposar aquesta al·legoria va ser el poeta Omar Khayyam, en el 49è quartet del Rubáyyát :
- El Rubáyyat d’OMAR KHAYYAM
Per altra banda, Borges també va glossar la idea de Khayyam en un dels seus dos esplèndids sonets sobre els escacs:
- BORGES